La Casa d'Oficis Baétulo

foto: http://www.barcelonesjove.net/badalona/enews.php?var=7217

L'atur juvenil segueix sent un dels problemes mes seriosos als que s'enfronten els actuals governs, per la qual cosa, aprofito aquest mitjà per fer ressó d'una notícia, penjada en la web jubenil www.barcelonesjove.net , en referència a la tasca que fa la Casa d'Oficis Baétulo (Badalona) per afavorir la formació i la colocació dels joves.

Article:

Casa d’Oficis BAÉTULO amb la inserció laboral dels joves

"Els joves badalonins entre 16 i 14 anys que vulguin aprendre un nou ofici per tal d’incorporar-se al mercat laboral amb més facilitat, tenen la oportunitat de fer-ho de la mà de la Casa d’Oficis BAETULO.

Espanya és un dels països amb taxes més altes de fracàs escolar. Els joves que han abandonat els seus estudis sense obtenir la titulació en ESO, sovint tenen problemes per incorporar-se al mercat laboral. Per tal de que aquest sigui un problema cada vegada menys estès, diversos col•lectius treballen per ajudar a aquests joves a accedir a un lloc de treball.

Així, l’Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació (IMPO) torna a posar en marxa diferents programes de formació destinats a joves entre 16 i 24 anys que vulguin formar-se en un ofici per poder optar a un lloc de treball. La Casa d’Oficis BAETULO, situada a l’IMPO Alfons XII, és un bon exemple.

El programa inclou formació teòrica i pràctica en una primera fase mentre que, a la segona, els alumnes posen a prova els coneixements adquirits realitzant una estada a una empresa, mitjançant un contracte laboral que la mateixa entitat gestiona.


Hi ha tres especialitats: pintura, animació sociocultural i disseny i manteniment de pàgines web. Si ets jove, has deixat els estudis, i vols aconseguir una nova oportunitat per inserir-te al mercat laboral, no t’ho pensis".

La baetulo romana, la platja i el port, la muntanya i Sant Jeroni de la Murtra, les nostres esglesies i Dalt la Vila, Ca l'Arnús-Can Solei i les Muntanyetes, la Penya i el F.C.Badalona, el metro i el tranvia, la Ramblas de baixamar i Floridablanca, els tres teatres, El Museu, L'Anís del Mono i el Pont del Petroli ...

Aquest anunci m'ha fet pensar que a Badalona també tenim un munt de motius per sentir-nos orgullosos. El que cal és potenciar-ne el coneixement.

Badalona: ¿qué proponen los partidos políticos en materia económica y de creación de empleo?

En el último de sus post, titulado Si us plau, anem per feina Ferran Falcó (CiU) expresa la necesidad prioritaria de abordar la cuestión de la recuperación económica y la creación de puestos de trabajo en Badalona, explicando los motivos que le llevan a cosiderar esta materia, la principal acción de gobierno, aunque se trata de un texto dedicado a matizar sus intenciones, más que a redactar las propuestas concretas.

De momento, Ferran Falcó, con este artículo, consigue fomentar un debate tan importante como necesario, y en ese sentido, se avanza a sus adversarios, en cuanto a su capacidad para fomentar la participación y el intercambio de ideas. Pero, lo cierto, es que no todo han sido alagos, puésto que también se ha comentado mucho su estrategia y la falta de propuestas concretas.

Curiosamente, en este sentido, a aquellos que hablan de falta de concreción en el mensaje, me parece de justicia responderles que lo que realmente es un misterio insondable es lo que nos proponen los demás partidos políticos de Badalona en materia de paro y recuperación económica, el principal de nuestros problemas -según las enquestas de intención de voto-.

¿Qué proponen el PSC, el PP, ICV-EUiA, ERC, C's, la CUP,...?

De momento poca cosa podemos decir, porque lo que uno observa es que unos partidos no tienen listo todavía el programa, otros ya tienen su propio "fílón" -el de la inmigración y la inseguridad- y otros, simplemente, ni se lo han planteado. La cuestión es que se busque por donde se busque, uno no encuentran nada de nada al respecto.

Ante este vacío de ideas, mientras el resto de formaciones se limitan a verlas venir, no encuentro razonable la crítica que se hace a Ferran Falcó, por un artículo de intenciones, cuando su partido CiU ya hizo una entrega de propuestas de índole económicas en el documento La Badalona que suma.

En ese sentido, con objeto de ser objetivo y por aquello de hablar con conocimiento de causa, para los que no disponen de tiempo o prefieran leer directamente las propuestas de CiU en materia económica y de creación de empleo, expongo el apartado del Programa, presentado públicamente el pasado 15 de febrero de 2010.

Impulsar el dinamisme econòmic
La Badalona que suma (CiU)

"Badalona és una ciutat emprendora. És una ciutat que, al llarg de la seva història, ha sabut crear riquesa amb indústries i serveis adaptats a les necessitats de cada moment. Ha tingut, també, capacitat d’adaptació, de canvi, de reciclatge. Ho demostren, d’una banda, el procés de substitució de les indústries contaminants de la costa per polígons industrials de serveis, tecnologia i logística, i alhora la capacitat que Badalona ha tingut per mantenir actives les indústries d’alt valor afegit.


Cal, però, que l’Ajuntament reforci la capacitat emprenedora de la gent de Badalona. Que enlloc de ser un obstacle, sigui un dinamitzador. Cal que la ciutat recuperi l’esperit de la menestralia que durant tants anys va marcar l’economia de la ciutat. Badalona pot dibuixar un nou teixit econòmic basat en la petita i mitjana empresa especialitzada, tecnificada, que aposti pels productes i serveis de qualitat, aportant a la ciutat un mercat intern més autosuficient, amb una oferta més àmplia i diversa. És necessari, sobretot, perquè aquesta estratègia genera llocs de treball estables, que són els que la gent necessita. Necessitem passar dels polígons plens de magatzems, als polígons dels tallers, els estudis de disseny i les empreses fabricants de productes de qualitat i innovadors.
Necessitem 12 anys per a consolidar-ho, i tenir la competència de fer-ho. Però crec que val la pena impulsar aquesta estratègia de dinamització econòmica.


A més a més, Badalona té el valor afegit de l’eix del coneixement i la investigació mèdica i científica que s’està impulsant a l’entorn de Can Ruti. Definir accions que permetin crear nínxols de desenvolupament econòmic i de llocs de treball al voltant d’aquest sector ha de ser una altra de les prioritats del govern municipal en l’àmbit econòmic.


La política urbanística és també un instrument molt important per a l’impuls del dinamisme econòmic. Cal una aposta més decidida per la mixticitat d’usos en l’estructura urbana, de manera que, excepte per a aquelles activitats que requereixin espais segregats, s’afavoreixi la barreja d’activitat residencial i econòmica compatible. Als carrers i places han de passar coses que facilitin l’activitat econòmica, especialment la d’arrel comercial.


Crec que tot això no és excessivament difícil. Només cal voluntat política i capacitat i il·lusió per presentar Badalona a la inicitiva privada com una generadora d’oportunitats de negoci, de desenvolupament de projectes interessants.


El BCIN és un instrument important per a millorar aquesta tasca de difusió de les potencialitats de Badalona entre les empreses i els inversors locals i de fora. Cal acabar les obres de l’edifici, amb la construcció de les dues ales previstes en el projecte inicial, necessàries per a dotar la infraestructura de la capacitat que els nous temps imposen en recintes de serveis per a empreses. Però no és només una qüestió d’infraestructures. La gestió del BCIN ha de passar a mans de l’empresariat badaloní. Un empresari també sap com gestionar un equipament d’aquest tipus, com treure-li tot el suc possible, com fer, en definitiva, que sigui útil per al teixit econòmic de la ciutat. I possiblement sap molt bé com adaptar-lo a les necessitats d’un entorn altament dinàmic. Se suposa que aquest –fer del BCIN un instrument útil al teixit econòmic- era l’objectiu dels qui en van impulsar la creació: que fos un generador d’activitat, un atractiu inversor per a Badalona, un element de promoció econòmica que, en definitiva, generés llocs de treball. No és agosarat afirmar que aquest objectiu no s’ha acomplert, i que bona part de la responsabilitat recau en una gestió pública manifestament millorable. És l’hora, doncs, del relleu.


També és l’hora de fer canvis en l’estructura que l’Ajuntament manté des de fa anys en l’àmbit de la promoció econòmica. S’han de mantenir competències en formació i reciclatge de treballadors des de l’àmbit municipal, quan aquesta és una competència que correspon a la Generalitat? Crec que l’IMPO ha fet una bona tasca, però potser ja és hora de canviar de paradigma.


L’Ajuntament hauria de poder destinar els recursos que utilitza a l’IMPO en una altra mena de polítiques, probablement més positives per a generar ocupació. Parteixo de la idea que sense empreses, sense negocis, sense activitat econòmica, no es genera ocupació. De poc serveix que formem persones i les reciclem laboralment si després no hi ha empreses on puguin treballar de forma estable. No té sentit, l’actual sistema, des de la perspectiva local.
I com que evidentment no podem ni hem d’assumir tota la responsabilitat en aquesta matèria, jo sóc més partidari de fer que els diners de l’Ajuntament serveixin per ajudar a la creació d’empreses a la ciutat i per a l’autoocupació. Posar els recursos en els projectes d eles persones més que en ocupar-les temporalment, de manera fràgil, i amb perspectives a curt termini. Poso damunt la taula una proposta: la creació d’un Institut Municipal de Finances i Empresa que doni suport als emprenedors i les empreses amb crèdits tous, ajuts fiscals, crèdits de mediació on l’Ajuntament actuï d’avalador, etc. Aquest instrument l’ha de liderar l’administració, però ha de comptar amb la participació activa i directa del propi teixit empresarial de la ciutat.

De ben segur que això pot arribar a ser molt més útil que dedicar-se a formar treballadors que després no tenen un lloc on anar a treballar. La formació i el reciclatge ha de correspondre a la Generalitat –i també a les pròpies empreses- i l’Ajuntament ha de poder destinar aquesta part dels seus recursos a generar les condicions necessàries perquè els emprenedors i les empreses es multipliquin o es reforcin amb nous projectes i idees innovadores. Crear un organisme d’aquestes característiques, que actuï com a agent de suport als emprenedors, és també canviar la manera d’afrontar les polítiques de promoció econòmica. Fer això vol dir no fer el que s’ha fet fins ara. Vol dir canviar en positiu en un aspecte clau."

Ulls oberts, que alguna cosa important està pasant!!!!!

Mentre nosaltres lluitem per conservar "l'estat del benestar", als països del Magreb ho fan per assolir la Democràcia i enderrocar els lideratges dinàstics que els ofeguen.

Mentre aquí busquem les mesures per retallar l'atur, allà surten al carrer per exigir les mínimes llibertats que els dignifiquin com a persones.

Agentes antidisturbios cargan con cañones de agua contra los manifestantes, este viernes, en El Cairo. Lefteris Pitarakis

El Periodico: Tres muertos en los enfrentamientos entre policías y manifestantes en El Cairo.

A Badalona, trobo que s'hauria d'anar al repartiment gradual dels nouvinguts entre totes les escoles públiques i concertades de la Ciutat.

Uns nens juguen al pati del col·legi Baldomer Solà de Badalona

Extrapolant la notícia a Badalona, crec que la nostra ciutat és un exemple de mala distribució d'alumnes inmigrants. A Salt, en cambi, existeix un pla específic per no carregar de nouvinguts sempre les mateixes escoles. Així doncs, amb aquest nova decisió, de premiar les arrels, les oportunitats de que la interculturalitat arribi de v...eritat a barris com el Centre de Badalona és inviable, i la ciutat s'en ressentirà.

3cat24.cat: El sindicat de mestres veu discriminatori el nou criteri de pre-inscripció escolar.

Informe "Salt: escola i futur"

Preso de sus propios errores.

Y... dale con los pactos!

El señor Albiol, dirigente del PP de Badalona, arrogándose prematuramente una victoria incierta, ha propuesto al PSC un acuerdo que le asegure la alcaldía, con la premisa de que el alcalde sea el de la lista más votada. No se si también le habrá propuesto al señor Serra una lista conjunta, si pierde y queda como segunda opción en el cómputo de votos. Supongo que no se habrá atrevido a tanto.

Lo que si podemos concluir de esta proposición es que el dirigente popular acaba de autoexcluirse de posibles pactos con otras formaciones, con las que no mantiene sintonía ninguna y a las que sigue negando el pan y la sal, conocedor de que la actual coyuntura augura un nuevo gobierno de colalición.

De éste análisis, y aunque entramos en el terreno de la especulación, este último punto es sin duda el más destacable puesto que implica que el dirigente del PP de Badalona se enfrenta a la dura realidad de hallarse a 14 regidores de la alcaldía. Y nadie sabe, mejor que él mismo, los factores que le han llevado a esa frontera infranqueable.

Quedan escasos meses para las elecciones, tiempo en el que el señor Albiol deberá explicar a sus electores porqué ha desperdiciado una legislatura entera, y en lugar de tender puentes de entendimiento político, se ha dedicado a dinamitarlos, encontrándose ahora más aislado que nunca.

Igual que Badalona no debería caer en manos de poderes fácticos o empresariales interesados que puedan influir negativamente en el futuro de la ciudad, nadie que pretenda excluir la voluntad popular de pactar un gobierno salido democráticamente de las urnas debería gozar de nuestra confianza.

La majoria d'okupacions d'inmobles les fan els "anti-sistema" seguint un sistema: el de l'extorció i la coació als propietars.

"Jo tolero,

tu tolores,

ell tolera,

nosaltres tolerem,

vosaltres tolereu,

ells toleren",

"Jo okupo,

tu okupes,

ell okupa,

nosaltres okupem,

vosaltres okupeu,

ells okupen",

... això si, que no em toquin els collons! que no m'okupin res de lo meu!

I jo com no estic d'acord amb l'okupació de res, exigeixo i defenso la "Tolerànca 0", no només contra l'okupació. També demano "Tolerància 0" i l'aplicació del Codi Penal contra qualsevol expresió que representi quebrantar els meus drets i els drets dels demés. Així de sencill.

Per aquest motiu, recolço toltalment i em sembla un punt d'inflexió molt important aquesta afirmació del Conseller d'Interior Felip Puig (CiU), al comentar que "sin el compromiso de los Mossos d'Esquadra Cataluña "volvería a ser una muestra, que tenemos que evitar, donde todo está permitido".

Los niños lo ven... los niños lo hacen.

Vilawev: 'Hi ha una situació de pobresa i de misèria a Salt, detectada des de fa temps, i de manca de perspectiva de futur entre els adolescents i la gent jove', explica en aquesta entrevista de VilaWeb TV el professor de pedagogia, especialitzat en multiculturalitat, de la Universitat de Girona Xavier Besalú. Considera que durant molt temps, començant per l'ajuntament, s'ha optat per deixar passar el temps, en comptes de fer una política d'immigració adequada.

Clica per veure l'entrevista:http://www.vilaweb.tv/?video=6590

 
Comentari, per Lorenzo Merchán:
 
Aquesta innacció és la que precisament s'ha volgut evitar a Badalona, fent partíceps d'una mateixa línia de treball als profesionals de l'ajuntament, associacions, entitats i particulars, amb la tramitació d'una ordenança de civisme, la millora urbanística dels barris més afectats, junt a la intensificació en la prevenció policial, amb protagonisme especial per la Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana.

Motivacions extres.

Fa poc em preguntava un amic meu per què m’havia tornat nacionalista català, i m’ho deia pel fet de defensar la feina de CiU, concretament, el bon treball d’el regidor i nou Director General d'Inmigració Josep Pera, i jo li vaig contestar amb una resposta no lo suficientment pensada ni matiztada.

Però, avuí, llegint l'article D'enquestes, àrbitres i equips a batre , escrit per Ferran Falcó  al seu blog, m'he trobat amb un comentari fet pel Jaume Benajiba en el que d'una manera reflexiva, argumentada i aclaridora expresava els motius i els posicionaments pels quals molts badalonins ens hem decidit a reconèixer i a recolçar la feina de CiU al govern de la ciutat de Badalona.

I per aquesta raó, per si algú està interessat pel seu contingut, comparteixo a continuació el text amb l'artumentació d'en Jaume Benajiba:

Text:
"Primerament, jo crec que en unes eleccions municipals la qüestió principal, única i indefectible no és si demanar vots a la dreta o a l’esquerra, o a qualsevol altre col.lectiu o pensament. Eleccions municipals signifiquen votar a la persona (millor dit, persona més equip que l’envolta) que més ha fet o creus que pot fer per a la teva ciutat. A tall d’exemple, si tu a nivell espanyol o a nivell nacional català tens tendència, basada en l’ideologia, simpatia, o qualsevol altre factor, a votar a esquerra, però es dóna el cas que l’alcaldable d’aquest partit no fa res per la teva ciutat, pel teu barri o pels teus interessos, el votaries? Jo crec que el que hem de fer els ciutadans és votar a qui afavoreixi més els nostres interessos a les municipals, que per a colors i ideologies ja hem tingut les autonòmiques i inclús en tindrem les espanyoles més endavant. Aquí termes d’independència, concerts econòmics o llengua ja es queden en un segon pla, essent el primer el treball, intencions i projectes per a la ciutat.

En segon lloc, no penso que ningú s’hagi atribuït treball d’un altre, i si així fos, suposo que la persona a qui se suposa que se li han ”tret” el reconeixement d’aquest treball té suficient veu i vot com per a dir-ho públicament. Així que si no ho fa és possible que sigui perquè realment aquesta feina ha sigut desenvolupada en conjunt. A més, m’agradaria afegir un petit incís, i és que Badalona està creixent amb totes les aportacions que has esmentat, ben cert és, i ben orgullosos que hem d’estar, però cal fer una reflexió, i és que CiU està molt més present de l’atribució que tu els hi dones en aquests projectes; d’una banda, perquè alguns d’ells com el metro, ja venen de molt lluny i es van iniciar amb el consentiment i col.laboració de Jordi Pujol en el seu temps, i molts d’altres, han fructificat i han tirat endavant un cop CiU ha entrat a l’alcaldia. Podrà ser casualitat, però jo hi veig un nexe de connexió.

La meva reflexió és clara. El PSC portava una dinàmica força negativa fins l’entrada de CiU a l’ajuntament. Des d’aquell moment, Badalona ha tornat a créixer. Per això, jo confio plenament en aquest equip, molt més que no pas un ajuntament comandat per polítiques de demagògia com les del PP, o per qualsevol possible tripartit en el que no figuri CiU. I dubto que Jordi Serra hagi fet un favor a Ferran Falcó ”deixant-lo” entrar a l’Ajuntament, perquè crec que la dinàmica ha demostrat ésser positiva per a la ciutat.

Per acabar, crec que un ”possible” pacte de CiU i PP és una cortina de fum que podran fer córrer certs partits o col.lectius amb por que l’alternativa sigui Ferran Falcó i Jordi Serra, o també una cortina de fum feta córrer per el mateix Garcia Albiol perquè tot i guanyar les següents eleccions no tindrà cap opció a l’acaldia perquè cap altre partit li donarà suport, i queda clar, primer a nivell nacional, i sobretot a nivell municipal, vista la política que porta a terme el PP badaloní que és utòpic un pacte entre aquests dos partits.

També voldria afegir que com a demostració de la feina ben feta, no només a través dels grans projectes duts a terme, trobem un bon exemple en la immigració. Josep Pera, de CiU, com a cap d’immigració a Badalona, ha realitzat una feina tan bona que el nou President de Catalunya, Artur Mas, l’ha nombrat Director del Departament d’Immigració, essent l’únic polític badaloní situat al capdavant de l’organigrama del nou govern. Això és una demostració clara de la feina feta en immigració, i n’hem d’estar orgullosos."

Jaume Benajiba

Les notícies que arriben de Tunissia en fan molt feliç.

TV3: QUÈ ESTÀ PASSANT A TUNÍSIA?

El fet que el dret dels ciutadans a la informació sense censura sigui possible; l'alliberament del presos pólítics; l'aceptació d'altres partits diferents de l'únic existent; la detenció dels familiars del dictardor i sobretot, l'enfortiment i la decisió ferma dels ciutadans per fer d'aquest país una nova democràcia en fan molt feliç.

Efecte dòmino?... a veure si cundex l'exemple en altres països com Cuba, la Xina, Veneçuela,...

Inmigración, en las mejores manos.

Josep Pera, de Regidor de Ciudadanía y Conivencia de Badalona a nuevo Director General d'Inmigració de la Generalitat

Nacido en Badalona, Josep Pera, de 45 años, militante de Convergència i Unió y Regidor de Ciudadanía i Convivencia, acaba de ser nombrado por el President de la Generalitat Artur Mas, como nuevo Director General de Inmigación, con los efectos positivos que conlleva que un político de nuestra ciudad encarne ahora la máxima responsabilidad política del país en materia de inmigración.

La planifiación en cuestión de seguridad, convivencia y ciudadanía; la colaboración entre los profesionales adscritos a la regidoría junto a las Unidades de Convivencia y Civismo; la intensiva participación del conjunto de agentes de la Guardia Urbana y la capacidad del regidor Josep Pera para implicar activamente a un número considerable de entidades, asociaciones y particulares, son los factores que explican la drástica reducción de los pisos pateras y el descenso progresivo de los niveles de confrontación ciudadana, durante los últimos cuatro años, resultados que el President Mas no ha pasado por alto.

Pero esta importante decisión coincide en el tiempo con el anuncio del popular Xavier García Albiol, de disolver las dos Unidades de Convivencia y Civismo, caso de ganar las elecciones, bajo la pretensión de disponer de más efectivos policiales, al considerar el popular, que los once agentes destinados en dichas unidades realizan tareas de mediación y educación que no les son propias, restando presencia policial en el territorio.

Y mi opinión, ante semejante propuesta, es que el candidato popular, por ignorancia o falta de responsabilidad, no se atreve a reconcoer que, detrás de la puerta de un piso sobreocupado, durante el primer contacto, ante la variedad de situaciones imprevistas, se necesita la formación, la experiencia y el principio de autoridad que otorga la condición de policía, y que no es aconsejable -por seguridad- enviar a cualquier administrativo a levantar actas de civismo en ambientes hostiles.

Es justo admitir que el trabajo de mediación de la Unidad de Convivencia de Badalona, cuyo esquema de actuación ha sido observado e importado a otras policías, gracias a los niveles de eficacia alcanzados en la práctica, así como las funciones desempeñadas por la Unidad de Civismo, en cuyo haber destaca la instrucción de más de 2000 actas, en aplicación de la Ordenanza Cívica, son dos circunstancias perfectamente compatibles con las tareas de prevención desempeñadas por los agentes uniformados de Distrito -a pie, en moto o en coche- y las tareas más coercitivas prestadas por las patrullas de reacción.

Sin embargo, el señor Albiol, aunque admite al ser entrevistado que el número de guardias implementado bajo la responsabilidad de Ferran Falcó es decente, no se suma a la propuesta realizada en multitud de ocasiones por el Primer Teniente de Alcaldía, para aumentar la cantidad de Mossos d’Esquadra, actores principales en materia de seguridad ciudadana, prevención y vigilancia de nuestros barrios.

Se trata, en definitiva, de una nueva incongruencia que se explica por la imposibilidad del Partido Popular para seguir mediatizando y exprimiendo la rentabilidad de criminalizar la inmigración, ante el hecho de que los episodios de conflicto hayan disminuido sustancialmente, y lo continúen haciendo, a partir de las políticas coordinadas por el futuro Director General de Inmigración, Josep Pera.

Publicado en la revista EL TOT

És un fet que la dignificació de la Salut Alta, urbanisticament i social, ha sigut un dels objectius prioritaris del Govern.

La Plaça Antonio Machado i el barri, en el seu conjunt, s'ha transformat pel que fa a la seva fisonomia urbana, però sobre tot, per la millora de la convivència i el civisme. Clar que es poden fer moltes més coses. Clar que no s'ha de deixar ni un minut de intervenir-hi. Però, cada vegada més, restem més a prop de la recuperació de la normalitat d'un dels barris més emblemàtics de la ciutat. Per això, la meva opinió és que no hem de baixar la guàrdia ni a nivell de vigilància, ni de manteniment, ni de neteja de l'espai, doncs per bé o malament, serà un espai objecte de totes les mirades, quelcom que ens ha de motivar positivament.

EL PUNT: La Salut Alta es reivindica amb la millora de diversos espais.

EL PUNT

Primàries SÍ, Primàries NO.

 El joc de les estratègies dóna per molt. Mentre que, per un costat, a Barcelona els del PSC ens venen la moto magnificant les bondats de les primàries, com a exercici de llibertat democràtica, i per altre, a l'Hospitalet el voicot a les primàries està servit, a Badalona els militants crítics, expulsats del partit oficial, encenten un nou partit per reivindicar un nou lideratge que autentifiqui el socialisme.

e-noticies: "Ganivetades al PSC"

ETA, amb la mateixa extratègia de la "treva" ens dóna a entendre que s'aturen, pero només de moment. El que vindrà després no es pot verificar de cap de les maneres.

Davant d'unes eleccions municipals i l'intent per recontruir la ilegalitzada Herri Batasuna (HB) -sembla ser amb criteris democràtics, rebutjan la violència-, ETA fa la seva dècima declaració de treva, aquesta vegada "verificable internacionalment".

Però, treva vol dir que de moment s'aturen. El fet de no declarar la fi de la lluita armada sense el lliurament de les armes produeix la mateixa preocupació de sempre perquè continuem sense saber si aquesta vegada la cosa va de debò o si, com en les anterios treves, ens trobem davant d'una veja estratègia per guanyar-hi temps, amb l'objectiu polític en l'horitzó de ficar cullerada als ajuntaments i al mateix temps rearmar-se per continuar matant i assolir la indepèndencia per la força.

Per aques motiu, encara que esperançats, hem de ser prudents i cauts, i els hem de exigir quelcom més, no sigui que ens trovem devant la desena treva perquè ETA torni a les institucions i disposi de conjuntura per reforçar el seu aparell logístic. Ja ho van fer abans de l'atemptat mortal de la T4 a Madrid.

Molts continuem sense entendre perquè els de ETA segueixen mantenint aquest pols a la democràcia, jugant amb els sentiments de tanta gent, també dels "no violents" que els recolzen.

¿Perquè aquest comunicat no ha vingut seguit d'un gest diferent com el desarmament? ¿Què diferencia aquesta treva de les altres?

Si l'esquerra basca independentista rebutja la violència, tal com han manifestat en el recent Acord de Guernica i, al mateix temps, ETA en el seu comunicat diu que la treva pretén donar suport a la voluntat popular, ¿perquè ETA no fa un gest "verificable" de debò, com el lliurament de les armes i la declaració definitiva i irreversible de la violència?

¿Estem devant d'una treva per desarmar-se o per rearmar-se novament?

Personalment i sincera espero i desitjo ens trobem amb el segon cas i que aquest sigui el moment del fi de la violència al País Basc i que, aprofintat, la confusió, aquesta nova treva no sigui el preludi de la creació d'un partit proetarra, per colocar terroristes a les institucions. Els aconteixements ens diran si es pot verificar o no el que la organització ETA assegura al seu comunicat.

Ara que la banda terrorista està a les acaballes, i que el moviment social i polític de la esquerra basca passa pels seus millors moments, sembla que ETA té la possibilitat d'aprofitar el mandat socialista per negociar la fi de la violència. Esperem que ho facin.

Ha mort Gabriel Cardona Escanero

Nascut l’any 1938 a Es Castell, Menorca, ha estat una persona polifacètica: militar compromès amb les llibertats, doctor en Història, professor universitari, autor de nombrosos llibres i col·laborador rellevant dels mitjans de difusió. Va exercir les funcions de cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, nomenat pel primer consistori de la democràcia, des de l’any 1982 al 2003. En el seu devenir professional, va apostar decididament per la dignificació del treball de les policies locals.

La capella ardent estarà instal·lada al Tanatori de les Corts el dia 6 de gener, a partir de les 17,00 hores. El respon per la seva ànima tindrà lloc el dia 7, a es 11,30 hores.

(Font: Guàrdia Urbana de Badalona)

Así charlaba con Buenafuente, en un entrevista genial, allá por el mes de noviembre de 2010.

Elles

Generalment, no els hi fem justícia, més aviat les hem ignorat conscientment, ja sigui per por d’admetre la importància que juguen a la nostra societat -amb els efectes consegüents- ja sigui per temor a perdre alguns de les nostres aventatges masclistes, però fa temps que elles s'estan imposant socialment a força de treball, constància i capacitat.

Des de molt petites, prefereixen jugar a protegir les seves nines, a ser treballadores en les seves cuinetes, a mostrar afecte als seus peluixos, a jugar a metgesses, mestres o infermeres, i de manera innata, com quí no vol la cosa, ens donen les primeres lliçons de compromís.

En època de creixement, entre contes de fades, castells i follets, són més constants, aplicades i responsables a l'escola, per motivació, per necessitat i per sentit de la responsabilitat, i per aquesta raó arriben més preparades als instituts, la qual cosa els permet afrontar l'etapa juvenil amb més capacitat i solvència.

I mentre nosaltres ens dediquem a bavejar amb les jugades d’en Messi i a passar les pantalles de l'últim joc virtual de guerra del mercat, elles van desenvolupant i culminant el seu instint de mare.

També destaquen en els esports, però desenvolupen una habilitat especial, no tant per la pràctica -que també- com per l'habilitat per compaginar-ho amb les seves agendes farcides de tasques familiars. Agendes a la mida d’elles, fetes per alliberar-los a ells.

I a tot això ni arribem, ho confesso, ni arribarem en moltes dècades. Per aquest motiu convé que ens mentalitzem que, malgrat aquest munt d'obligacions, elles arriben a la universitat i acaben graduant-se amb millor preparació que molts de nosaltres, i encara que ens costi assumir-ho, estan fetes d'una pasta especial que les fa més objectives i realistes, més sensibles davant els problemes i més capaces per afrontar les adversitats.

Però encara així, elles afronten i s'enfronten des de petitones a un obstacle darrera l’altre, forjant-se l'estúpid i ingrat paper de sofridores.

És igual que siguin un exemple com a mares, que es preocupin dels seus néts com dels seus propis fills, o que cuidin millor que ningú als nostres malalts, és igual, perquè seguirem pensant que aquesta és la funció per la que han estat educades i van ser socialment preparades.

Si resulta que moltes d'aquestes dones sobradament qualificades, disposen d'experiència i excel•lents currículums, i responen a perfils d’autoexigència, sensibilitat, gratitud, capacitat de planificació i estratègia millors que els de molts homes, ¿a què es deu que segueixin postergades i relegades a segons plans, a segons llocs, a segones oportunitats? ¿Com és que les seguim apartant de tot el que representi direcció, comandament o supervisió?

És com si el patiment vingués implícit en el gènere o que elles necessitessin permanentment demostrar-nos les seves capacitats, la qual cosa demostra la nostra incongruència, perquè encara que admetem els esforços i la capacitat de superació, els hi seguim negant la possibilitat de dirigir els nostres destins.

És per aquest motiu que, en aquest començament d’any, m'adreço especialment a elles per tal de reconèixer la seva entrega i animar-les a que, mentre no es donin les condicions perquè la igualtat d'oportunitats deixi de ser un “privilegi” exclusiu dels homes, enfront de la intolerància i l'opressió dominant, no es resignin i segueixin lluitant per aconseguir la plenitud dels seus objectius i les seves reivindicacions.

Les "marques blanques" dels partits polítics, que són?

El recurs a les marques blaques, o sigui, el fet que algunes persones que es diuen independents es presentin a les eleccions municipals sota altres sigles és un sistema utilitzat per el PSC-PSOE, ICV-EUiA i ERC, en anteriors eleccions municipals.

Ara sembla que el PPC està valorant aquesta possibilitat, doncs segons la seva Presidenta Alicia Sánchez Camacho en una entrevista a RAC1, volen “extendre la representació territorial del PP” perquè “sempre ha tingut dificultats a les comarques interiors”.

Però, realment, què es persegueix amb aquesta estratègia?

Diferents autors i polítics han coincidit que tot plegat representa un frau a la llei electorat, perquè els partits interessats volen implantar-se als territoris on no tenen força, amagant-se sota noves sigles, tenint en compte que molts dels independents que van a aquestas llistes no volen formar part de les sigles PSC-POSE, ICV, EUiA, ERC, i d’aquesta manera, en acabar les eleccions, els resultats permeten en molts casos que les candidatures de les marques blanques sumin les majories dels Consells Comarcals i Diputacions.

El PPC està estudiant seriosament anar amb llistes blanques, per la qual cosa, només CiU segueix sent l’única força política que competirà amb la seva pròpia denominació.

A Badalona, el candidat del PPC Xavier Garcia Albiol no s’ha pronunciat sobre aquesta possibilitat, encara que tot fa pensar que no utilitzarà aquest recurs, si més no, per la implantació que el partit té a la zona.

RAC 1: "Alguns municipis ja han demanat presentar llistes pròpies"


LA VANGUARDIA: EL PPC planea crear una "marca blanca" para las municipales


ARA: El PPC utilitzarà una marca blanca a les eleccions municipals del maig