Predicar con el ejemplo, la propuesta más saludable.

Muchísimos de los que critican a los políticos durante la campaña electoral, nada más soltar la papeleta en las urnas, salen del colegio y se olvidan de lo más básico: cumplir con sus deberes cívicos. Ejemplo de ello, las defecaciones de perros en vía pública, sin recoger.

De hecho, no entiendo cómo puede haber tanta desidia y tanta dejadez por parte de la gente, en cuestiones tan elementales. Tanto es así que si de mí dependiera, lo que tendría en cuenta a la hora de comprar un piso, además del precio y sus características, sería la cantidad de "cagadas" de perro diseminadas por el barrio.

Y no me sirve que se culpabilice a los pobres animales como si ellos pudieran elegir el lugar y el momento para realizar sus necesidades, porque todos sabemos que son sus amos los culpables de que algunas zonas de la ciudad se hayan convertido en lugares completamente impracticables.

Da mucha pena encontrar cada mañana el pipi-can de turno rebosante del sólido elemento, como si los usuarios de dicho recinto no conocieran perfectamente el deber cívico de recoger y tirar las heces de sus mascotas a las papeleras allí existentes.

Porque el pipi-can, además de estar cerrado para que los perros puedan correr libremente sin constituir una amenaza para el resto de mortales, permite que los animales dejen sus cacas, plastas o morteradas y continúen jugando inocentemente, por lo que me parece una verdadera guarrada que sus propietarios se olviden de retirarlas, convirtiendo el espacio en un estercolero.

Y qué decir de aquellos y aquellas que dejan sueltos a sus canes por aceras, plazas y parques, o se sientan en un banco a leer, hablar o contemplar el firmamento, renunciando a recoger aquello que el "mejor de los amigos" va soltando a diestro y siniestro.

De verdad que no entiendo ni me cabe en la cabeza que alguien pueda usar un pipi-can permitiendo a su animal preferido, con el que comparte los más cariñosos lamidos, que juegue y retoce en semejantes lodazales. Me parece asqueroso a la vez que de lo más antihigiénico.

Por eso denuncio la falta de respeto de un conjunto de propietarios de perros que se ríen del civismo y la convivencia y dan la espalda a sus vecinos, faltando al más elemental de los principios. Aquel que dice que "debemos respetar al prójimo tal como nos gustaría que nos respetaran a nosotros", y defiendo que no debemos tolerar que, además, esos infractores acusen a los servidores públicos de falta limpieza o de ausencia de vigilancia, como si la propiedad de un perro les otorgara el derecho a ensuciar las calles bajo el pretexto de que "para eso pagan sus impuestos".

No quiero ni pensar qué sucedería si los trabajadores municipales de la limpieza hicieran huelga de brazos caídos y los mencionados vecinos siguieran con los mismos hábitos y las malas costumbres respecto a la recogida de excrementos. Seguramente las ratas acabarían invadiéndonos.

Y para que eso no suceda, predicar con el ejemplo me parece la propuesta más saludable.

El Conseller de Salut dóna per tancada l'etapa d'ajustos econòmics i presenta els 3 eixos de transformació del sistema sanitari a través del Pla de Salut 2011-2015

Les malalties cròniques i els hàbits de vida poc saludables, principals àrees d’actuació

L’atenció primària i l’ especialitzada, més a prop: el 2015 els CAPs tindran consultes d’oftalmologia, salut mental, dermatologia, otorinolaringologia i aparell locomotor

L’objectiu del Pla és transformar els sistema sanitari públic per millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans i fer-lo més sostenible

El conseller de Salut, Boi Ruiz, acompanyat de la Secretària General, Roser Fernández, i del Director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Carles Constante, han presentat avui el document marc del Pla de Salut 2011-2015. El Pla de Salut és un document estratègic sobre el model d’atenció a les persones que senyala 3 eixos d’acció per a la reforma del sistema sanitari català i que donarà resposta a les noves necessitats socials: abordatge malalties més comunes , atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa. El Pla de Salut assenta noves bases per un disposar d’un sistema més àgil i flexibilitzat per assumir els canvis quan convingui, és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció –ja que no només defineix què cal fer sinó també com cal desenvolupar-ho-.

L’envelliment de la població i els hàbits de vida poc saludables estan a l’origen de les malalties més comunes i que tenen més impacte en la vida de les persones, com per exemple la diabetis, el càncer, la insuficiència cardíaca i respiratòria, i la resta de malalties cròniques. Amb l’objectiu que els ciutadans “puguin viure més i amb la millor qualitat de vida”, Pla de Salut 2011-2015 s’orienta a millorar l’abordatge d’aquestes patologies, tant des del punt de vista de la prevenció com de l’atenció un cop el malalt ja està diagnosticat.

Per fer-ho, cal canviar la manera com s’organitzen aquests serveis. És per això que, a diferència dels anteriors, el Pla de Salut 2011-2015 incorpora un seguit de projectes orientats a millorar la coordinació entre els diferents centres i serveis sanitaris a fi de resoldre els problemes dels pacients de forma més ràpida i eficaç, i reduir els desplaçaments entre especialistes, i entre centres d’assistència primària i hospitals.

Els canvis que aborda el Pla de Salut s’han de fer comptant amb l’experiència i el coneixement dels professionals, metges i infermeres sobretot. Per això, el Plau preveu la formalització de mecanismes de participació amb l’objectiu de prioritzar el criteri clínic per sobre de l’administratiu, com ja s’ha fet en el cas de l’accés a l’activitat quirúrgica i les llistes d’espera.

Viure més i millor. L’esperança de vida a Catalunya és gairebé dos anys superior a la mitjana europea. Tot i això, el primer objectiu del Pla de Salut és augmentar-la un 5% d’aquí al 2015, i que aquest increment sigui amb bona qualitat de vida. L’assoliment d’aquest objectiu passa per millorar els indicadors de les malalties més comunes.

Es calcula que un de cada 3 catalans patirà un càncer al llarg de la seva vida. La mortalitat depèn del tipus de tumor, però l’objectiu és reduir-la globalment en un 10% el 2020. Quant a la diabetis, la pateixen 400.000 catalans, i sovint s’associa amb altres malalties i complicacions, que empitjoren progressivament l’estat de salut dels pacients; l’objectiu del Pla de Salut és reduir aquestes complicacions, i les hospitalitzacions que comporten, en un 15% per al 2015. També per aquesta data es vol situar la prevalença del tabaquisme per sota del 28%, donat que aquest hàbit ocasiona el 90% de les malalties respiratòries i moltes altres malalties.

Una atenció més integral per als malalts crònics i les seves famílies. Segons la darrera ESCA, més del 30% de la població adulta declara patir una malaltia crònica, o més d’una, sobretot mal d’esquena, artrosi, artritis, reumatisme i mala circulació. A més, augmenta entre la población el risc de patir un trastorn mental. Per això, el 2015 s’hauran integrat els processos clínics relacionats amb la insuficiència cardíaca, MPOC, diabetis mellitus, trastorns mentals severs i greus, depressió, demències, càncer i osteoporosi. L’objectiu és facilitar l’atenció sanitària a aquests pacients, i evitar-los desplaçaments i esperes.

També es promouren alternatives a l’hospitalització convencional, que no sempre és la millor solució per a aquest tipus de malalts. Es potenciaran experiències ja existents a Catalunya, com un seguiment més proper des de l’atenció primària, els hospitals de dia o l’hospitalització a domicili amb l’objectiu que el malalt pugui viure amb relativa normalitat i tingui l’opció de restar en el seu entorn habitual.

Una atenció primària més resolutiva i amb menys esperes. Cada dia es visiten més de 132.000 persones en un centre d’atenció primària a Catalunya. El 2015, el 30% de les patologies podran tractar-se des dels centres d’atenció primària, sense necessitat de traslladar-se a un altre centre o a l’hospital per visitar l’especialista. Els CAPs disposaran de les especialitats d’Oftalmologia, Aparell locomotor, Salut mental, Dermatologia i Otorinolaringologia, que són les associades a les malalties més prevalents (per exemple, el 70% de les consultes als metges de família estan relacionades amb l’aparell locomotor).

A més de la comoditat per al pacient, això permetrà guanyar en agilitat i reduir els temps d’espera entre visites. L’objectiu és que el 2015, aquest temps s’hagi reduït un 15%.

Una atenció d’alta especialització de qualitat. Els avenços en el coneixement de les malalties més prevalents fa que una part de la seva cura sigui cada cop més especialitzada i requereixi de tractaments amb molta tecnologia. Un factor essencial és que els equips visitin prou pacients com per guanyar l’experiència necessària per assolir els estàndards de qualitat. Per això, el Pla de Salut planifica aquests serveis d’acord amb la “massa crítica”, és a dir, amb el nombre de casos que podrà atendre un equip d’acord amb la distribució geogràfics de la població i la prevalença de cada malaltia. D’aquí al 2015 s’ordenaran 17 procediments, relacionats amb els transplantaments i la cirurgia del càncer, entre d’altres.

Més pes del coneixement de metges i infermeres en la presa de decisions. La transformació dels serveis sanitaris públics no es pot abordar sense la implicació directa dels metges i infermeres que hi treballen cada dia. Per això, el Pla de Salut preveu augmentar la seva participació en la planificació, gestió i avaluació dels programes de salut i del funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt, seguint l’exemple del què ja s’està fent amb la priorització de les llistes d’espera per a cirurgia.

El Pla de Salut és un document estratègic sobre el model d’atenció a les persones, basat en l’anàlisi de les necessitats sanitàries de la població i dels instruments i dels recursos de què disposem per donar-hi resposta. D’acord amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, aquest Pla ha de ser aprovat pel Parlament de Catalunya.

El Pla de Salut 2011-2015 recull les prioritats i les accions que es duran a terme en aquest període únicament pel que fa als serveis de la xarxa sanitària pública, però queden fora del seu àmbit –i per tant, no s’inclouen– propostes sobre el finançament del sistema sanitari, les relacions laborals, la gestió interna de les organitzacions, el sector privat, i la recerca i la innovació.

Fa anys que els sistemes nacionals de salut fan front a un conjunt de tendències socials (envelliment, cronicitat, etc.), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc.) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen la transformació a fi de garantir la seva eficacia, qualitat i sostenibilitat a mig termini.

Els dies 25 i 26 de noviembre, el Departament de Salut va reunir més de 230 professionals del sector sanitari Català en una Jornada de treball amb l’objectiu de recollir les aportacions del sector de la salut a Catalunya per aconseguir que les principals línies de canvi i transformació del sistema sanitari de Catalunya en els pròxims anys tinguin el major consens i les màximes complicitats.

STOP MENTIRAS PARTIDISTAS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Motivos por los que prefiero a CiU para que defienda mis intereses como catalán, frente a la hostilidad del PSOE y el PP hacia Catalunya.

1.- Ni el PSC ni el PP quieren que Catalunya tenga el Pacto Fiscal. Prefieren que Catalunya siga siendo expoliada. Duran es el único que da garantías para defender en Madrid un nuevo modelo de financiación que ponga punto y final al déficit fiscal catalán.

2.- Un Pacto Fiscal que impida que Cataluña pierda cada año 16.500 millones de euros por el déficit fiscal es la principal herramienta que necesitamos para poder hacer más políticas de ocupación y reactivación económica y, a la vez, para reforzar nuestras políticas sociales y construir un estado del bienestar más sólido.

3.- Mientras que PP y PSC siguen en su línea habitual de reproches y descalificaciones mutuas, Duran es el único que presenta propuestas concretas para luchar contra la crisis económica con un modelo de economía productiva fundamentada en los valores del trabajo y el esfuerzo.

4.- CiU apuesta por destinar recursos para facilitar el acceso al crédito a las PYMES y a los autónomos, que son los que de verdad generan puestos de trabajo, y para permitir a las empresas que paguen el IVA después de cobrar las facturas y no antes como se hace actualmente. Duran también defiende introducir una mayor flexibilidad en la negociación colectiva que ayude a la creación de puestos de trabajo.

5.- Durante estos cuatro años la Ministra Chacón se ha olvidado completamente de Catalunya. Hay que recordar que no sólo no apoyó a la manifestación multitudinaria del 10-J, sino que apoyó públicamente a la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatuto de Catalunya.

6.- La señora Chacón ha formado parte del Gobierno del PSOE que pasará a la historia como el que más ha engañado los ciudadanos de Catalunya. La lista de incumplimientos con Catalunya es interminable, desde el déficit de inversión en infraestructuras, hasta negarse a pagar los fondos de competitividad.

7.- Tanto o peor que el Gobierno del PSOE de estos cuatro años será un Gobierno del PP con mayoría absoluta. El PP abandera una gran ofensiva contra Catalunya porque pretende recortar nuestro autogobierno, eliminar la inmersión lingüística en las escuelas y perpetuar el déficit fiscal catalán. CiU es la única fuerza que hará frente a esta ofensiva del PP.

8.- Una victoria de CiU el día 20 es al mismo tiempo una victoria para Catalunya. Estos días de campaña han acabado de demostrar que sólo CiU defenderá los intereses de Cataluña en Madrid.

Catalunya en juego.

Badalona tiene una oportunidad el domingo 20 de noviembre de 2011 de votar por Catalunya, toda vez que ni en el “cara a cara”, ni en las propuestas electorales, ni en los mítines, ni en sus comparecencias públicas durante la campaña, Rubalcaba y Rajoy han hecho referencia alguna ni se ha preocupado por hablar de nuestro futuro.

Motor de España y referente de Europa, Catalunya no merece ser ignorada en programas y propuestas sino todo lo contrario, pues la fuerza, la firmeza, el esfuerzo, el trabajo y la capacidad histórica de afrontar las adversidades han sido siempre valores representativos de la sociedad catalana.

Por eso Catalunya debe estar presente en las urnas porque España ya tiene quien la defienda: se llaman Rubalcaba y Rajoy.

Pero ni el uno ni el otro han dicho ni “mu” de Catalunya, más bien se la han pasado por el forro porque saben que las pretensiones catalanas para conseguir un acuerdo o pacto fiscal justo, aunque  son más que coherentes,  suponen un lastre y una incomodidad que prefieren silenciar.

Sólo se han dedicado a criticar las “retalladas”, con todo el peso que la maquinaria publicitaria permite, ridiculizando la magnitud de la deuda dejada y mostrando  al actual Govern de Catalunya como el único culpable de la situación, llegando a sacar en campaña a enfermos y a muertos como nunca antes se había hecho.

Pero, a pesar de la irresponsabilidad partidista de los anteriores gestores, Catalunya ha respondido desde el diagnóstico de los problemas, explicando la crudeza de las soluciones y  practicando “política real” con medidas dirigidas a curar la sangría que el despilfarro anterior había producido.

Con todo, la herida es más grave de lo que el Tripartit había informado y se necesita dinero contante y sonante para paliarla. Ese dinero que los catalanes, con sueldos  y cotas de paro igual o inferiores al resto, enviamos a Madrid para que luego lo “maldistribuyan” por España, mientras que la vivienda, la hipoteca, la contribución, la luz, el agua y el gas sigue siendo mucho más caras en Catalunya.

Nos jugamos mucho, por lo que conviene que reflexionemos y elijamos convenientemente a los que defenderán la dignidad, la supervivencia y la calidad de vida de los catalanes.

El día 20 de noviembre se abre la posibilidad de fortalecer Catalunya para acabar con el déficit fiscal histórico y con la habitual gestión y visión centralista del Gobierno de Madrid, consiguiendo para los catalanes los recursos financieros, el impulso y el desarrollo económico y empresarial que necesitamos.

Una mejor Sanidad y una mejor Educación catalana pasan por una representación en el Congreso que huya del partidismo centralizador y garantice la autogestión de los recursos de los catalanes.

Rubalcaba y Rajoy están en otra órbita. Duran, en representación del Gobierno Catalán, en cambio, tiene mucho que decir en este terreno.

Un artículo para saber dónde estamos realmente y quién nos puede guiar mejor ante la adversidad que se avencina.

En Catalunya tenemos una ventaja respecto al resto de España y Europa, en relación a los recortes que nos esperan los próximos años si no queremos acabar como Grecia: que llevamos tiempo apretándonos el cinturón, gracias a la seriedad de su Presidente y del Gobierno catalán que, aunque cuestionado injustamente por tales recortes, está saliendo al paso por su firmeza y decisión a la hora de prevenir y proteger los intereses catalanes.
El peligro lo tenemos delante, ante el empeño de los demagogos con sus voces recalcitrantes para seguir negando la crisis, obstinados en gastar lo que no tenemos y acusando a los que hacen los deberes de cargarse el Estado del Bienestar.

LA VANGUARDIA: "La campaña de la izquierda contra los recortes se desmorona.

La Sanitat i l'Educació de Catalunya s'ensortiran amb la força del seu actual Govern.

Jo crec que finalment l'únic sindicat que sembla estar en desacord, el de Metges, també arribarà a un pacte salarial pels porpers anys, i que la resta de comunitats autònomes de l'Estat faran els deures, tal i com està fent Catalunya avançant-se a la resta i complint els criteris fixats per Europa.

324.cat: "Tots els sindicats, CCOO, UGT, CATAC i Satse, excepte Metges de Catalunya, s'han mostrat oberts a negociar a partir d'aquesta nova proposta".

3cat24.cat: "La direcció de l'ICS rebaixa la seva proposta de retallada salarial als professionals sanitaris.

Catalunya està fent els deures amb seriositat.

"Catalunya, fora del sac.
La culpa la tenen les autonomies, insisteix Brussel·les. Però no totes. Aquest cop, per fi (segurament hi tenen a veure les tres visites que Artur Mas ha fet a la capital comunitària en poc més de mig any), Rehn no posa Catalunya al mateix sac que la resta i critica els “excessos pressupostaris” comesos per “moltes comunitats en el primer semestre”, és a dir, en les autonomies que van fer eleccions el 22 de maig."

EL PUNT: "Retallada inminent"

Las cosas claras.

¿Tiro de gracia de CiU a la Sanidad? Señora Chacón, en Sanidad, el anterior Govern que usted representa generó el año pasado un déficit de 853 millones de euros y 125 millones de euros en compromisos de inversiones sin presupuesto, en un total de 52 actuaciones del Plan de Equipamientos de Salud que no disponen de financiación. Ese si fue "un tiro de gracia".

Factoria Zaragoza al servicio de la causa socialista a prueba de todo escrúpulo.

No pienso sacar el vídeo del PSC sobre los recortes sanitarios, que es lo que el señor Zaragoza busca, pero quiero denunciar esta maniobra electoral consistente en bombardear con vídeos impactantes, dejar caer mensajes falsos y luego retirar las imagenes como si aquí no pasara nada.
Que se lo hagan mirar los de la factoría socialista porque están demostrando una calaña sin paragón que supera todos sus anteriores fechorías.

Que alguien me lo explique porque no lo entiendo: El PSC critica los recortes en Sanidad después de dejar más de 800 millones de euros de deuda, y cuando el Gobierno catalán anuncia el fin de los recortes, los médicos continuan con la misma inercia, dando la razón al PSC.

Si la cuestión de los salarios de los médicos catalanes se extrapolara a todos los colectivos de funcionarios, LA FUNCIÓN PÚBLICA estaría paralizada porque las diferencias de sueldos entre colectivos han existido y existirán siempre.

Por eso no me parece justo que el sindicato de médicos de Catalunya se pase por el forro el anuncio efectuado por el Conseller de Sanitat i el President de la Generalitat asegurando que en 2012 no se producirán más recortes de salarios en el capítulo sanitario, y que pese a ese compromiso, sigan exigiendo la recuperación del dinero perdido para desbloquear la huelga recientemente anunciada.

Y no me parece coherente porque a mí, como funcionario de Policía, me recortaron un 5%, y no se me ocurrió salir a la calle ni dejar mi puesto de trabajo para participar en manifestación alguna, porque consideré que el esfuerzo merecía la pena.

Y como yo, muchos otros colectivos hemos sufrido recortes y ajustes para que el impacto de la crisis no condujera a la situación griega, sabiendo que nuestro esfuerzo serviría para sacar a Catalunya del atolladero.

No voy a meterme con los causantes de la crisis, entre los que estamos todos de una u otra manera, ni con aquellos que intentaron esconderla o no supieron enfrentarse a la misma y siguieron malgastando sin parar. Ni tampoco es momento de juzgar a la Administración Central ni a las imposiciones para que la Generalitat recortar el doble.

Sólo digo que los médicos han tenido muchos años para reivindicar sus salarios como para hacerlo precisamente ahora, en este contexto tan grave, teniendo en cuenta que en negociación de hoy, los representantes de la Administración les han prometido que en los próximos presupuestos no se les tocará ni un euro.

PER CATALUNYA

RUBALCABA I RAJOY

SÓN EL MATEIX

La hora de la verdad.

He aquí el gran dilema para el PP y el PSOE: reconocer, admitir y permitir el derecho de autodeterminación del País Vasco y Catalunya, porque mientras esto no sea una realidad y no se aprueben los referendums pendientes, para que los ciudadanos de esos territorios elijan libremente su futuro, de nada servirá que ETA aparque su actividad asesina.
Sólo desde el ejemplo democrático y la presión policial se ha conseguido una respuesta en el mismo sentido, acabando con la violencia arbitraria, y esa senda democrática debe ser un ejemplo y culminar los procesos que las mayorías decidan.

"¿Qué queremos? ¿Surfear y subirnos a la ola ultraconservadora, ultraderechista y españolista del PP, haciendo que el PP quede por delante de CiU en Catalunya? ¿O queremos defender la especificidad de Catalunya a través de la única fuerza política catalana que tendrá grupo parlamentario con voz propia en Madrid para defender los intereses de Catalunya?" (Duran i Lleida)

Duran pide a Catalunya que no se suba a la ola "la ola ultraderechista y españolista" del PP

Duran torna a parla clar i català!

Carta oberta als socialistes

"Observo que cada dia utilitzeu com a únic argument per atacar CiU la nostra política de reducció de la despesa al capdavant del govern de la Generalitat. Són uns ajustos que fem per necessitat i no per ganes. Per aquest motiu, vull recordar alguns fets i algunes dades que són de l‘interès de la ciutadania i que convindria molt que ho fossin també del vostre.

El 24 de novembre de 2010, just quatre dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb el tripartit al govern de la Generalitat i el PSOE al govern de l’Estat, el “Consejo de Política Fiscal y Financiera” va avalar els comptes de la Generalitat amb un 2’4% del dèficit, un dèficit que ha acabat essent del 4’2%. El 23 de març el que era secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va comunicar al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que “la reducció del 10% de despesa que proposa la Generalitat no era suficient” per corregir el dèficit que vau deixar. També va afirmar que “per la banda dels ingressos, no podia esperar-se res més, llevat que apugéssim impostos amb efectes del 2011”. A través del ministeri d’Hisenda, el govern socialista de l’Estat pretenia que rebaixéssim un 20% la despesa fins arribar a l’1’3% del dèficit públic. Aquesta és la vostra proposta: el doble de retallades.

Davant d’això, el govern de CiU es va plantar i va dir que ni parlar-ne. Una veu socialista –la del que era primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi William-Carnes, que era de viatge a Sao Paulo- es va desmarcar de la posició oficial del PSC en afirmar que era impossible en un sol any situar el dèficit en el1’3%.

El govern de la Generalitat va reduir la despesa en tres mil milions d’euros en el pressupost del 2011. El secretari d’Estat, Carlos Ocaña, va demanar que es disminuís el doble, sis mil milions d’euros. El que era vicepresident del govern i portaveu, Pérez Rubalcaba –ara candidat socialista-, va afirmar que “la reducció del dèficit era irrenunciable, i-re-nun-ci-a-ble”. L’obligada reducció de despesa, forçada per la mala gestió del tripartit i per la imposició del govern socialista de l’Estat, va implicar necessàriament rebaixar totes les partides del pressupost a Catalunya i, per tant, lògicament, les de sanitat, ensenyament i polítiques socials, tot i que s’ha de dir que l’import pressupostari d’aquests departaments va guanyar pes en el conjunt dels comptes públics. Per exemple, en l’anterior pressupost socialista Sanitat representava un 36% i ara suposa un 38’6%. A tot això, cal tenir present que la Generalitat paga en el 2011 més de quatre milions d’euros diaris d’interessos i en pagarà sis milions –també cada dia- l’any que ve. Fixeu vos que això significa que només en set mesos que no haguéssim de pagar aquests interessos -que vosaltres vau generar- no hauríem de tocar ni un euro la sanitat. Cal recordar també que l’import a pagar per l’amortització de la despesa financera que vosaltres heu deixat per al 2011 és de sis mil milions d’euros (més de 10 bilions de pessetes). És a dir, el Govern de CiU pagarà d’amortització de despesa financera, provocada per la gestió del tripartit socialista, el doble del total que s’ha rebaixat el pressupost català.

També hauríeu de recordar que l’Estat, amb el vot dels socialistes catalans i contra el que aquí demanàveu –fins i tot ens vàreu recomanar que portéssim el govern central als tribunals- no ha pagat la bestreta del fons de competitivitat ni ha liquidat l’import de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Per cert, més enllà del fet que el govern de l’Estat mai ha invertit la xifra del PIB real de Catalunya respecte a Espanya, la inversió planificada a Catalunya només ha tingut una mitjana del 81% d’execució.

Ara, en plena precampanya, ¿no teniu rés més per oferir com a argument electoral que acusar CiU de desmantellar l’estat del benestar social? Si tinguéssiu una mica de vergonya, miraríeu de parlar-ne el mínim possible. No obstant, us llanceu pel camí de la demagògia i renuncieu a l’actiu que teníeu de cultura de partit de govern. En resum, la Generalitat es veu obligada a gastar menys perquè els socialistes, mentre éreu al govern de la Generalitat i llençant la casa per la finestra, heu deixat el país arruïnat (torno a recordar-ho: un dèficit del 4’2 del PIB català, és a dir, més de vuit mil cinc cents milions d’euros, o bé, si ho preferiu en pessetes, més de tretze bilions). A més, en l’àmbit de l’Estat, i amb vosaltres al govern, els socialistes demaneu que reduïm molt més la despesa –concretament, el doble- o que apugem els impostos. I tot això sense pagar el que es deu a Catalunya (fons de competitivitat, Disposició Addicional Tercera, principi de lleialtat institucional per abonar l’import de la llei de dependència i d’altres). Malgrat tot, us quedeu tan amples, criticant-nos dia sí i dia també, afirmant que ens volem carregar l’estat del benestar que vosaltres heu deixat en estat de coma. Si ho féssim nosaltres, estic segur que ens diríeu “quina barra!”. I atenció, nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’ha reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’han reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb la vostra candidata per Barcelona al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%, com si els vaixells, els tancs i les armes en general fossin garants de l’estat del benestar social que els socialistes empareu.

Tot plegat, sense tenir present el dèficit fiscal que l’Estat té envers Catalunya i que significa 16.500 milions d’euros l’any, és a dir, un 8’4% del PIB català, que tant vosaltres com el PP no esteu d’acord a reduir. Bé, ¿de debò, no us sentiu responsables principals del dèficit que heu generat durant els set anys que heu governat a Catalunya? ¿No sou conscients que el govern de l’Estat, en el qual participeu, vol obligar-nos a reduir encara més el nostre pressupost i, per tant, a ampliar les retallades que tan demagògicament utilitzeu com a expressió de desgast electoral? ¿Heu oblidat que aquí demanàveu amb energia que l’Estat liquidés la bestreta del fons de competitivitat i que, en canvi, a Madrid us va faltar coratge per servir els interessos dels catalans i us vau encongir a l’hora de fer el que dèieu a Catalunya com a conseqüència de la vostra dependència del PSOE, votant al costat del govern central contra els interessos de Catalunya? Què penseu fer els socialistes catalans per donar resposta a les necessitats econòmiques dels ciutadans de Catalunya i a les nostres aspiracions nacionals?

Tot això no us ho plantejo perquè cregui que Catalunya pot estar contenta amb una possible majoria absoluta del PP, que vosaltres heu conreat ja que guanyaran gràcies a la vostra ineficaç política econòmica. Ans el contrari: recordem perfectament l’actitud que el PP va tenir contra Catalunya quan van exercir la seva majoria absoluta sense contemplacions, o el seu rebuig davant l’Estatut referendat pel poble de Catalunya. No seré jo qui oblidi els seus greuges contra els catalans .No seré jo qui silenciï l’actitud d’un PP que s’ha plegat de braços i que ha deixat que el país s’enfonsés sense donar suport a cap mesura per facilitar la reactivació econòmica i la generació de llocs de treball. La seva irresponsabilitat electoralista de pensar que com pitjor anés l’economia, millor anirien les seves perspectives electorals ha contribuït que actualment hi hagi gairebé cinc milions de persones sense feina. No estem parlant només de xifres estadístiques, sinó de problemes reals de persones amb noms i cognoms. Es tracta d’’un PP que governarà Espanya amb el qual els socialistes no heu dubtat d’arribar a acords contra Catalunya, però mai a favor de l’ocupació, de l’economia o de la confiança i de la credibilitat davant els mercats. Tots dos, socialistes i populars, heu negat a Catalunya el traspàs dels aeroports del Prat, de Reus, de Sabadell i de Girona; heu disminuït l’autonomia de la gestió dels ports de Barcelona i de Tarragona i, per tant, heu perjudicat l’economia catalana, i heu pactat d’esquena als ciutadans de Catalunya amb nocturnitat i traïdoria la reforma de la Constitució que limita l’autonomia financera de la Generalitat. Sabem que, de la mateixa manera que vosaltres heu arruïnat la Generalitat, moltes famílies i persones, el PP es passarà de frenada reduint els drets nacionals i personals.

Per què creieu que CIU, davant la vostra ineficiència en matèria econòmica i la irresponsabilitat electoralista del PP, va haver d’actuar amb coherència i responsabilitat per evitar que la Unió Europea intervingués l’economia espanyola? Com a president del grup parlamentari de CiU no vaig pensar en els interessos electorals, sinó que vaig fer un pas endavant per evitar que a l’Estat s’haguessin d’aplicar mesures com les que s’han dut a terme a Grècia i que han representant una reducció del 20% de les pensions de més de 1.200 euros que arriba al 40% als jubilats amb menys de 55 anys, la disminució de 200 mil funcionaris del sector públic... Rieu-vos-en, dels ajustos que per la vostra mala gestió hem d’administrar ara!

De cara a les eleccions del 20-N, esperem que el poble català no permeti que hi hagi aquesta majoria absoluta que les enquestes preveuen per al PP. El contrapès al futur govern no passarà per vosaltres, sinó per CiU. Els ciutadans del nostre país saben que som l’única força política amb veu i grup parlamentari propis que té les mans lliures per plantar cara a vosaltres i al PP. Som l’únic grup parlamentari que podrà defensar els interessos dels catalans.

Afortunadament, el poble català és prou madur i té sentit de responsabilitat per entendre que el govern actual de la Generalitat posa per davant els interessos de país als del partit. Encara que ens pugui costar algun vot, estem disposats a redreçar la situació que hem heretat de vosaltres per retornar al seu lloc l’estat del benestar social. CiU l’ha construït durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat, això sí, amb l’ajut de tothom, de tota la societat i també amb el de vosaltres des de molts ajuntaments."