Les coses pel seu nom.

La bombolla inmobiliaria ni la van crear els bancs, ni els taurons capitalistes, ni els polítics corruptes , ni es tracta d'un fenòmen estratègic i aliè imposat a la força, sinó que va ser tot plegat una comunió de tots aquest factors i milions i milions de petits especuladors àvids de enriquir-se ràpidament sense esforç.


La Vanguardia: "Funcionaris insolidaris"

Boníssima notícia! A Terrassa es paralitza un desnonament a canvi d'un lloger.

3cat.cat: Terrassa aposta pel lloguer com a solució al desnonament d'una familia.

La mediació de l'Ajuntament de Terrassa i d'entitats socials ha aconseguit evitar el desnonament d'una família que no podia pagar la hipoteca. La família continua tenint el deute amb el banc, però temporalment podran seguir a l'habitatge en règim de lloguer.

Una família de Terrassa, al Vallès Occidental, que havien de desnonar perquè no podia pagar la hipoteca ha assumit un petit lloguer que ha acordat amb una entitat financera a canvi que no els facin fora de casa seva.La pressió social de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Terrassa i la mediació de l'Ajuntament de la ciutat han ajudat a resoldre aquesta delicada situació.

L'Ajuntament de Terrassa i les entitats financeres d'aquest municipi es plantegen la possibilitat que els pisos que s'han quedat els bancs pels desnonaments passin a formar pasrt d'una borsa de lloguer social. D'aquesta manera, el consistori garantiria que el banc cobrés el lloguer en cas d'impagament.


Comentari:


Aquest matí he escoltat a RAC1 a Jaume Rivera, President d'UNNIM, l'entitat que s'ha posat d'acord amb el veí de Terrassa, i he percebut un canvi de posició, doncs en casos anteriors la receptivitat no havia sigut la mateixa. En quant a la implicació de l'Ajuntament de Terrassa, CHAPEAUX! A veure si cundeix l'exemple i s'animen els nostres dirigents a Badalona i l'Alcalde el primer.
Mentre la dació en pagament no sigui una realitat legal i una familia pugui acabar al carrer, aquesta solució em sembla molt interessant.


(RAC1) Rivera: "La dació en pagament s'ha de considerar"

Una pregunta indiscreta y una proposición.

Parc del Fòrum (Bacelona)

Todas las manifestaciones legales tienen sentido y más cuando surgen del consenso ciudadano y persiguen fines justos pero, ¿no sería razonable realizar las concentracones en un espacio abierto, acotado y seguro, fuera de las calzadas de nuestros municipios -normalmente Barcelona o Madrid- para no interferir la circulación de vehículos y el normal desarrollo de las actividades económicas, tal y como están las cosas?

Propongo los 84.000 m² del Parc del Fòrum

El ciudadano que paga demanda unidad de acción.

Mientras que desde la Federación de Municipios hace tiempo que alertan de un posible colapso financiero de los ayuntamientos catalanes y abogan porque el Estado condone los 1500 millones pendientes, las auditorias y revisiones de las finanzas, que los nuevos alcaldes están efectuando tras tomar posesión de sus cargos, levantan ampollas como nunca antes había sucedido, al sacar a la luz la situación crítica del sistema de financiación municipal.

Recuerdo haber escuchado, durante la pasada campaña electoral, que  serían pocos los políticos que se atreverían a postularse como alcaldables, teniendo en cuenta el estado agónico de los consistorios, lo que no ha cambiado con la apertura de las nuevas legislaturas municipales, sino todo lo contrario, puesto que ni el Estado ni las Comunidades Autónomas han encontrado el momento para abordar un sistema de financiación municipal más justo y equitativo con el que los alcaldes puedan hacer frente a sus responsabilidades.

Pero,  a pesar de la que está cayendo,  y centrándonos en la gestión del Ayuntamiento de Badalona llevada a cabo en la pasada legislatura por los tres partidos de gobierno, PSC, CiU i ERC, hay que resaltar que dicha gestión permitió  una rebaja de la deuda, al pasar de 118,646 (millones) de 2009 a 100,411(millones) en 2010, según información del Ministerio de Economía,  convirtiéndose en una de las pocas ciudades catalanas en rebajar este concepto.

Con estos datos sobre la mesa, el Pleno celebrado ayer en nuestra ciudad, puso de manifiesto la existencia de una deuda justificada y de una deuda por justificar, nada que ver con posibles conductas ilegales de malversación, disipadas durante la celebración del acto.

Y digo disipadas para lanzar un “mea culpa” por hacerme eco y participar en el juego mediático consistente en comentar cualquier información sin contraste previo, vertida en este caso desde un medio tal informal como puede ser facebook.

La deuda existe, efectivamente, pero el robo, el expolio y la malversación, como sombra suscitada entre la ciudadanía a partir de una determinada manera de comunicar, quedó completamente desvirtuada y sin fundamento.

Es hora de seguir, de avanzar  y de colaborar todos juntos para mejorar la situación. Para tender puentes y trabajar en un mismo sentido. A favor del ciudadano.

No, no he perdido el juicio no. Eso es la política, o eso debería ser. Porque la transparencia no se puede utilizar como arma arrojadiza, ni el "no somos los únicos" como coartada.

Por eso, una vez que hemos conocido que Badalona, al igual que la mayoría de municipios catalanes, las está pasando canutas, y que la deuda es real pero no ilegal, propongo que pasemos a la acción y pongamos cada uno de nosotros nuestro granito de arena para mejorar esta situación, en lugar de buscar vendettas o tirar balones fuera.  Los ciudadanos nos lo agradecerán.

AVUI: Escurats com sempre, més collats que mai (Joan Poyano)

EL PUNT: El 40% del ajuntaments de Barcelona tenen més deute (L. Sayavera)

Incongruències de la vida.

Mentre exigeix aquest pagament de diners, 2.500 milions, avançats a Catalunya i presiona la Generalitat a que compleixi amb les obligacions per retallar el déficit (més retallades), l'Estat fa la viu-viu demorant el pagament del fons de competitivitat. Incongruències de la vida


3cat.24.cat: Catalunya haurà de tornar a l'Estat 2.500 milions pels l'avançaments del 2008 i 2009.

Rull: 'Calen actituds de bon govern que permetin que el sector públic sigui sostenible'

 

Si los datos que anuncia el Alcade de Badalona Xavier García Albiol son ciertos... sin demora a la fiscalía y al Juzgado.

... y si no son ciertos, que caiga toda el peso de la ley sobre los que difaman sin pruebas...


Un mensaje de facebook del actual alcalde de Badalona Xavier García Abiol, en el que anuncia textualmente  que "Mañana informaremos en el Pleno que nos hemos encontrado facturas por valor de 4.600.000€ que el anterior gobierno del PSC de Badalona se gastó sin autorización, que no están presupuestadas, ni se han seguido los procedimientos legales de adjudicación", está siendo lo más comentado en los círculos políticos y sociales de la ciudad.

Por contra, desde sectores del PSC, ex-representantes municipales como anterior Regidor de Educación Josep Duran, responden vía twitter con mensajes como "Albiol, como Cospedal, lanza acusaciones sin demostrar. Un alcade no puede lanzar rumores!!!

Quisiera creer que sólo se trata de las diferentes maneras de interpretar los gastos municipales por parte de los distintos gestores, pero de no ser así, si resulta que los datos aportados por el PP demuestran que más de 765 millones de las antiguas pesetas del capítulo de gastos municipales, ni tienen justificación, ni fueron presupuestados ni siguieron los procedimientos legales de adjudicación, no me cabe la menor duda de que esos datos deberían ser puestos a disposición de la Fiscalía Especial para la represión de los delitos económicos relacionados con la corrupción y del Juzgado de Guardia, para depurar las responsabilidades que fueran necesarias.

Esperamos acontecimientos, en uno u otro sentido. Badalona se juega su futuro.

“Rectificar és de savis”... i d’intel·ligents.

L'Alcalde Xavier García Albiol té a les seves mans la possibilitat d'estalviar a les malmeses arques municipals una important suma de diners, que volta els 2 milions d'euros anuals, per destinar-ho, per exemple, a la creació d'ocupació.

La meva proposta no és nova i va encaminada al fet que contempli una petita modificació al seu programa electoral, doncs no serveix de res enrocar-se en una posició simplement per complir una proposta electoral, si a la llarga perjudica l’interès general.

Per això insisteixo en la meva idea de convèncer el Partit Popular de manera que en lloc de pagar tots els llibres de text any rere any, fins i tot els de les famílies que no ho necessiten, estengui a totes les escoles públiques i concertades, els projectes de reutilització.

Es tracta d'una proposició tan bàsica com assumible, tan possible com  justa i tan necessària com fàcil de materialitzar. Simplement apel·lo a la capacitat d'adaptació del Partit Popular a les duríssimes circumstàncies de la crisi, en les quals es fa inconcebible un dispendi semblant, i a la capacitat de la resta de formacions polítiques de compartir amb el govern de Badalona un possible canvi de criteri, evitant així la crítica partidista que el gir popular podria suposar.

És qüestió de valorar els pros i contres, i en aquest sentit, són vàries les escoles de Badalona que han apostat per aquest sistema, aprofitant-se dels seus avantatges, doncs la reutilització o socialització permet que famílies i AMPA comparteixin les despeses inicials de la compra de llibres per després ser reutilitzats en anys successius, rebaixant la càrrega econòmica que cada curs suporten els pares i introduint de manera pràctica en l'educació de nens i nenes valors com el saber compartir, la solidaritat, la igualtat, el respecte i la responsabilitat amb els materials comunitaris.

Mitjançant la reutilització, i de forma progressiva, es preveu la compra de cert nombre de llibres, completant-se un banc de llibres reutilitzables, gestionats a l’escola, que es posarà a la disposició dels alumnes, i per tant, ja no serà necessari que els pares adquireixin aquests llibres, perquè entren en règim de préstec i reutilització.

Els llibres es troben a la disposició de tots els alumnes de l'escola de 1er a 6è, amb el compromís de retornar-los en bon estat en finalitzar el curs o en defecte d'això a reposar-los.

La idea que intento transmetre és que una simple adaptació del programa electoral permetria al Govern de Badalona respectar la seva promesa de reduir l'impacte de la compra de llibres a les famílies i de retruc serviria per destinar aquesta partida de diners a altres necessitats d’igual o més importància.

Amb tot i això, la meva proposició no afecta només al Partit Popular, sinó que engloba una acció molt més conjunta, per tal d’implicar tant al Plenari Municipal com al recentment nomenat Diputat Ferran Falcó, perquè entre tots vetllin perquè el Departament d'Educació segueix garantint les ajudes destinades als projectes de reutilització.

Lorenzo Merchán

lamalla.cat: "Badalona aposta per la gratuïtat dels llibres de text, mentre que hi ha escoles que opten per la socialització"

El Sr. Rosell sap del que parla i té molta raó, però també sap les dificultats per aplicar les seves receptes en l'àmbit públic.

Els funcionaris que van a descansar en comptes d'anar a treballar no haurien de tenir les coses fàcils, i com a la pràctica resulta impossible implementar un sistema de premis-càstics legalment viable, potser si que hauriem de preveure com a mínim un sistema per donar hores, minuts i dies festius als qui facin la feina bé, molt bé o excel·lentment bé. Potser així els incomplidors s'espavilarien.

Rosell: "Cal combatre els funcionaris prepotents i imcumplidors"

Reflexión a "botepronto"...

Pleno de Badalona:

"¿Alguien ha hablado en el Pleno de Badalona de la necesidad de control, supervisión y rendibilidad de los cargos de confianza y, por supuesto, de los cargos electos?
Si no es así, hemos perdido una oportunidad de fortalecer unas figura, la de los cargos políticos, que seguirá en entredicho, cuestionada y asimilada a la de meros comisarios políticos."

Salt ha parlat però, que hi diu el Govern Central, que és qui té les competències en matèria d'inmigració?

La qüestió de la redistritució dels inmigrants per ciutats, atenent a les quotes, supera als Ajuntaments, doncs es preveu impossible, i encara que alguns com García Albiol, aldalde de Badalona, es mostrin favorables, torna a ser un brindis al sol i una manera de frivollitzar amb drets fonamentals com la "llibertat de moviment", possant en entredit els principis democràtics més elementals.


Salt, atenent als criteris de distribució de l'alumnat i la prevenció dels "getos escolars", ha posat en marxa, des de fa temps, la distribució de nouvinguts en edat escolar, fent una repartició equitativa als centres docents, i en aquest sentit va un pas endevant de la resta de ciutats. Però aixó no vol dir que la distribució de residents, saltant-se un munt de drets individuals, sigui factible.

Altre cosa són les polítiques dirigides a minvar l'efecte crida de certs indrets del nostre país, que s'haurien d'estudiar seriosament per promocionar llocs necessitats de ma d'obra, com poden ser els pobles en fase de desaparició o zones que havien sigut productives en sectors com la pesca, l'agricultura i la ramaderia i que donarien cabuda a noves generacions d'hipotètics treballadors inmigrants i autòctons.


I respecte al problema de fons, ara que Catalunya ha arribat a la maduresa nacional, ens hem de plantejar com a fita de present exigir les competències d'inmigració, sobretot tenint en compte la deixadesa i la laxitut del Govern Central.

CiU considera que el cartipàs que es vota demà “es queda curt en les promeses del PP i en els nostres objectius, però és un avenç en alguns aspectes clau”

  

CiU aprovarà la reducció de tinences d’alcaldia, la distribució de districtes i el reforçament del Ple, però no votarà a favor de la proposta de càrrecs de confiança política 

El president del grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, acompanyat de la resta de regidors del grup, ha informat avui de la posició de la formació sobre la proposta de cartipàs que el nou govern sotmetrà a votació demà en un ple extraordinari.

Falcó ha indicat que el cartipàs “arriba amb un cert retard perquè ens trobem davant un govern en minoria obligat a negociar”, i ha destacat que “estem raonablement satisfets de com ha acabat aquesta negociació”, tot indicant que “no obstant això, no és el cartipàs que nosaltres hauríem fet, ni el que el PP va prometre en campanya”.

Dels punts essencials que es votaran demà, Falcó ha indicat que la reducció de 9 a 4 tinences d’alcaldia comptarà amb el suport de CiU, “perquè és una mesura que portàvem al nostre programa electoral i suposa un estalvi econòmic i un aprimament important de l’estructura política del govern”.

Pel que fa a l’organització territorial en districtes, Falcó ha anunciat que CiU votarà a favor de la proposta del govern. El líder de CiU ha recordat, no obstant això, que “els 6 districtes proposats no són els 5 que el PP va prometre en campanya”, i s’ha mostrat obert a mantenir un debat amb tots els grups sobre les competències, les funcions i l’abast dels districtes, tal i com demana el grup d’ICV-EUA. 

El president del grup de CiU ha valorat positivament que s’hagi respectat la tradició històrica, iniciada l’any 1983 i només incomplerta entre 2003 i 2007, de fer que la direcció dels districtes correspongui a la força política més votada a la zona. En aquesta ocasió, CiU, com a força més votada al Districte 1, n’exercirà la direcció, amb la regidora Mercè Rius com a responsable, i amb el barri del Progrés inclòs i el manteniment de la Gerència de Dalt de la Vila en les condicions actuals. Falcó també s’ha mostrat satisfet perquè el barri de La Mora s’inclogui al nou districte 5, juntament amb els barris de Can Claris, Raval, Gorg i Congrés. 

Càrrecs eventuals 

Sobre aquest aspecte, Falcó ha indicat que “es queda curt en les promeses del PP –que en campanya va assegurar que reduiria els càrrecs un 35% i estalviaria 4 milions http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/380445-el-pp-proposa-estalviar-4-milions-en-sous-de-carrecs-de-confianca.html - i en els nostres objectius, que eren d’entre el 25 i el 30%”. El líder de CiU ha dit, però, que en la negociació CiU ha forçat que almenys la massa salarial es reduís fins a un 25%, compensant així que el nombre de càrrecs només es redueixi un 18%, passant dels 48 de finals del mandat anterior –que va començar amb 59 càrrecs– als 39 de la proposta del govern. “L’escassa reducció estructural que es proposava l’hem fet compensar amb una major reducció salarial, de cost econòmic, que és el que al final incideix en el pressupost municipal finançat amb els impostos dels ciutadans”, ha indicat Falcó. En aquest sentit, el regidor de CiU ha dit que “no és descartable que, com vàrem forçar en l’anterior mandat i degut al context econòmic, en els propers temps calgui reduir els càrrecs, un mínim de tres, que permetrien rebaixar fins al 25% l’estructura i final al 30% els salaris respecte la situació final de l’anterior mandat”. 

“El ple surt reforçat”

  

Ferran Falcó s’ha mostrat especialment satisfet perquè les negociacions que CiU ha mantingut amb representants del nou govern han permès “que el ple municipal surti reforçat, amb més pes, més competències i més capacitat de fiscalitzar un govern que estarà en minoria”. Entre altres, les atribucions més importants que passaran de la Junta de Govern al Ple hi ha els expedients de contractació de tota naturalesa de concessions superiors a 4 anys i quantia inferior a 6 milions d’euros, la modificació de contractes o concessions, l’adquisició de béns i drets per import superior al 10% del pressupost municipal o de més de 3 milions d’euros, l’autorització als organismes autònoms i societats mercantils per a la concertació d’operacions de crèdit a llarg termini, l’aprovació de textos refosos de plans urbanístics quan no afectin revisions del PGM, o l’obligació de l’alcalde de donar compte al Ple de totes les resolucions que dicti. En aquest aspecte, Falcó ha destacat “la influència que ha tingut CiU per aconseguir més capacitat de control d’un govern en minoria per part del Ple, en la línia de l’oposició útil i al servei de la ciutat que vàrem anunciar al principi del nou mandat”. 

Per a Falcó, el cartipàs que es votarà demà “no és suficient però conté avenços, perquè malgrat que es queda curt, redueix l’estructura política i el seu cost econòmic, avança en la racionalització dels districtes, i dóna més pes al Ple per a controlar un govern que estarà en minoria i haurà de treballar molt per a cercar consensos”. 

Badalona, 11 de juliol de 2011

El badaloní Marc Ponce aconseguiex 3 medalles d'or, 2 de plata i una de bronze al Campionat de Natació celebrat a Cartagena.

Des del divendres 8 i fins el diumenge 10 de juliol va tenir lloc a les instal.lacions del C.D. Santa Ana de Cartagena (Murcia) una nova edició del Campionat d'Espanya de Natació Infantil per seleccions autonòmiques, competició organitzada pel Consejo Superior de Deportes a on hi van participar totes les Comunitats Autonòmiques i a on Catalunya va ser una de les més nombroses.

El nedador badaloní Marc Ponce es va proclamar campió d’Espanya dels 100 i 200 papallona aconseguint en aquesta prova batre el record dels Campionats per dues vegades amb una marca de 2,21,95 i va ser sotscampió en la dels 100 lliures. A les tres medalles individuals cal afegir 3 més aconseguides en els relleus 4x200 lliures (or), 4x100 estils (plata) 4x100 lliures (bronze).

Una medalla més de bronze ha arribat a Badalona de la mà de la nedadora del C.N. Badalona, Noelia Babiano aconseguida en la prova dels 4x100 estils.

La selecció catalana masculina es va proclamar Campiona d’Espanya per seleccions, mentres la femenina aconseguia la 3ª posició.

Ante todo, una excelente oportunidad para que Badalona se oiga en el Parlament.

Ferran Falcó sustituirá a Cristina Iniesta y será uno de los 41 Diputados del Parlament de Catalunya que compagine su función parlamentaria con la de regidor o alcalde.

Se trata de una circunstancia que afecta a casi todos los partidos del arco parlamentario y que representa que un mismo político tiene la posibilidad de llevar a cabo tareas en el ámbito nacional y local, eso sí percibiendo el sueldo de la institución superior.

Desde el punto de vista ciudadano considero que la decisión del convergente Ferran Falcó supone una magnífica oportunidad para que uno de nuestros políticos intente situar y defender en el seno del Parlament, cuantas veces le sea posible, las necesidades de Badalona.

Será su trayectoria, su contribución y el rendimiento de su trabajo lo que deberemos examinar para valorar esta nueva etapa.

Por lo que se refiere a su implicación local, todo hace pensar que el equipo de CiU de Badalona respaldará y complementará perfectamente la doble función del Diputado.

Propuestas para erradicar el Mercado de la "miseria".

 EL MUNDO: Badalona estudia multar a los compradores de los mercadillos ilegales

Multar a un comprador que, a cambio de dinero recibe un objeto o producto rescatado de un contenedor de basura, no se aguntará legalmente por ningún lado. Otra cosa distinta es perseguir al que compra un objeto procedente de robo, por receptación. Es por eso que la Ordenanza de Civismo debería hilar más fino y penalizar al que comprara un producto al vendedor que no dispusiera de Permiso de venta ambulante.

¿La manera de saber que un vendedor tiene permiso municipal?

Un distintivo, identificación, carnet, pase, cartón visible en la parada llevado por el propio vendedor sería suficiente.

¿Qué se penalizaría entonces?

Se penalizaría al que vendiera sin los permisos municipales correspondientes, decomisándole el género y proponiéndole para sanción con un Acta de Venta Ambulante, como se hacía hasta ahora.

Y la novedad radicaría en que también se penalizaría al comprador o compradora que adquiriera un producto a cambio de dinero, cuando dicho vendedor no acreditase ni fuese perfectamente identificado o exhibera con claridad el documento que le habilita a vender en ese mercado.

Una alternativa: el Mercado del Trasto.

En Badalona se celebra anualmente un Mercado del Trasto, donde personas de todo tipo y condición económica reservan un espacio para vender e intercambiar sus productos.

Esta experiencia, que se lleva a cabo en el barrio de Montigalá, ha resultado todo un éxito, y se ha convertido en un día festivo, principalmente porque existe un control para que no sea un mercado insalubre, pero de ninguna manera se veta a nadie por su orígen, religión, sexo o condición económica. Eso sí hay un máximo de capacidad.

Quizás siguiendo el patrón de este tipo de mercado, las ciudades de Barcelona, Sant Adrià del Besós y Badalona, podrían buscar un recinto permanente perfectamente acotado para que un día a la semana los  vendedores irregulares del Mercado de la Miseria expusieran sus trastos, exigiendo eso sí, identificación del vendedor y unos mínimos de higiene y salubridad en los productos que, por supuesto, en ningún caso procederían de robo.

Sería el cambio de Mercado de la Miseria por Mercado del Trasto, con todos los controles habidos y por haber, con un mínimo de supervisión tanto civil como policial.

Ni es difícil acondidionar un recinto, ni es difícil limitar el aforo, ni es difícil habilitar unos mínimos permisos, ni lo es la supervisión de los productos a vender. Todo es tener voluntad para hacerlo, y en este sentido los costes actuales para controlar el Mercado de la Misaría están siendo muy superirores a lo que costaría gestionar un Mercado del Trasto. Voluntariado no iba a faltar, seguro.

Lo que podría ser el día a día de un “Guardia de Barrio”.

Son la 07:50 horas. Ya me he puesto el uniforme, he preparado la cartera y la carpeta, con todo el material y he ordenado las visitas previstas. Todo a punto para iniciar la jornada, que promete intensa, en el momento en que saludo a mi compañero, mientras me comenta que también lo tiene todo preparado. Así que ¡manos a la obra!

Siguiendo el orden, hoy tomamos un café en un local que hace chaflán, al que realizamos una visita para presentarnos, conocer a los camareros y comentarles que iremos contactando regularmente. Le hacemos una ficha -pues no la tenemos en el archivo- con los datos del local, sobre todo los teléfonos, para los imprevistos que puedan surgir en caso de necesitar nuestra ayuda. También les explicamos las principales medidas de seguridad frente a los robos, incendios, normativas locales y autonómicas, etc. con el fin de ponerles al día. Tenemos material didáctico para que recurran en caso de duda y les hacemos entrega del mismo, junto con nuestro horario laboral y los teléfonos. Ponemos especial atención a sus propuestas y demandas, algo básico en la confianza si queremos una buena colaboración.

El pase de uno de los colegios de zona lo tenemos a las 08:50. Regulamos el tráfico, hasta que se cierran las puertas del centro escolar, momento en que la profesora que cierra la puerta nos comenta que la situación es normal. Que hoy se han presentado los tres alumnos a los que se les hace el seguimiento por absentismo, y sin más demora, proseguimos nuestro recorrido.

De 9.30 a 10.00 iniciamos un patrullaje a pie desde el colegio a la zona de comercios, aprovechando una zona donde suelen ser habituales los atascos, intentando mediar para descongestionar.

De 10 a 12 patrullamos poniendo énfasis en la zona de tiendas y bares; hablando con varios propietarios que requieren nuestra atención, unos para explicarnos las novedades que les inquietan y otros para saludarnos y comentarnos hechos que, aunque triviales, sirven para estrechar complicidades.

Todo vale, con tal de conocer el barrio. Pero seguimos un orden. Un patrón de información, pues la información es básica y no debemos desaprovecharla, sino al contrario, la vamos gestionando y disponiendo en un archivo con apartados particularmente interesantes, aunque nunca suficientes, puesto que cada día ocurren hechos y situaciones nuevas que debemos gestionar.

Antes de las 13 horas, hemos recopilado un buen número de informes de todo tipo. También algunas denuncias de mal estacionamiento, cuando la circulación se ha vuelto imposible. Y sin más demora, calle arriba nos dirigimos a Comisaría, para ordenar los informes de solicitudes, de quejas, de averías y reparaciones en vía pública, varias actas a la Ordenanza de Civismo y un Acta por no disponer de los permisos básicos un local de reciente apertura.

A las 16 horas nos incorporamos, tras la comida, y nos dirigimos caminando hacia el otro colegio del barrio, para cubrir la salida, y hacernos visibles, pues hay rumores de cierto movimiento de droga. Sabemos el alivio que ello supone para profesores y padres. Las caras delatan agradecimiento.

Hasta la hora de finalizar, concentramos la ronda en la zona de más afluencia de personas, como el parque en el que confluyen niños, adolescentes y adultos, compartiendo columpios, bancos y la zona de patinaje. También controlamos que los perros estén atados y los dueños les recojan las heces.

Continuamos, cuando somos advertidos de que algunos dependientes de la zona de comercios han detectado la presencia de dos individuos con muy malas pintas y no muy buenas intenciones. Recabamos datos; los transmitimos al resto de patrullas y hacemos todo lo posible por tranquilizar a los vecinos, indicándoles que intensificaremos las pasadas por la zona.

Una vez de vuelta en Comisaría, sólo nos queda redactar los últimos informes y Actas, esperando que nuestro trabajo tenga continuidad en los departamentos municipales correspondientes.

Y hasta aquí lo que podría ser el día a día de un Guardia de Barrio.

DIARI EL PUNT: Albiol contra Albiol, per la periodista Sara Muñoz

"Albiol contra Albiol"

La realitat amb què tot polític topa quan governa obliga el nou alcalde de Badalona a superar el seu propi personatge exemples El batlle estudia ara el lloguer d'espais als musulmans i la socialització dels llibres de text

Només han estat necessàries un parell de setmanes perquè es fes més que evident que “l'Albiol candidat”, un producte creat a mida pel Partit Popular, cauria en alguna contradicció si arribava a assolir el paper de “l'Albiol alcalde”. I ha estat ben bé així. En només quinze dies s'ha demostrat que aquell discurs populista i sovint incendiari amb què l'alcalde de Badalona predicava quan era el cap de l'oposició topa amb la realitat que tot polític ha de gestionar quan li toca governar. I irremeiablement (i sortosament) l'obliga a racionalitzar el discurs.

Prova d'això és l'episodi que va tenir lloc durant el dia d'ahir, quan Xavier García Albiol, en una entrevista concedida a una agència de notícies, es va mostrar predisposat a estudiar la possibilitat de llogar a la comunitat musulmana un poliesportiu municipal durant el mes d'agost per poder celebrar el ramadà. El setembre de l'any passat, sent el cap de l'oposició, García Albiol exigia a l'aleshores alcalde, Jordi Serra (PSC), explicacions sobre la cessió temporal a la comunitat musulmana de l'antiga caserna dels bombers, i reclamava que els membres d'aquesta comunitat fessin les seves pregàries “a casa seva o en locals de la seva propietat, però no en equipaments públics”.

Ahir mateix, en declaracions a aquest diari, l'alcalde de Badalona va garantir que no faria distincions amb les comunitats estrangeres: “Se'ls exigirà els mateixos requisits que a les persones autòctones. Per tant, podran fer ús de les instal·lacions municipals si paguen un lloguer i si es donen les condicions perquè les puguin fer servir”.

A grans trets, aquestes “condicions” inclouen que la instal·lació no estigui ocupada en les dates sol·licitades i també que l'activitat que es pretén desenvolupar sigui compatible amb les característiques de l'equipament. Ahir, el PP va respondre a la comunitat musulmana que no podrà fer ús del poliesportiu de Llefià “perquè està tancat durant l'agost”. “És la mateixa resposta (recorden els populars) que l'anterior govern, encapçalat pel PSC, ja els havia donat”. García Albiol, per la seva banda, va indicar que aquesta instal·lació esportiva “tampoc no s'obriria durant el mes d'agost per a un col·lectiu autòcton”.

Llibres de text

El d'ahir, però, no és l'únic exemple que posa al descobert que García Albiol toparà en més d'una ocasió amb el seu propi personatge. Un altre episodi es pot anar a buscar en el compromís de la gratuïtat dels llibres de text. Ell s'ha passat els darrers anys prometent a les famílies badalonines llibres de text gratuïts. Avui assegura que complirà la promesa tan aviat com pugui, però en les files del PP ja es comença a estudiar la possibilitat d'apostar per la socialització dels llibres, una aposta que fan la majoria d'escoles públiques de la ciutat i que advoca pel reciclatge dels volums. “Jo sempre he promès llibres de text gratuïts. Mai he parlat de si serien nous o si apostaríem per la socialització”.

De raó no li'n falta, al nou alcalde, però sembla oblidar que en repetides ocasions, als plens municipals, s'ha discutit amb la resta de partits amb aquest tema de fons i García Albiol mai n'havia defensat la socialització. Per alguns, el seu canvi de registre es deu a l'habilitat de gestionar el context polític de cada moment. Per altres, a una demostració de les mentides que embolicaven el discurs de García Albiol quan només era candidat del PP. Darrere de tot plegat s'amaga una minuciosa cura de les formes, que responen a la famosa dita de Maquiavel (el fi justifica els mitjans) i que García Albiol ha versionat: “El més important és el fi, no els mitjans”.