¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!

¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES

COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA

30/09/2011

Retallem si cal, però prioritzem amb seny.

Als càrrecs públics que treballen al Parlament, les Diputacions, els Consells Comarcals, Empreses Públiques,  Ajuntaments i Delegacions, a tots,  se'ls va baixar el sou, més o menys un 8%, però no recordo ni he llegit en cap notícia que se'ls anul·lesin les seves reunions plenàries o que els tanquessin la meitat del seus despatxos.

Em de recordar que els hospitals van ser concebuts per i per atendre als malalts i en el seu inici depenien únicament de metges que curaven i infermeres que cuidaven, doncs tot l'aparell administratiu i de comandament sobrevingut va ser un afegit que any rere any s'ha anat convertint en un monstre burocràtic capaç de devorar el propi sistema sanitari.

En aquest context, no m'estranya que el col·lectiu mèdic català, dels pitjors pagats d'Europa, estiguin al límit, perquè novament, se'ls torna a exigir un esforç en els seus sous, que es veurà retallat en l'apartat de complements.

Per això jo em pregunto, si no seria més coherent que aquest esforç, que es refereix als complements salarials, ho fessin primer i prioritàriament els càrrecs públics esmentats que treballen al Parlament, Diputacions, Consells Comarcals, Delegacions, Empreses Públiques i Ajuntaments.

Y si ens hem de posicionar com a ciutadans, tinc clar que mentre no es decideixi fusionar i redimensionar les grans institucions polítiques d'aquest País, com a mínim el que s'hauria de respectar son els treballadors de la Sanitat i l'Educació, perquè siguin els últims a patir les retallades, encara que siguin consequència de la nefasta gestió feta pel Tripartit.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Lorenzo,

llegeixo sovint els teus escrits que normalment son plens de "sentit comú" . Et faig una aportació al tema de l'estalvi.
Mentre existeixi la disciplina de vot en els diversos parlaments de tot l'estat, inclosos ajuntaments, una sola persona per partit seria suficient per debatre i votar les lleis que es necessitin. Cada cap de llista disposaria dels escons aconseguits en les diverses eleccions.
Les diferents comissions de treball; Defensa, Afers exteriors, etc... Que cada partit contractes la persona que volgués, "amb contracte de obre i servei" i quant s'acabes la feina cap a casa com tothom.
Si això fos així al "Congreso de los diputados" en lloc de 350 sous, en pagaríem més o menys set o vuit, faríem estalvi de local, viatges, llum, etc... lo mateix al Senat.
Al parlament català en lloc de 135 sous en pagaríem 7 pel que també faríem un bon estalvi. En ambdues circumstàncies els cap polítics podrien reunir-se en un petit despatx i sense gran enrenou.

Això si, repeteixo, "Mentre hi hagi disciplina de vot"

Endavant amb els teus comentaris, en opinió meva força assenyats

Salutacions.

Jordi.

lorenzo merchan dijo...

Gràcies a tu, Jordi, per parar un moment, llegir les meves reflexions i comentar-les.
En quant al tema que ens ocupa, a la disciplina de vot hauriem de sumar la llunyania, cada vegada més evident, entre els electors i els elegits, respecte la quantitat de vagades que els nostres representants fan propostes de signe contrari a les raons que els van portar a ocupar els seus llocs de responsabilitat.
Estem davant, doncs, de dos aspectes del món de la política manifestament millorables.