¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES
COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA
30/12/2010
En veure el video, les meves preguntes són: ¿Les decisions político-populistes del PP i del PSOE ens van conduïr a un camí sense sortida i ara el Govern actual és veu acorralat? ¿Quí ens ha enganyat més, el PP o el PSOE? ¿Quina part de culpa tenen les empreses privades? ¿Perquè aquesta pujada no s'ha fet progresiva?
29/12/2010
Qüestió de quí en suma més.
Esperem que Badalona no s'aturi, perquè encara queden cinc mesos per les eleccions municipals i la situació econòmica no permet cap distracció. Però, paral·lelament, aquest temps serà suficient per que els ciutadans passin comptes del treball fet per les formacions polítiques amb presència a la ciutat; dels líders i els respectius equips; de les seves propostes de futur; però sobre tot, de la credibilitat i els valors que en representen els que opten a l'alcaldia. Qüestió de quí en suma més.La Badalonesa Marta Fernàndez premiada també per la seva ciutat.
EFE.
La jugadora de bàsquet Marta Fernández va rebre ahir 28 de decembre al matí, a Badalona, a la seva ciutat natal, un homenatge per la consecució de la medalla de bronze en el passat Mundial femení jugat en la República Txeca vestint la samarreta d'Espanya.
El regidor d'esports de Badalona, Albert Tomás, ha lliurat a la germana del jugador de la NBA Rudy Fernández una escultura representativa de la ciutat i un ram de roses en un acte que ha tingut lloc en el pavelló municipal de la Plana.
La jugadora del Ros Casessis ha rebut el reconeixement de la seva ciutat en el marc de l'III Torneig de Bàsquet Femení Ciutat de Badalona que reuneix als millors equips júnior d'Espanya.
A més de la medalla de bronze conquistada el passat mes d'octubre, Marta Fernández, de 29 anys, també va aconseguir anteriorment dues medalles de bronze en els Campionats d'Europa de Grecía-2003 i Turquia-2005.
24/12/2010
La decisió del Suprem, dóna arguments i sentit al dret a decidir.
La vida, com la política, va passant de forma diferent i imprimeix caràcter segons l'entorn i el context en el qual a un li ha tocat créixer i les experiències adquirides.
Els castellanoparlants nascuts a Catalunya, però de pares i entorn castellà, quan érem petits, pensàvem que érem les víctimes del sistema escolar a l'EGB, quan el que en realitat sentíem eren prejudicis adquirits cap a la llengua catalana.
Els que van aconseguir abandonar aquests prejudicis, obrint la seva ment a la tolerància, van deixar d'ésser castellanoparlants amb tota naturalitat, adoptant el català com a forma d'expressió.
La resta de castellanoparlants, perduts, sense rumb, presa fàcil per adoctrinar, vam sucumbir a les promeses de regeneració política d'alguns partits com Ciutadans o el PP, i ens vam convertir en peons a les ordres de líders maquiavèl·lics obcecats i obssessionats amb una única qüestió: sacralitzar el castellà i retornar als castellanoparalants el Poder, recentralitzant de pas la política estatal.
Però molts d'aquests castellanoparlants, amb el temps, ens vam adonar que el sentiment i la identitat catalana era tan o més forta i tenia tanta o més consistència que la preconitzada des del centralisme espanyolista, i ens vam veure obligats a triar.
En el meu cas, les circumstàncies em van posar al meu lloc i ara m'alegro, perquè d'alguna manera estava renunciant al sentiment catalanista, del que em sento profundament impregnat, i del que m'estava allunyant, símplemente per ser castellanoparlant.
Dic tot això perquè els tribunals espanyols han sentenciat que la immersió lingüística ha de revisar-se, perquè el castellà sigui també llengua vehicular, de manera que els meus fills, tal vegada, acabin sent castellanoparlants com jo, a pesar, d'estimar i sentir-se arrelats a la seva terra, Catalunya.
Per això, crec i ho mantenc obertament que ha arribat l'hora que els castellanoparlants, una generació cada vegada més minoritària, deixem de pensar que som el melic del món, i admetem que Catalunya és integradora, acollidora i que la seva voluntat és la de parlar i ensenyar en català, la seva llengua pròpia.
Ha arribat el moment que els castellanoparlants deixem d'emprenyar, i ens centrem en els problemes que realment preocupen a la gent, perfectament identificats, com la crisi i l'atur.
Personalment, ja fa temps que em vaig posicionar, i aprofito els aconteixements per expresar que es pot comptar amb mi per dir als tribunals espanyols, alt, clar i sense embuts, que els catalans i els fills dels catalans, majoritàriament, parlen, senten i pensen en català, respectant les altres opcions, però en català, i que aquesta és una circumstància que les lleis no poden canviar, i molt menys des de la imposició.
Que poden comptar amb molts de nosaltres per lluitar contra la intransigència de la ceguesa políticojudicial, i que sàpiguen que el que estan aconseguint amb les seves decisions és posicionar als ciutadans de Catalunya en dos bàndols: els que defensen les decisions espanyolistes, radicalment centralistes, i els que defensen la sobirania de Catalunya, la terra on treballen, viuen i estan creixent els nostres fills.
Vuí que sàpiguen que es portaran una gran sorpresa perquè, juntament a les raons independentistes de caire econòmic, front el totalitarisme judicial de Madrid, molts triarem per la llibertat de decidir el nostre futur.
Els castellanoparlants nascuts a Catalunya, però de pares i entorn castellà, quan érem petits, pensàvem que érem les víctimes del sistema escolar a l'EGB, quan el que en realitat sentíem eren prejudicis adquirits cap a la llengua catalana.
Els que van aconseguir abandonar aquests prejudicis, obrint la seva ment a la tolerància, van deixar d'ésser castellanoparlants amb tota naturalitat, adoptant el català com a forma d'expressió.
La resta de castellanoparlants, perduts, sense rumb, presa fàcil per adoctrinar, vam sucumbir a les promeses de regeneració política d'alguns partits com Ciutadans o el PP, i ens vam convertir en peons a les ordres de líders maquiavèl·lics obcecats i obssessionats amb una única qüestió: sacralitzar el castellà i retornar als castellanoparalants el Poder, recentralitzant de pas la política estatal.
Però molts d'aquests castellanoparlants, amb el temps, ens vam adonar que el sentiment i la identitat catalana era tan o més forta i tenia tanta o més consistència que la preconitzada des del centralisme espanyolista, i ens vam veure obligats a triar.
En el meu cas, les circumstàncies em van posar al meu lloc i ara m'alegro, perquè d'alguna manera estava renunciant al sentiment catalanista, del que em sento profundament impregnat, i del que m'estava allunyant, símplemente per ser castellanoparlant.
Dic tot això perquè els tribunals espanyols han sentenciat que la immersió lingüística ha de revisar-se, perquè el castellà sigui també llengua vehicular, de manera que els meus fills, tal vegada, acabin sent castellanoparlants com jo, a pesar, d'estimar i sentir-se arrelats a la seva terra, Catalunya.
Per això, crec i ho mantenc obertament que ha arribat l'hora que els castellanoparlants, una generació cada vegada més minoritària, deixem de pensar que som el melic del món, i admetem que Catalunya és integradora, acollidora i que la seva voluntat és la de parlar i ensenyar en català, la seva llengua pròpia.
Ha arribat el moment que els castellanoparlants deixem d'emprenyar, i ens centrem en els problemes que realment preocupen a la gent, perfectament identificats, com la crisi i l'atur.
Personalment, ja fa temps que em vaig posicionar, i aprofito els aconteixements per expresar que es pot comptar amb mi per dir als tribunals espanyols, alt, clar i sense embuts, que els catalans i els fills dels catalans, majoritàriament, parlen, senten i pensen en català, respectant les altres opcions, però en català, i que aquesta és una circumstància que les lleis no poden canviar, i molt menys des de la imposició.
Que poden comptar amb molts de nosaltres per lluitar contra la intransigència de la ceguesa políticojudicial, i que sàpiguen que el que estan aconseguint amb les seves decisions és posicionar als ciutadans de Catalunya en dos bàndols: els que defensen les decisions espanyolistes, radicalment centralistes, i els que defensen la sobirania de Catalunya, la terra on treballen, viuen i estan creixent els nostres fills.
Vuí que sàpiguen que es portaran una gran sorpresa perquè, juntament a les raons independentistes de caire econòmic, front el totalitarisme judicial de Madrid, molts triarem per la llibertat de decidir el nostre futur.
22/12/2010
¿Merece arraigarse a Badalona una persona que delinque o incumple de forma grave y sistemática las ordenanzas cívicas?
El dogmatismo y el sectarismo político, acompañado del desconocimiento de la realidad, abonado de cierta dosis de ingenuidad calculada nos ha llevado en esta ocasión a un camino sin salida, pero los que trabajamos mañana, tarde y noche a pie de calle, tratando con delincuentes reincidentes y personas que vulneran gravemente las normas cívicas de manera reiterada, sabemos lo que piensan ellos de nuestros Plenos y de nuestras leyes (perdonad si me lo callo para no emitir ningún exabrupto).
Creo interesente recordar que, entre las condiciones establecidas legalmente por el Estado para obtener un Permiso de Residencia y Trabajo se encuentra esta: AUTORIZACIÓN DE RESIDENCIA DE FAMILIAR Y VINCULO DE PARENTESCO DEBIDAMENTE LEGALIZADO (CÓNYUGES, ASCENDIENTES O DESCENDIENTES EN LINEA DIRECTA) O ALTERNATIVAMENTE INFORME EMITIDO POR EL AYUNTAMIENTO QUE ACREDITE LA INSERCIÓN DEL INTERESADO EN EL ENTORNO.
En base a esto, lo que ha aprobado el día 22-12-2010, el Pleno del Ayuntamiento de Badalona, según palabras del Regidor de Seguridad Ciudadana, Ferran Falcó hace referencia a los puntos siguientes:
- Primero, que el gobierno tenga en cuenta a los ayuntamientos, auténticos protagonistas del cambio sociológico que ha sufrido el país en los últimos años.
- Segundo, que podamos mirar todo el ordenamiento municipal, más allá del cívico, para poder hacer los informes de arraigo teniendo en cuenta si hay una vulneración, que pueda acabar determinando un informe negativo.
- Tercero, exhibir que el ayuntamiento ya hace informes de arraigo, y ya hace negativos, cuanto toca.
- Cuarto, que el incivismo no es sólo cosa de los extrangeros, y que es populista pretender ligar una cosa con la otra.
Me gustaría aclarar también que el PP reconsideró su posición, por la que intentaba incuir también los informes negativos por incivismo para negar el derecho al reagrupamiento familiar, ajustándose y votando a favor de la moción presentada por el PSC, CiU y ERC.
Pues bien, a título particular, me gustaría sumarme a la posición que ha adoptado el gobierno de nuestra ciudad, junto al Partido Popular, principalmente para influir a que el Gobierno Central y las fuerzas políticas, que deben legislar proximamente para aprobar el nuevo Reglamento de Extrangería, tengan en cuenta las consideraciones siguientes:
- La presión a que se ven sometidos los consistorios de las grandes ciudades, como Badalona, por la llegada masiva de personas inmigradas.
- La escasez de medios materiales y económicos con los que cuentan los ayuntamientos y los problemas de financiación local a los que tienen que hacer frente.
- La opinión ajustada a la realidad de los profesionales que trabajan en el terreno de la Seguridad.
- El clima de tensión y las duras condiciones a las que se enfrentan los ciudadanos que viven próximos a aquellos que reinciden en su comportamiento contra las ordenanzas de civismo y que enquistan el problema haciendo imposible la convivencia más elemental.
Creo interesente recordar que, entre las condiciones establecidas legalmente por el Estado para obtener un Permiso de Residencia y Trabajo se encuentra esta: AUTORIZACIÓN DE RESIDENCIA DE FAMILIAR Y VINCULO DE PARENTESCO DEBIDAMENTE LEGALIZADO (CÓNYUGES, ASCENDIENTES O DESCENDIENTES EN LINEA DIRECTA) O ALTERNATIVAMENTE INFORME EMITIDO POR EL AYUNTAMIENTO QUE ACREDITE LA INSERCIÓN DEL INTERESADO EN EL ENTORNO.
En base a esto, lo que ha aprobado el día 22-12-2010, el Pleno del Ayuntamiento de Badalona, según palabras del Regidor de Seguridad Ciudadana, Ferran Falcó hace referencia a los puntos siguientes:
- Primero, que el gobierno tenga en cuenta a los ayuntamientos, auténticos protagonistas del cambio sociológico que ha sufrido el país en los últimos años.
- Segundo, que podamos mirar todo el ordenamiento municipal, más allá del cívico, para poder hacer los informes de arraigo teniendo en cuenta si hay una vulneración, que pueda acabar determinando un informe negativo.
- Tercero, exhibir que el ayuntamiento ya hace informes de arraigo, y ya hace negativos, cuanto toca.
- Cuarto, que el incivismo no es sólo cosa de los extrangeros, y que es populista pretender ligar una cosa con la otra.
Me gustaría aclarar también que el PP reconsideró su posición, por la que intentaba incuir también los informes negativos por incivismo para negar el derecho al reagrupamiento familiar, ajustándose y votando a favor de la moción presentada por el PSC, CiU y ERC.
Pues bien, a título particular, me gustaría sumarme a la posición que ha adoptado el gobierno de nuestra ciudad, junto al Partido Popular, principalmente para influir a que el Gobierno Central y las fuerzas políticas, que deben legislar proximamente para aprobar el nuevo Reglamento de Extrangería, tengan en cuenta las consideraciones siguientes:
- La presión a que se ven sometidos los consistorios de las grandes ciudades, como Badalona, por la llegada masiva de personas inmigradas.
- La escasez de medios materiales y económicos con los que cuentan los ayuntamientos y los problemas de financiación local a los que tienen que hacer frente.
- La opinión ajustada a la realidad de los profesionales que trabajan en el terreno de la Seguridad.
- El clima de tensión y las duras condiciones a las que se enfrentan los ciudadanos que viven próximos a aquellos que reinciden en su comportamiento contra las ordenanzas de civismo y que enquistan el problema haciendo imposible la convivencia más elemental.
50 metres ja!
Ara la ciutat lluirà les seves medalles per tot arreu, però el millor premi per a la Mireia Belmonte seria l'impuls i la construcción d'una piscina de 50 metres on la nedadora pogués entrenar i donar els seus coneixements i experiència a nens i nenes de Badalona. Segur que ella s'hi sumaria a la fita,aportant el seu gra de sorra, i moltes futures promeses ho agrairian. Per tant, 50 metres ja!
La badalonina, en la recepció a l'ajuntament de Badalona acompanyat
per l'alcalde, Jordi Serra (a l'esquerra), i el regidor Albert Tomàs. Foto: EL 9.
En cuestión de Seguridad, la ciudadanía de Badalona demanda más acción que comprensión.
¿Con los delincuentes reincidentes y transgresores de las ordenanzas cívicas de Badalona qué hacemos?
¿Qué hacemos para motivar a los policías que, una y otra vez, atrapan a gente diversa, nacionales y extranjeros, delinquiendo e incumpliendo las ordenanzas de civismo, en muchas ocasiones manteniendo comportamientos muy graves o repetitivos?
¿Qué les decimos a esos policías que ven como sus acciones caen en saco roto, cuando comprueban estupefactos que algunos delincuentes entran y salen de los juzgados, o se pasan por el forro las multas de las ordenanzas?
¿Es lícito que los que están en primera línea de fuego, los Ayuntamientos, presionen a las Cortes para que se endurezca la reincidencia y se incorporen penalizaciones para denegar el arraigo a los inmigrantes en los casos de personas que, no sólo no están dispuestas a integrarse, sino que delinquen constantemente y provocan inseguridad de manera consciente y reiterada?
Y las formaciones políticas como ICV-EUiA de Badalona, la única que ha votado en contra de la última moción del Pleno del Ayuntamiento de Badalona, que proponía al gobierno del Estado que valorase la opinión municipal en el caso de solicitudes de arraigo para los infractores reincidentes en expedientes por motivos graves ¿qué proponen? ¿Porqué no se han sumado a esa propuesta si es en beneficio del interés general? ¿Dogmatismo, tacticismo o falta de sensibilidad hacia la realidad?
EL PUNT: Badalona se suma a la proposte però amb una moció mé suau.
EL PAÍS: El Gobierno rechaza negar el permiso de residencia a los inmigrantes "incívicos"
19/12/2010
Flashmob. Sant Roc. Badalona.
Escriure de sentiments no és gens fàcil. I el que van viure a Sant Roc van ser molts sentiments, de pertinença a una ciutat capaç d'aglutinar tothom i de proximitat a la gent d'un barri que poc a poc el farem nostre, el farem de tots.
Sant Roc respondió ayer como lo haría cualquier otro barrio que se lo hubiera propuesto. Prepararon una "flashmob", ensayaron la coreografía y el resultado fue el que se esperaba, una gran fiesta.
Hablo de normalidad porque el esfuerzo de los colectivos que trabajan en el barrio y el de sus vecinos, hartos de autoexcluirse, está dando sus frutos, y se aprecia que la normalidad va ganando a la excepcionalidad.
Sant Roc respondió ayer como lo haría cualquier otro barrio que se lo hubiera propuesto. Prepararon una "flashmob", ensayaron la coreografía y el resultado fue el que se esperaba, una gran fiesta.
Hablo de normalidad porque el esfuerzo de los colectivos que trabajan en el barrio y el de sus vecinos, hartos de autoexcluirse, está dando sus frutos, y se aprecia que la normalidad va ganando a la excepcionalidad.
EL PUNT: "Veïns de Sant Roc de diferents orígens i edats s'apropen a través del ball (Sara Muñoz)
17/12/2010
16/12/2010
Una badalonina torna a fer història a la natació mundial.
La badalonina neda el tram de papallona dels 400 m estils, en els quals es penjaria el seu segon or del dia. Foto: MOHAMED MESSARA/ EFE
15/12/2010
Els controladors aeris s'estan passant "tres pobles".
Després del controlador de l'entrevista ha sortit un altre, per telèfon, dient que trobava normal cobrar 3000 euros mensuals de mitjana, justificant les reivindicacions, encara que no la manera de fer-ho.
Doncs, jo els hi preguntaria a tots dos:
- ¿Què en pensen dels policies que cobren 1500 euros mensuals, fent torns de matí, tarda i nit, jugant-se la vida en un moment qualsevol i amb la responsabilitat que comporta aquesta feina?
- ¿Recolçarien que els policies deixessin els seus llocs de treball un dia qualsevol en protesta per la baixada de sou?
- ¿Trobarien normal un estat d'alarma en aques cas?
La Qatar Fundation i el FC Barcelona, com l'oli a l'aigua.
L'Assemblea hauria de prendre's aquesta qüestió molt però que molt seriosament i plantejar-se que la publicitat no s'acaba en la Qatar Fundation. Segurament, altres vies són possibles, i encara que no siguin tan sucoses, el FC. Barcelona, ha de continuar anteposant els valors humans als guanys econòmics.
Ha estat un dels trets d'identitat que li ha diferenciat dels principals clubs del món, i segurament per aquest motiu la fundació qatarí (de dubtós substrat i filosofia democràtica) ha posat els seus tentacles en l'entitat catalana.
Definitivament, els gestors del Barça no s'haurien d'aturar aquí per continuar sondejant el mercat , doncs seria una decepció i un pas enrere incomprensible que les particularitats d'una col·laboració d'aquesta magnitud, obligués que UNICEF renunciés al Barça.
Es veritat que en aquest artice de La Vanguardia només es parla de problemes de marketing i de normativa europea, quant al diseny de les samarretes, com a situació que dificultaria la continuïtat d'UNICEF, però, la meva opinió particular és que no entendria que UNICEF consentís compartir el seu logo al costat d'una fundació, la de Qatar, que per exemple, ni condemna la desigualtat home-dona quant a la participació democràtica ni condemna la pena de mort als homosexuals.
UNICEF ha estat l'ORGULL dels aficionats per admiració del món. QATAR FUNDATION pot ser un motiu de REBUIG i un arma amb efecte "boomerang".
LA VANGUARDIA: UNICEF peligra en el Barça.
Ha estat un dels trets d'identitat que li ha diferenciat dels principals clubs del món, i segurament per aquest motiu la fundació qatarí (de dubtós substrat i filosofia democràtica) ha posat els seus tentacles en l'entitat catalana.
Definitivament, els gestors del Barça no s'haurien d'aturar aquí per continuar sondejant el mercat , doncs seria una decepció i un pas enrere incomprensible que les particularitats d'una col·laboració d'aquesta magnitud, obligués que UNICEF renunciés al Barça.
Es veritat que en aquest artice de La Vanguardia només es parla de problemes de marketing i de normativa europea, quant al diseny de les samarretes, com a situació que dificultaria la continuïtat d'UNICEF, però, la meva opinió particular és que no entendria que UNICEF consentís compartir el seu logo al costat d'una fundació, la de Qatar, que per exemple, ni condemna la desigualtat home-dona quant a la participació democràtica ni condemna la pena de mort als homosexuals.
UNICEF ha estat l'ORGULL dels aficionats per admiració del món. QATAR FUNDATION pot ser un motiu de REBUIG i un arma amb efecte "boomerang".
LA VANGUARDIA: UNICEF peligra en el Barça.
13/12/2010
Mentre dos dels líders del seu partit, la Portaveu Soraya Saenz de Santamaría i el Secretari popular al Congrés José Luís Ayllón, qüestionen la veracitat de la informació aportada per Wikileaks, Xavier García Albiol, santifica el mitjà, llançant a la sorra mediàtica una nova acusació contra el PSC de Badalona, al que acusa de permetre que a la ciutat sigui una "referència de l'islamisme radical".
A continuació, sobre aquestes línies ì amb la finalitat d'abordar aquesta qüestió, faig esment a les paraules dels tres líders populars, on queda acreditada, la falta de rigor i de proves de García Albiol, ja que en cap moment ens ofereix dades ni probes que confirmin les informacions de Wekileaks, amb la mesura i la prudència dels seus caps de fila politica vers els continguts aportats per aquest medi.
EL PUNT: García Albiol acusa al PSC d'haver permès que Badalona es convertixi en "referència de l'islamisme radical".
El president del PP de Badalona repta l'alcalde a dir “racista” al govern dels EUA, després de la filtració de WikiLeaks i considera que la ciutat ha patit una “desestructuració social” els darrers anys.
LA GACETA: El PP pide una respuesta internacional común ante Wikileakes.
La portavoz del Grupo Popular en el Congreso ha subrayado que el contenido de las informaciones difundidas por Wikileaks "no ha sido confirmado" y que el PP no se pronunciará de momento sobre las mismas porque es un "partido serio y responsable".
EUROPA PRESS: WIKILEAKS. El PP dice que la información filtrada es "mercancía robada" que incluye mucho "chascarrillo".
El secretario general del Grupo Popular en el Congreso, José Luis Ayllón, considera que las revelaciones que ha filtrado Wikileaks constituyen "mercancía robada" que incluye información "de mucho chascarrillo" que, además, "puede acabar siendo en algunos casos malo para la seguridad".
EL PUNT: García Albiol acusa al PSC d'haver permès que Badalona es convertixi en "referència de l'islamisme radical".
El president del PP de Badalona repta l'alcalde a dir “racista” al govern dels EUA, després de la filtració de WikiLeaks i considera que la ciutat ha patit una “desestructuració social” els darrers anys.LA GACETA: El PP pide una respuesta internacional común ante Wikileakes.
La portavoz del Grupo Popular en el Congreso ha subrayado que el contenido de las informaciones difundidas por Wikileaks "no ha sido confirmado" y que el PP no se pronunciará de momento sobre las mismas porque es un "partido serio y responsable".EUROPA PRESS: WIKILEAKS. El PP dice que la información filtrada es "mercancía robada" que incluye mucho "chascarrillo".
El secretario general del Grupo Popular en el Congreso, José Luis Ayllón, considera que las revelaciones que ha filtrado Wikileaks constituyen "mercancía robada" que incluye información "de mucho chascarrillo" que, además, "puede acabar siendo en algunos casos malo para la seguridad". LA VANGUARDIA: Badalona estrena el skatepark más grande de España.
EL PUNT: Badalona estrena un parc de patinatge i de bicis d'alt nivell
EL PUNT: Badalona estrena un parc de patinatge i de bicis d'alt nivell
Fotografia Diarai EL PUNT:Alguns aficionats van aprofitar ahir, dia de la inauguració, per estrenar els circuits d'skate i de bicicleta de muntanya que s'han construït a les Guixeres Foto: I. M.
10/12/2010
¿Porqué aspiran a gobernarnos?
08/12/2010
07/12/2010
Germà Bel, posible conseller d'Economía de la Generalitat, no defuig i parla clar respecte la problemàtica dels controladors.
Un dels possibles substituts de Castells en el Govern d'Artur Mas, al capdavant d'Economia, podria ser el Catedràtic d'economia aplicada i expert en infraestructures, Germà Bel.
Avui li he estat escoltant en Els Matins de TV3 i no he pogut apartar-me del televisor. Els elements de debat que introduïa Germà Bel, així com el debat en si, compartit amb la resta de tertulians, ha estat a gran nivell.
Tractaven la temàtica de la crisi dels controladors, però les aportacions de Germà Bel, marcaven les pautes quant a les possibles solucions d'un problemes que porta enquistat trenta anys.
Aquesta és l'entrevista d'Els Matins de TV3 feta avuí mateix al Catedràtic, però per ampliar la dimensió del su discurs, deixo també una entrevista de La Vanguardia, on el Germà Bel explica la seva posició respecte la crisi d'AENA i els controladors aeris.
¿Gestión central? Colapso global. (La Vanguardia)
ANÁLISIS
Los aeropuertos más lujosos y caros del mundo occidental abarrotados de pasajeros extraviados por la gestión del control del tráfico aéreo. ¡Qué terrible para usuarios y aerolíneas! ¡Qué gran daño para la imagen de España! Sabemos quién es el causante inmediato: los controladores que se resisten a la pérdida de sus increíbles privilegios salariales, de autoorganización laboral…, acumulados durante décadas de gestión de Aena, a cuya plantilla pertenecen los controladores. De hecho, España es el único país significativo en laUE en que se gestiona conjuntamente aeropuertos y control aéreo. En la Europa continental todos los países comunistas más España, Grecia y Portugal sometieron el sector aéreo a control militar. De ahí procede la consideración de los aeropuertos como infraestructuras de “interés del general” (más recientemente traspuesto a “interés general”). Los países democráticos, por el contrario, optaron por la gestión individual de los aeropuertos y separada del control del tráfico… Y los que dejaron de ser dictaduras también han ido haciendo lo mismo. Pero España, no.
El modelo español ha sido el nicho ecológico perfecto para el anidamiento de los cuerpos centrales de altos funcionarios y directivos estatales, como controladores o directivos de Aena. En general, los cuerpos centrales en la justicia (¿recuerdan el Estatut?) y en el transporte han sido los transmisores intergeneracionales del ADN programático del modelo nacional: hacer de España un país como Francia, con una capital como París. Modelo resistente a cambios de regímenes y de gobiernos. Su acumulación de poder sólo tiene cierto parangón en Francia, aunque tienden a interpretar el “interés general” según sus intereses particulares.
En el sector aéreo, esta situación ya no da más de sí con la crisis económica, el casi colapso fiscal del Estado y la acumulación de pérdidas de Aena. Por ese motivo, el Gobierno intenta separar la gestión de aeropuertos del control del tráfico, y reducir los costes de este servicio. Bien hecho. También quiere vender parte (49%) del monopolio centralizado de gestión sin introducir antes competencia. Muy mal hecho. Y además marea la perdiz para aparentar que reforma la gestión de aeropuertos…, pero sin perder el control centralizado de los elementos cruciales: tasas a aerolíneas, inversiones y asignación de slots. Sin palabras.
La fortaleza de los cuerpos centrales, “los que realmente saben de aeropuertos”, según se esgrimió en la negociación del Estatut, ha llevado al punto al que hemos llegado: gestión central, colapso global. No busquen nada igual en el Reino Unido, Alemania o Italia. No lo encontrarán.
La situación es esperpéntica: el mismo país que anduvo hasta ayer mismo dando lecciones de modernidad aparece como ejemplo de gestión deficiente. Es hora de que las instituciones españolas adopten con decisión una agenda de reformas serias para mejorar la gestión de España. En el sector que nos ocupa, dejándose de trampas al solitario como iniciar la privatización financiera del monopolio central y aparentar que se privatiza la gestión de los servicios de acceso y terminal en Barajas y El Prat: parking, servicios de tierra, establecimientos comerciales y limpieza de lavabos. ¡Si ya son prestados por empresas privadas! O sea, que se privatiza la concesión de las concesiones, para que el nuevo megaconcesionario privado adelante dinero a un gobierno necesitado de caja. Pues el resto del mundo desarrollado nos da pautas claras sobre qué hacer: abandonar la gestión centralizada (y los cuerpos centrales) en los servicios públicos en que carece de sentido.
El momento es grave: como en otros momentos de su historia, las rigideces del aparato estatal y la bulimia de poder de sus cuerpos centrales mantiene a España anclada en la categoría de país de segunda. Es hora de tener menos apego al poder propio y más aprecio a los intereses y bienestar de los españoles.
Germà Bel. Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona (UB).
03/12/2010
PRESUMPTAMENT... INNOCENTS.
(EL TOT) El jutge envia a presó els dos agents de la Guàrdia Urbana de Badalona implicats presumtament en una xarxa de droga.
A títol personal:
Tenint en compte que els advocats dels guàrdies urbans detinguts són una font bastant fiable, vaig a relatar algunes coses que convé saber sobre aquest cas, abans que es llencin a la sorra els lleons per devorar les preses.
El cas està sota SECRET DE SUMARI (SECRET!!!), el que vol dir que no hi ha ni una sola font que pugui dir una sola paraula que no sigui pura especulació. Per tant els que estan parlant haurien d'anar amb molt de compte pel mal que estan fent a tota una Institució.
Diversos companys dels agents, que van estar recolzant-los al Juzjats de Barcelona, durant les seves declaracions, es van entrevistar amb els seus advocats i van ser informats que la investigació estava en curs i que aquest era el motiu per mantenir-los en presó preventiva, com a la resta de detinguts (és l'habitual en aquests casos).
D'altra banda, la relació dels agents detinguts no passa de ser una situació habitual de col·legues de professió, una fet que probablement va poder portar als funcionaris a abusar de la confiança dels agents, que suposadament van poder compartir informació, fins que els agents van decidir tallar en sec.
En cap cas se'ls acusa de tràfic de drogues, ni de tràfic de dones, i simplement pel fet d'estar immersos en les mateixes diligències, figuren en el mateix paquet, però les investigacions continuen i haurem d'esperar el decurs dels aconteixements per saber el que ha passat realment, el que ens fa pensar a molts, que les acusacions dels agents tindran a veure amb qüestions relacionadas al fet de compartir informació de bona fe.
Ni existeix màfia policial, ni és ètic que ningú associï la relació que pugui tenir la dona d'un dels agents amb un polític, sigui el que sigui, per llençar-li més terra al damunt. I sobre la qüestió de l'ostentació a què fa referéncia l'article d'El TOT, de l'única cosa que feien gala els dos companys era de la seva professionalitat, la qual cosa no vol dir que no hagin pogut cometre un error, encara que resulta prematur relacionar la seva detenció amb alguns dels delictes que -torno a insistir, sota SECRET DE SUMARI- podem llegir en la premsa.
Finalment, m'agradaria demanar, ja que no puc exigir, que mentre no es coneguin totes les dades i els motius que els han portat a una situació tan penosa, les opinions que s'aboquin en aquests mitjans, i en aquest mateix foro, siguin el més ajustades possible a la veritat. Prou estaran passant ells, les seves famílies, les seves parelles i els seus amics, perquè se'ls jutji abans d'hora, sense que ni tan sols hagin pogut tenir temps de defensar-se.
Una última reflexió:
Les notícies inconcretes, de conctingut especulatiu; les filtracions interessades que les nodreixen i el tractament col·lateral de tercers amb espuries finalitats, no deixen molt ben parats als que les promouen, les fomenten i les emparen.
A títol personal:
Tenint en compte que els advocats dels guàrdies urbans detinguts són una font bastant fiable, vaig a relatar algunes coses que convé saber sobre aquest cas, abans que es llencin a la sorra els lleons per devorar les preses.
El cas està sota SECRET DE SUMARI (SECRET!!!), el que vol dir que no hi ha ni una sola font que pugui dir una sola paraula que no sigui pura especulació. Per tant els que estan parlant haurien d'anar amb molt de compte pel mal que estan fent a tota una Institució.
Diversos companys dels agents, que van estar recolzant-los al Juzjats de Barcelona, durant les seves declaracions, es van entrevistar amb els seus advocats i van ser informats que la investigació estava en curs i que aquest era el motiu per mantenir-los en presó preventiva, com a la resta de detinguts (és l'habitual en aquests casos).
D'altra banda, la relació dels agents detinguts no passa de ser una situació habitual de col·legues de professió, una fet que probablement va poder portar als funcionaris a abusar de la confiança dels agents, que suposadament van poder compartir informació, fins que els agents van decidir tallar en sec.
En cap cas se'ls acusa de tràfic de drogues, ni de tràfic de dones, i simplement pel fet d'estar immersos en les mateixes diligències, figuren en el mateix paquet, però les investigacions continuen i haurem d'esperar el decurs dels aconteixements per saber el que ha passat realment, el que ens fa pensar a molts, que les acusacions dels agents tindran a veure amb qüestions relacionadas al fet de compartir informació de bona fe.
Ni existeix màfia policial, ni és ètic que ningú associï la relació que pugui tenir la dona d'un dels agents amb un polític, sigui el que sigui, per llençar-li més terra al damunt. I sobre la qüestió de l'ostentació a què fa referéncia l'article d'El TOT, de l'única cosa que feien gala els dos companys era de la seva professionalitat, la qual cosa no vol dir que no hagin pogut cometre un error, encara que resulta prematur relacionar la seva detenció amb alguns dels delictes que -torno a insistir, sota SECRET DE SUMARI- podem llegir en la premsa.
Finalment, m'agradaria demanar, ja que no puc exigir, que mentre no es coneguin totes les dades i els motius que els han portat a una situació tan penosa, les opinions que s'aboquin en aquests mitjans, i en aquest mateix foro, siguin el més ajustades possible a la veritat. Prou estaran passant ells, les seves famílies, les seves parelles i els seus amics, perquè se'ls jutji abans d'hora, sense que ni tan sols hagin pogut tenir temps de defensar-se.
Una última reflexió:
Les notícies inconcretes, de conctingut especulatiu; les filtracions interessades que les nodreixen i el tractament col·lateral de tercers amb espuries finalitats, no deixen molt ben parats als que les promouen, les fomenten i les emparen.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)