Retallem si cal, però prioritzem amb seny.

Als càrrecs públics que treballen al Parlament, les Diputacions, els Consells Comarcals, Empreses Públiques,  Ajuntaments i Delegacions, a tots,  se'ls va baixar el sou, més o menys un 8%, però no recordo ni he llegit en cap notícia que se'ls anul·lesin les seves reunions plenàries o que els tanquessin la meitat del seus despatxos.

Em de recordar que els hospitals van ser concebuts per i per atendre als malalts i en el seu inici depenien únicament de metges que curaven i infermeres que cuidaven, doncs tot l'aparell administratiu i de comandament sobrevingut va ser un afegit que any rere any s'ha anat convertint en un monstre burocràtic capaç de devorar el propi sistema sanitari.

En aquest context, no m'estranya que el col·lectiu mèdic català, dels pitjors pagats d'Europa, estiguin al límit, perquè novament, se'ls torna a exigir un esforç en els seus sous, que es veurà retallat en l'apartat de complements.

Per això jo em pregunto, si no seria més coherent que aquest esforç, que es refereix als complements salarials, ho fessin primer i prioritàriament els càrrecs públics esmentats que treballen al Parlament, Diputacions, Consells Comarcals, Delegacions, Empreses Públiques i Ajuntaments.

Y si ens hem de posicionar com a ciutadans, tinc clar que mentre no es decideixi fusionar i redimensionar les grans institucions polítiques d'aquest País, com a mínim el que s'hauria de respectar son els treballadors de la Sanitat i l'Educació, perquè siguin els últims a patir les retallades, encara que siguin consequència de la nefasta gestió feta pel Tripartit.

President Mas: Pagar cada dia 6M d'euros d'interessos pel deute acumulat és insostenible

 

Defensa debe 27 mil millones de euros.

Qué importa que la deuda sea una herencia de Aznar o que se deba a la nefasta gestión de Carme Chacón, si las responsabilidades se diluirán como el azucarillo en el café. Lo único cierto es que hoy por hoy la deuda acumulada por el Ministerio de Defensa asciende a más de 27 mil millones de euros. ¡Ahí es nada! y que yo recuerde la próxima candidata del PSC no ha dicho ni mu.

EL GOBIERNO DEJA UNA DEUDA DE 27.000 MILLONES EN DEFENSA Y LE ECHA LA CULPA A AZNAR.

¡Referendum y Pacto Fical ya!

Esquerra Republicana y CiU plantean un referéndum para ratificar la voluntad de los catalanes en el sentido de autogestionar los impuestos mediante el llamado Pacto Fiscal. Los que no estén de acuerdo en que Catalunya controle sus impuestos para que el País normalice sus finanzas, ¡que se aparten! porque ya está bien de que la economía catalana, que podría ser de las más fuertes de Europa, sea una economía expoliada y a la vez mal subsidiada.

CiU i ERC pacten la resolució pel conert econòmic

Es poden canviar llibres per plantes. El que no es pot es fer-ho des de l'engany.

La Defensora del Poble abogava fa poc per la tipifiació del delicte de malvaratament de fons públics i possiblement es pugui enquadrar dintre d'aquest delicte la maniobra d'engany emprada pel PSC de Badalona que va permetre gastar-se els diners que anaven a la biblioteca de Canyadó en els jardins de la Plaça Pompeu Fabra, quan el plaç per utilitzar aquests diners en la biblioteca no finalitzaven el 2011 sino el 2013. El delicte encara no existeix, però les eleccions municipals si que van fer justícia amb aquesta formació. 


El Pun Avui: CiU sosté que el PSC li va mentir quan governaven plegats a Badalona.

Me quedo con el realismo del Gobierno Catalán.

Los socialistas dicen que es posible subir las pensiones y lo salarios públicos y acusan a la derecha de recortar los derechos sociales en las comunidades en que gobiernan, principalmente en Educación y en Sanidad. Afirman, por ejemplo, que cuando no había dinero para gastar en medicamentos, aún así los compraban, en referencia a los recortes sanitarios, y se quedan tan anchos.

La derecha, en respuesta, dice que los socialistas bajaron los sueldos de los funcionarios y congelaron las pensiones, en el mayor recorte social de la historia de España. Que ahora tienen que parar el despilfarro de la izquierda y que para ello recortarán en  cargos públicos, empresas públicas, gastos superfluos de la Administración,  para tocar lo menos posible Sanidad y Educación.

No me creo a los primeros y desconfío de los segundos. Sólo sé que la realidad catalana ha llevado a su Gobierno, en manos de CiU, a recortar no sólo en cargos públicos y gastos de la Administración (un 40%), sino también -aunque en menor proporción (un 10%,  frente al 20% que exigía Salgado)-  en el gasto dedicado a los departamentos de Sanidad y Educación, para reorientarlos. Y todo ello porque el déficit catalán asciende a 8400 millones de déficit fiscal y Cataluña no dispone de los recursos que genera, que ahora exige para autogestionarlos y no depender del Estado.

Pues yo lo tengo claro y me quedo con el realismo y la serosidad del Gobierno Catalán, y aunque me hubiera gustado que apostaran desde un principio por la fusión de grandes instituciones como Diputaciones, Consejos Comarcales, empresas públicas, Cuerpos Policiales, Municipios, etc,  antes que tocar la Sanidad, me fío más de la sinceridad y la valentía de esa gestión y me sumo a la propuesta para que el dinero que se genera en Cataluña sea gestionado por los catalanes.

Primer fusionem i després, si encara fa falta, retallem!

Els marges de maniobra del Govern Català per reduir el dèficit són cada vegada més minsos perquè els ciutadans, molts en situació d'atur i altres amb els sous per terra, ja no soportaran més retallades en Sanitat i en Educació, el que està comportant que la situació cada vegada sigui mes tensa.

Potser seria qüestió d'anar fusionant Diputacions i Consells Comarcals, empreses públiques, municipis grans i petits, i institucions com  la de Mossos d'Esquadra i Policies Locals, entre d'altres administracions, per redimensionar les seves funcions, els pressupostos assignats i els seus àmbits d'actuació, prioritzant l'estalvi en aquest àmbits per sobre dels que afecten més directament als ciutadans, com la Sanitat i l'Educació.

I en aquest camí necessari per superar la crisi, el procés de fusions hauria d'anar acompanyat d'una nova Llei contra del Frau Fiscal i el Pacte Parlamentari per aconseguir per Catalunya un Pacte Fiscal just que signifiqui la eliminació de les diferències entre el que aportem a l'Estat Espanyol i el que ingresem, per tal que els diners que generem els treballadors de Catalunya sigui gestionant pels catalans.

Tabús sobre la fiscalidad de los equipos de fútbol españoles. La bombolla futbolística a la vuelta de la esquina.

Este més y tirando a la baja, los clubs de futbol españoles deben la Estado 16 mil millones de euros, lo que les puede llevar a la bancarrota. Frente a esta bombolla futbolística, equipos como e F.C. Barcelona o el Real Madrid buscan recursos por todos los caladeros económicos del mundo y la Qatar Fundation, de dudosa cobertura democrática, resulta ser uno de ellos.


Dos temas:


1) ¿Por qué es impopular que el Estado exija a los clubs que salden su deuda? ¿Qué es lo que tiene el fútbol que exime a sus gestores de cumplir con sus obligaciones fiscales?


2) En este desorden económico, ¿puede un club del prestigio del FC. Barcelona o el Real Madird concentrar en un único PLAN su supervivencia o su evolución financiera? ¿Alguien puede creer que no hay otras fórmulas publicitarias y contractuales que acudir a la ayuda del petróleo de países cuyo sistema de valores es completamente distinto al sistema de valores que esos clubs preconizan?

SALVADOS: visualiza el programa sobre la Qatar Fundation, presentado por Jordi Évole para la Sexta TV.

Comentario sobre el vídeo:

Un país, un régimen, construído con el sudor y el esferzo de personas inmigradas, a las que se les engaña en los contratos, se les confisca el Pasaporte, se les niegan los derechos laborales, sindicales y políticos, y se les paga como a perros no es un buen ejemplo para llevar en un camiseta como la del Barça o el Madrid.

Sin hablar de las consideraciones sobre la libertad y la igualdad de derechos hombre-mujer; sometimiento a la familia real; abominación de la homosexualidad; etc. Vamos un pedazo de País, este de Qatar en el que, o estás forrado porque has conseguido el derecho a ser catarí (mínimo 25 años) o eres un paria.

Una propuesta:


Para que tomen conciencia los implicados, propongo que pasen este vídeo de la Sexta, durante la Asamblea de compromisarios del FC. Barcelona, antes de iniciarse las votaciones.

Badalona, Sant Jeroni de la Murtra, aquesta nit. Déu em guardi de pensar que la culpa d'aquest incendi, que s'ha d'investigar, hagi de recaure en la manca de previsió i control del govern municipal.

Imatges com aquestes són habituals a totes les ciutats de Catalunya i Espanya, perquè els incendis de vehicles, fortuits i provocats, una vegada s'han iniciat, són molt difícils d'aturar.

El que no pot ser és que s'utilitzin aquestas imatges per part dels partits polítics, les entitats i els veïns per atacar políticament el control de la Seguretat d'una ciutat.

Ara que disposem d'un govern nou, el del Partit Popular, decidit a millorar la presència policial al carrer, precisament per intentar pal·liar  actes com aquest, no seria just agafar les imatges com arma per desgastar-los políticament, perquè soposaria copiar les estratègies polítiques de desgast que ells van utilitzar quan estaven en l'Oposició. 

M'alegra doncs comprovar que la resta de partits polítics i la ciutadania en general no participa d'aquesta manera de concebre la política i espero que ara els nous governants valorin el context que soposa poder treballar les qüestions de Seguretat sense l'angoixa i la pressió d'una Oposició irresponsable.

L'esquerra inmadura s'aixeca per tota Espanya contra les retallades, fugint de les responsabilitats de la seva gestió. ¿Es creuen que els ciutadans som ximples?

Ens aixequem, com estava cantat, amb un munt de vagas preparades contra les retallades fetas pels governs de les Comunitats que han heretat el pitjors dèficits de la hitòria . Era qüestió de temps que la maquinaria sindical, adormida quan manaven els partits acólits de la esquerra, tornés a engranar-se i a funcionar a ple pulmó. Quina estratègia més fastigosa. Si, aquesta és la paraula, fastigosa.

Primer va ser CiU a Catalunya. Ara li tocarà rebre al PP en les Comunitats Autònomes que governa. Així doncs, que es prepari Garcia Albiol a Badalona, perquè segons l'esquerra bonista d'aquest país, ells són els culpables que Espanya hagi arribat a la situación en que ens trobem. Ells són els responsables que s'hagi gastat més del compte en hospitals faraónics i línies d'AVE innecessàries. Són els responsables de que mitja Espanya visqui de la subvenció i que els sindicats s'hagin dormit en els llorers, aixó si, sense deixar de cobrar més de 2500 milions d'euros de l'Estat.

El 20N sabrem que pensa Espanya i si l'onada de manifestacions que ens espera estan o no polititzades per l'esquerra en una fugida endevant per ocultar les seves responsabilitats.

Carmen Chacón i Rubalcaba, presoners de les seves contradiccions.

¿Perquè els candidats Carmen Chacón i Rubalcaba, quan van parlar a la Festa de la Rosa, dels atacs del PP contra la llengua catalana,  no van dir res del recurs que el Govern Central ha interposat contra l'aranés i que ha sigut admés a tràmit pel Tribunal Constitucional?


EL PAÍS: El Constitucional admite el recurso del Gobierno Central contra el aranés.

La realitat del dèficit català heretat del Tripartit ha superat amb escreix la ficció.

Aquesta tarda, el Conseller Mas Collell presentarà l'informe de l'Auditoria feta per Deloitte sobre l'estat de les finances catalanes i encara que es vulgui mantenir un cert grau de tranquilitat per donar confianza, la realitat a la que ens enfrontem els catalans és molt delicada, amb un dèficti de 8.200 milions d'euros (superant la coneguda xifra de 7.607 milions de dèficit), el que supossarà que l'ajust de 2.500 milions fet per la Generalitat s'haurà d'incrementar en 600 o 700 més. 


El Periodico: El Govern tendrá que hacer otro ajuste de 700 millones

Lo de Carmen Chacón en la fiesta de la Rosa ¿fue hipocresía política, amnesia selectiva o falta de catadura moral?

Pactaron la gobernabilidad del País Vasco; Pactaron la Ley Sinde; se negaron al unísono a la dación en pago como medio para cancelar la hipoteca;  pactaron para posibilitar la convalidación del decreto de fomento de contratos temporales; El PP se abstuvo a cambio de que los convenios autonómicos no prevalieran sobre los estatales, lo que servía al Gobierno Español para evitar cumplir los acuerdos conseguidos con CiU y PNV en el marco de la reforma laboral; el PP se abstuvo en la última reforma de Zapatero a cambio de que los convenios autonómicos no prevalieran sobre los estatales lo que permitió al Gobierno Español cumplir con los acuerdos acordados con   CiU y PNB, en el marco de la reforma laboral; pactaron la reforma constitucional para limitar el gasto público; … en fin que no una ni dos ni tres sino muchos pero que muchos pactos entre PSOE y PP, y los que tienen que llegar. Y casi todos en temas de interés general para limitar la libertad de las comunidades autónomas o la capacidad de autogobierno.

Por tanto, señora Chacón, en cuanto al sucursalismo, mírese usted su propio ombligo, y por cierto, cuando a vea a su compañero Bono dígale que no se asuste tanto porque algunos de sus compañeros socialistas sean nacionalistas. Recuérdele que todos sabemos que él también lo es, pero nacionalista español, claro.

Duran i Lleida: A Rubalcaba li ha faltat el valor i el coratge per impulsar un impost a les grans fortunes tal i com farà CiU.

La radiografia de la situació financera de Catalunya, feta per Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat.

e-notices: "SOS de Recoder"

"El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en una entrevista a Els Matins de TV3, ha manifestat que "tenim no l’esperança, la necessitat vital d’obtenir el concert econòmic".


"Una part fonamental d’aquests vint-i-dos mil milions d’euros que generem a Catalunya cada any i que van a Madrid i que no tornen, que es quedin aquí. És la solució per fer obres, o per poder tenir la sanitat que els catalans demanem o per tenir l’educació i les universitats que necessitem. Aquesta és la solució”, ha afegit.


“No hi ha diners i no podem anar al banc i demanar-ne. L’any que ve, els pressupostos del 2012 seran molt restrictius. Aquest any, nosaltres hem viscut una retallada del 31%. Molt comparat amb altres departaments com Educació o Salut, que han de garantir la cohesió social, però que no arriben en cap cas al 10%", ha indicat.


"Nosaltres, el 31%, però ho entenem. No ens hi conformem, però ho entenem. Espero que l’any que ve no sigui així, perquè el marge d’ajust que tenim és molt poc i la inversió pública a Catalunya en aquests moments és mínima”, conclou.


“No tenim diners per continuar-les. Es va posar en marxa i es va tirar endavant sense recursos pressupostaris per poder-la pagar. La línia 9 costa més un milió d’euros cada dia. La factura que ens passen les empreses del mes de gener és de 40 milions d’euros, i la del mes de febrer de més de 40, i no hi ha pressupost per poder-ho pagar", conclou."

La gratuïtat total dels llibres de text és viable si l'Ajuntament i la Generalitat paguen tot el procés de socialització.

A continuació explico la proposta  que trobo més adient per assolir la gratuïtat total dels llibres de text, implicant l'Ajuntament i la Generalitat en el pagament de la socialització dels llibres de text, que es podria extendre a la totalitat de ciutats catalanes.


La fórmula podría ser aquesta:

Que l'Ajuntament pagui la despesa que comportaria la primera fase de la socialització, d'adquisició de llibres, en la totalitat d'escoles públiques així com en les concertades que es vulguin acollir.

Després, progressivament, l'Ajuntament continuaria amb aquest suport econòmic per cobrir en els anys successius la despesa del conjunt de llibres, quan canviïn d'editorial o es deteriorin i s'hagin de substituir per nous, però respectant que les AMPAS i les escoles siguin les gestores dels llibres, que seran utilitzats curs rera curs.

Amb aquesta fórmula mixta s'aconseguiria, sota el meu punt de vista:

• La gratuïtat total per als pares de Badalona.
• S'afavoriria a les noves AMPAS, que encara no han iniciat el procés de socializció el fet que puguin fer-ho.
• Es possibilitaria a les AMPAS que porten anys socialitzant els llibres de text que poguessin continuar amb aquest procés que els ha portat a aconseguir a hores d'hara que els llibres surtin practicamente gratuïts pels pares, motiu pel qual mostren les seves reticències a renunciar.
• El cost inicial d'un Ajuntament com el de Badalona per aconseguir la gratuïtat dels llibres de text, i complir així amb una de les seves promeses electorals més importants, es veuria reduït ostensiblement en la seva etapa inicial i exponencialment quan el procés de socialització aconseguís el seu punt culminant amb el pas dels anys, atès que el Departament d'Educació de l'Ajuntament, únicament hauria d'abonar el cost d'aquells llibres que canviïn d'editorial o que s'hagin deteriorat.
• A part, l'Ajuntament podria demanar a la Generalitat la part del finançament a que té dret en els pressupostos d'Educació de Catalunya.
• I finalment, encara que no per això menys important, amb aquesta fórmula mixta entre gratuïtat total i socialització, els pares no faran cap despesa en llibres i serà possible per l'Ajuntament evitar perdre diners cada any en llibres que posteriorment no se sap quin és el seu destí, implicant a les AMPAS, pares, profesoes i sobretot alumnes en els valors positius que la socialització promou, com la obligació de que l'alumne tingui cura del material escolar i la col·laboració pedagògica que s'estableix entre les parts esmentades, entre d'altres aspectes.

Manifestaciones de centrales sindicales subvencionadas... según contra quién y para qué.

¿Porqué no se autogestionan los sindicatos? ¿Porqué el año 2010 recibieron más de dos mil seiscientos millones de las antiguas pesetas pagadas con el dinero de todos? ¿Qué hay de cierto sobre el dinero que ganan con los ERE? ¿Porqué no hubieron manifestaciones en las puertas de las administraciones cuándo Zapatero recortó el sueldo de los funcionarios y congeló las pensiones o en el Parlament cuando gobernaba el Tripartit dejando más de 7 mil millones de deuda?


Subvenciones otorgadas a los sindicatos en 2010

El diseño urbanístico como aliado.

Durante cinco o seis años, debajo del balcón del piso donde resido, se concentraban grupos de jóvenes, provenientes de distintos barrios, consumiendo alcohol y drogas y permaneciendo hasta altas horas de la noche, con las molestias consiguientes, antes de desplazarse a la zona de carpas, para regresar después del horario de discotecas y acabar la fiesta en el mismo lugar, debajo de mi casa.

Se colocaban debajo de mi balcón aprovechando el asiento artificial del local comercial allí existente y el paraguas de cemento que les cubría, convirtiéndose ese rincón en un excelente lugar para sentarse y resguardarse de la lluvia.

Como es natural, no fueron ni una ni dos ni tres las veces que tuve que avisarles personalmente o que hizo acto de presencia la Guardia Urbana, ante las quejas de los vecinos.

Pero un buen día, la propietaria del local decidió instalar una rampa de acceso para minusválidos, con barandilla incluida y una persiana tipo ballesta para el cierre del comercio.

Tengo que decir que desde ese momento, resultó tan incómodo permanecer debajo del balcón o sentarse en la entrada del local (no había espacio debido a la reja metálica), que los referidos grupos se diluyeron como el azucarillo en el café, cesando las molestias.

Este simple ejemplo, vivido en primera persona, puede servir para explicar que a la hora de decidir la configuración arquitectónica de los espacios públicos de nuestras ciudades se pueden diseñar los espacios pensando en la ciudad amable, dando preferencia a elementos de comodidad y accesibilidad de los ciudadanos y trasladando a las fuerzas de seguridad las cuestiones de incivismo que pudiera generar el diseño de ese tipo de espacios amables o se puede tener en cuenta esos elementos de comodidad y accesibilidad, pero condicionándolos a  las necesidades y las soluciones reales de los problemas detectados por las Asociaciones de Vecinos, los especialistas en Seguridad y los técnicos de Urbanismo.

Una ciudad amable deja de serlo cuando distintos colectivos se aprovechan del diseño arquitectónico y utilizan el espacio público de manera irracional, faltando al respeto y descanso de los vecinos y llevando el incivismo a cotas insoportables para el resto de ciudadanos.

No se traba, por tanto de un debate ideológico, por mucho que algunos lo quieran ver de esa manera y de hecho, recuerdo que en diciembre de 2007, la regidora del Gobierno Socialista de Barcelona Itziar González realizó una serie de actuaciones en el barrio Gótico, y como muestra de ejemplo decidió remodelar la plaza George Orwell para aplicar criterios de prevención como la eliminación de escaleras donde se concentraban bebedores, lateros y consumidores de droga, o la instalación en distintos lugares del barrio de sillas individuales en lugar de bancos para evitar su mala utilización.

Ahora surge nuevamente el debate y la crítica hacia el Partido Popular de Badalona, ante la eliminación de bancos públicos en la Plaza Antonio Machado -decisión que según el alcalde se lleva a cabo para evitar las concentraciones de colectivos incívicos- así como la sustitución de las fuentes públicas habituales, con objeto de colocar otras que impidan a los mismos colectivos utilizarlas como duchas públicas.

Por tanto, los que critican la decisión del alcalde deberían especificar qué solución  prefieren. Si el gasto suntuoso en horas extras que costaba a los ciudadanos de Badalona  los guardias urbanos que de manera diaria prestaban servicio en la Plaza Antonio Machado y alrededores, o la actual intervención urbanística que también se tuvo en cuenta en la anterior legislatura por el anterior equipo de del ex alcalde Jordi Serra, siguiendo criterios de comodidad y seguridad, pactados con los vecinos del barrio y los cuerpos de Seguridad.

Mi opinión al respecto es que lo que no quiero debajo de mi casa no lo quiero en ningún lugar de Badalona, y por eso aplaudiré siempre las actuaciones urbanísticas que se realicen para corregir los problemas, algunos de ellos enquistados en el tiempo, dejando margen a la introducción de cambios, cuando se produzca una evolución positiva de la situación que generó la modificación y una petición expresa de los vecinos.

¿Ens ho hem de fer mirar nosaltres? Jo crec que no.

Si com afirma un dels seus regidors, a dia d'avui 13 de setembre de 2011, el que a l'actual govern de Badalona li preocupa de veritat són les dades de l'atur, la seguretat al carrer i la prestació de serveis socials, ¿per què aquest mateix Govern ha forçat la màquina tibant la corda mentre hissava la bandera espanyola que simbòlicament onejava per primera vegada a l'edifici consistorial, renunciant a donar cobertura municipal a la tradicional conferència que Omnium Cultural preparava cada any, encarregant un cartell eliminant la paraula NACIONAL de la Diada i votant contradictoriament contra el sistema d'inmersió llingüística de Catalunya? ¿És aquesta una estratègia que serveix per lluitar contra l'atur o millorar la seguretat o les prestacions socials? ¿No és la pitjor manera de complicar-se la vida, perjudicant innecesàriament la imatge dels propis líders i responsables municipals del PP de Badalona, allunyant-los d'una immensa majoria de badalonins hipersensibilitzats amb els continus maltractaments fiscals i judicials dispensats per l'Estat i el sistema judicial espanyol respectivament?

Doncs, que es deixin de confondre al personal i es centrin en el que diuen que els preocupa, perquè em sembla de justícia reconèixer que, tret d'aquesta mania persequtòria esmentada en temes identitaris que tant mal els fa, la resta de mesures preses pels responsables populars de l'Ajuntament de Badalona, en matèria d'estalvi pressupostari, lluita contra l'atur, millores en seguretat i prestació de serveis situen a Badalona en la bona senda.

La Diada alternativa a Badalona resta servida.

No es poden suspendre actes i celebracions oficials, quan la Diada, com a festa dels ciutadans de Badalona, forma part dels sentiments interiroritzats d'una majoria de ciutadans. Les decisions individuals, com la del Alcalde de Badalona, basades en l'estratègia política de reafirmar-se en contra d'aquets sentiments només l'afavoreixen a ell i d'aixó en prenem bona nota.

Els tres partits de l'oposició, el PSC, CiU i ICV-EUiA, havien rebutjat assistir als actes oficials per tres motius: la suspensió de la conferència institucional que cada any l'Ajuntament organitzava amb Òmnium Cultural, el canvi de nom de la Diada Nacional per Diada de Catalunya i perquè la senyera no serà l'única bandera que onejarà a l'ajuntament. La reacció d'Albiol, fulminant la Diada a Badalona, tidrà una resposta també sense precedents a la ciutat. La DIADA ALTERNATIVA resta servida.


EL PUNT: "Albiol fulmina la Diada"


el debat. cat: "Partits i entitats preparen una Diada alternativa a Badalona"

Albiol recull els fruits d’anys de Falcó demanant més Mossos.

fotografía del diari EL PUNT

Un podria tenir la temptació de pensar que han hagut d'asseure's el Conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, perquè finalment arribin més agents de Mossos a Badalona, i això és el que el 31 d’agost de 2011 va publicar el diari EL PUNT en matèria policial: “la plantilla dels Mossos d'Esquadra augmentarà a Badalona el mes d'octubre un 7% o un 8% segons va anunciar ahir Felip Puig, Conseller d'Interior, en una trobada amb l'alcalde Xavier Garcia Albiol. Aquest increment “mirarem que arribi al 10%”, va afirmar el conseller. És a dir, que a la tardor Badalona tindrà entre 15 i 20 agents més. Aquest increment es farà amb agents que al juny van sortir de l'escola de policia. “No podem fer retallades en seguretat”, va assegurar Puig.”

Però, per ser justos amb les persones que han tingut responsabilitats en qüestions de Seguretat a la nostra ciutat, fent una ullada als últims anys, trobem les següents dades:

El 3 de març de 2011 el Primer Tinent d'Alcalde de l’Ajuntament de Badalona i actual Diputat de la Generalitat per CiU, Ferran Falcó, va aprofitar la visita del nou director de la policia Manel Prat per reclamar-li més efectius de Mossos d'Esquadra i més eines per millorar la coordinació entre els cossos policials, situant la xifra òptima en una quinzena. En aquell moment, i citant la mateixa font d’El PUNT,  “Manel Prat va admetre que a Badalona li corresponen més efectius dels Mossos d'Esquadra”, però matisant: “Com a totes les ciutats que ens estan fent arribar la mateixa petició”. També va garantir que l'ampliació del nombre d'agents a qualsevol indret “es produirà a través dels policies sorgits de l'escola i no pas restant efectius a cap ciutat”.

Anteriorment, el 5 de juny de 2010, Joan Delort, Secretari de Seguretat Pública de la Generalitat, a petició de Ferran Falcó, com a responsable de l’ Ajuntament de Badalona en matèria de Seguretat, va confirmar l'arribada d'alguns efectius de Mossos, encara que censurant el «recorrent error» de denunciar la manca d'efectius policials –especialment a Badalona– protagonitzada setmanes abans pel sindicat majoritari del cos.

Igualment, el 30 d'abril de 2010, durant una visita a Badalona de  Joan Delort, amb motiu de la celebració del Dia de la Guàrdia Urbana, Ferran Falcó i l’alcalde Jordi Serra van aprofitar per reclamar-li que ampliés la plantilla dels Mossos d'Esquadra. Delort es va comprometre a fer-ho abans de finals d'any, però no va concretar quants efectius més es destinarien a Badalona.

Però és que ja el 20 de setembre de 2005 Ferran Falcó, estant a l’oposició, va presentar una moció instant la Generalitat els passos oportuns per tal que, en el marc del tancament del desplegament dels Mossos d'Esquadra a la Regió Metropolitana, s'incrementés el nombre d'efectius de la Policia de Catalunya a Badalona, de tal manera que la ràtio d'agents de tots els cossos policials amb presència a la ciutat per cada mil habitants s'acostés als mínims recomanats actualment i, en conseqüència, demanant que no es contemplés qualsevol disminució, incloses les de caràcter temporal, de la dotació de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Badalona existent en aquell moment.

Per tant, és de justícia reconèixer que aquesta insistència demanant més agents de Mossos no és pas una nova demanda, essent una sol·licitud recurrent i exercida insistentment per  Ferran Falcó, primer en forma de moció, quan formava part de l’oposició al 2005, i progressivament  a reu dels anys, estant al Govern, quan ocupava el càrrec de Regidor de Seguretat.

Tret d’aquest aclariment també és de justícia felicitar l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per entomar novament aquesta pretensió, assolint un acord positiu, encara que hagi fet falta un canvi de Conseller, amb l’arribada de Felip Puig substituint Saura,  perquè aquesta fita acabi sent una realitat.

L'estalvi és cosa de tots. També dels Ajuntaments.

Continuant el Programa de Reutilització de llibres de text que segueix l'escola de la meva filla, a les 17 hores del dia d'avui tocava donar un cop de mà per folrar els llibres de text recentment adquirits pel centre escolar per al proper curs, per la qual cosa l’AMPA ens ha convocat a pares i tutors.

De fet la quota del AMPA és l'única despesa de la meva filla durant l'any, perquè aquest curs únicament ha de comprar un llibret d'exercicis.

Contrasta aquest sistema de socialització, que fa que la despesa en llibres de text sigui pràcticament nula, amb els 2,5 milions d'euros anuals que suposarà a les arques de l'Ajuntament de Badalona, abonar els llibres dels 30 mil escolars de la ciutat, sense discriminar a més entre famílies amb necessitats  i sense.

De fet, la despesa total que suposaria la socialització per a totes les escoles públiques i concertades de Badalona rondaria el milió d'euros el primer any, doncs, en els cursos successius i de manera progressiva,  només s'haurien de pagar un o dos llibres per curs –d’aquets per fer deures- i excepcionalment els que s’hagin de substituir si és fan malbé.

O sigui que el pressupost del milió d’euros esmentat baixaria substancialment amb els anys, que és del que és tracta, fins que la majoria de centres arribessin a l’autogestió amb els llibres existents.

Aprofito per dir això, perquè considero que els centres escolars que, com el de la meva filla, estan acollits a la Socialització i han trobat en aquest programa un sistema de finançament que possibilita el cost gairebé zero dels llibres, haurien de meditar i sospesar el continuar amb aquest programa en els propers cursos, sempre que els pares estiguin d'acord, com a sistema alternatiu al pagament gratuït que proposa l’Ajuntament actual, fent extensiu el caràcter estalviador i socialitzador a la resta d’escoles.

En defensa dels nostres drets, la essència i la identitat catalana.

Molts de nosaltres, fa temps, que ens hem vam decidir a canviar de “trinxera”, després de comprovar dia a dia que estàvem equivocats al sobreprotegir a Catalunya la llengua espanyola dels nostres pares per reivindicar-nos com a persones, sense tenir en compte que aquesta posició de prepotència respecte a la llengua catalana dels nostres fills anava en contra dels sentiments del nostre poble, el Català, educat en la immersió lingüística per voluntat dels seus ciutadans.

Per aquesta raó, som molts els que hem decidit abandonar la trinxera del refugi "recentralizador" del PP, Ciutadans i UPyD, en la que de forma sectària ens havíem refugiat, enganyats com a conseqüència de l'hàbil manipulació de la història de Catalunya dels seus líders, l'intent d'anul·lació dels nostres sentiments identitaris catalans i la falta de superació dels nostres complexos.

Però no ha estat un salt irresponsable, mancat de meditació o motivació, perquè després d'analitzar la dimensió exacta del que suposa per a nosaltres Catalunya com a Poble i el que representa ser catalans, hem arribat a la conclusió que sense Nació, ni Estat, ni Concert Econòmic, ni Pacte Fiscal, ni possibilitat de convocar un referèndum d'autodeterminació, i per descomptat, sense immersió lingüística per defensar la llengua catalana, una gran majoria de ciutadans de Catalunya ens declarem orfes d'identitat i és per aquest motiu que denunciem la contínua agressió jurídicopolítica espanyola cap a Catalunya i animem al Govern Català a que reivindiqui els nostres drets como a poble sobirà.

Agresión tras agresión, cada vez veo más necesaria la indepedencia tributaria y financiera y la constitución de Estado Catalán.

Aunque necesario, me parece incompresible que los catalanes sigamos contribuyendo a que la máquinaria española funcione, recortando prestaciones para pagar el derroche y la fiesta de Gobiernos pasados como los del PP de Azanar, el POSE de ZP o el Tripartit de Montilla, cuando seguramente AUTOGESTIONANDO nuestra riqueza podríamos salir adelante, entrar en Europa y constituirnos en uno de los Estados más prósperos.

Por tanto, los que auguran la animadversión del pueblo catalán y el rechazo frontal contra las exigencias y la falta de contraprestación política y económica del Gobierno Central están en lo cierto.

Porque, junto al separatismo de sentimiento, de conocido arraigo en Catalunya, está floreciendo a pasos agigantados el separatismo de supervivencia económica, mucho más potente y tan difícil de parar como la crisis en la que estamos sumidos.

De ahí que, antes que manifestarme contra los recortes, a los que estamos obligados a consecuencia de los anteriores desgobiernos, me sume a las voces que reclaman la AUTOGESTIÓN catalana como fórmula para diseñar nuestro propio modelo económico que nos permita redistribuir los ingresos y los gastos propios de nuestro país.