El 18 de desembre a les 11.30h a la pl. sant Roc de Badalona, es farà una flashmob. Tots i totes estem convidats! Tant si viviu a sant Roc, Congrés, Artigues o Remei, com si veniu d'altres parts de Badalona, Barcelona... El que volem és passar una bona estona col·lectivament. Perquè tots i totes movem Badalona! Aquí trobareu la coreografia. Només heu de practicar-la una miqueta i venir a ballar-la! La flashmob és una iniciativa del Servei de Dinamització i Intervenció Comunitària i del Cibercaixa del Consorci Badalona Sud. Estan participant: La Huaca (IES Eugeni d'Ors), PAFES, Dins del Marge, Curs de promotores de convivència, AAVV Sant Roc, AAVV Congrés, Punt d'atenció a nouvinguts, Extraescolars, CEIP Baldomé Solà...
¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES
COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA
30/11/2010
De la política ficció a la realitat.
La recerca d'esperança per sortir de la crisi o almenys frenar les seves devastadores conseqüències, ha propiciat un augment inesperat de la participació i la cessió de vots cap a la formació de CiU. Un efecte mimétic pot succeir en les Municipals, si la direcció del nou Govern de la Generalitat aconsegueix redreçar el rumb de la situació econòmica i sentar les bases de la recuperació.
M'he pres la llibertat de reproduir aquest article publicat en la web Badalona Bitàcola, on l'autor reflecteix l'interès que suscita l'extrapolació dels recents resultats electorals de Badalona i els obtinguts en les eleccions municipals de 2007.
Com diu l'autor, ens espera un hivern molt prometedor, que ens mantindrà ben atents, ja que l'intercanvi en la correlació de forces pot esdevenir més una realitat que una situació de política ficció.
"Al Capgròs li agrada la política, la ficció i, sobretot, la política ficció.Tots sabem que hom no vota necessàriament el mateix a les eleccions estatals, a les autonòmiques o a les municipals. Creure-ho seria una ficció. I això és, precisament, el que hem fet aquí, una ficció… política.
Hem agafat les dades de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010 i hem fet suposat que els ciutadans de Badalona voten exactament el mateix a les properes municipals de 2011.
Els resultats són una porta oberta a moltes possibilitats, però sobretot a un futur govern de Convergència i Unió a Badalona.
El gràfic següent representa el repartiment d’escons en dos nivells: a l’interior, el resultat obtingut a les darreres municipals del 27 de maig de 2007; al cercle exterior, els escons que hipotèticament s’obtindrien a les properes municipals de 2011 segons els vots emesos el 28 de novembre de 2011:
Recordem que hi ha 27 escons a l’Ajuntament de Badalona, el que vol dir que la majoria absoluta se situa en 14 escons. Un tripartit d’esquerres no seria factible, deixant de banda que aquesta no va ser l’opció del PSC tampoc el 2006, tot i que era possible. El PP podria donar recolzament a qui vulgui, ja que els seus 6 escons sumarien tant amb el PSC com amb CiU. Tanmateix, el Xavier García Albiol ha cremat massa ponts com per a què cap polític fora del PP vulgui associar-s’hi o veure-s’hi mínimament relacionat. Sembla, doncs, que l’única opció de govern versemblant seria la mateixa que hi ha ara, però invertint-ne els papers, ja que CiU trauria més vots, amb el que el Jordi Serra cediria el seient al Ferran Falcó i vice-versa.
Serà interessant veure quina és l’evolució política dels següents mesos. Si el PSC es recupera, les coses es poden quedar tal i com estan. Si qui es recupera i guanya terreny a Badalona és ERC i CiU és capaç d’esgarrapar un o dos escons més, no seria agosarat pensar que CiU pugués governar en solitari amb el recolzament d’ERC.
En qualsevol cas, l’hivern polític a Badalona es presenta molt prometedor."
M'he pres la llibertat de reproduir aquest article publicat en la web Badalona Bitàcola, on l'autor reflecteix l'interès que suscita l'extrapolació dels recents resultats electorals de Badalona i els obtinguts en les eleccions municipals de 2007.
Com diu l'autor, ens espera un hivern molt prometedor, que ens mantindrà ben atents, ja que l'intercanvi en la correlació de forces pot esdevenir més una realitat que una situació de política ficció.
L'ARTICLE:
Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats
del 28N 2010
Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats
del 28N 2010
"Al Capgròs li agrada la política, la ficció i, sobretot, la política ficció.Tots sabem que hom no vota necessàriament el mateix a les eleccions estatals, a les autonòmiques o a les municipals. Creure-ho seria una ficció. I això és, precisament, el que hem fet aquí, una ficció… política.
Hem agafat les dades de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010 i hem fet suposat que els ciutadans de Badalona voten exactament el mateix a les properes municipals de 2011.
Els resultats són una porta oberta a moltes possibilitats, però sobretot a un futur govern de Convergència i Unió a Badalona.
El gràfic següent representa el repartiment d’escons en dos nivells: a l’interior, el resultat obtingut a les darreres municipals del 27 de maig de 2007; al cercle exterior, els escons que hipotèticament s’obtindrien a les properes municipals de 2011 segons els vots emesos el 28 de novembre de 2011:
És interessant veure com la situació canvia radicalment respecte les darreres eleccions. Si ara tenim sociovergència, amb el PSC a l’alcaldia amb el suport de CiU, amb uns resultats com els d’ahir el més probable és que la situació s’invertís.
Recordem que hi ha 27 escons a l’Ajuntament de Badalona, el que vol dir que la majoria absoluta se situa en 14 escons. Un tripartit d’esquerres no seria factible, deixant de banda que aquesta no va ser l’opció del PSC tampoc el 2006, tot i que era possible. El PP podria donar recolzament a qui vulgui, ja que els seus 6 escons sumarien tant amb el PSC com amb CiU. Tanmateix, el Xavier García Albiol ha cremat massa ponts com per a què cap polític fora del PP vulgui associar-s’hi o veure-s’hi mínimament relacionat. Sembla, doncs, que l’única opció de govern versemblant seria la mateixa que hi ha ara, però invertint-ne els papers, ja que CiU trauria més vots, amb el que el Jordi Serra cediria el seient al Ferran Falcó i vice-versa.
Serà interessant veure quina és l’evolució política dels següents mesos. Si el PSC es recupera, les coses es poden quedar tal i com estan. Si qui es recupera i guanya terreny a Badalona és ERC i CiU és capaç d’esgarrapar un o dos escons més, no seria agosarat pensar que CiU pugués governar en solitari amb el recolzament d’ERC.
En qualsevol cas, l’hivern polític a Badalona es presenta molt prometedor."
29/11/2010
Trionf aclaparador de CiU a Badalona.
El partit liderat per Ferran Falcó guanya en 15 dels 28 barris de la ciutat, quedant com a segona força en el Congrés, Nova Lloreda, Pomar, Puigfred, San Antoi de Llefià, Sant Crist i Sistrell, on guanya el PSC.
Al barri del Remei, La Pau, La Salut, Sant Joan de Llefià, Sant Mori i Sant Roc, s'escurcen les diferències entre CiU, PSC i PP.
La formació liderada per Garcia Albiol només guanya en el Remei.
El cas de la Salut és simptomàtic de l'escàs marge de diferències entre les tres forçes polítiques esmentades, dons el PSC obté 1306 vots, per 1191 del PP i 1018 de CiU.
Per la seva banda, ICV-EUIA segueix sent la quarta força política amb 7127 vots, seguida de ERC amb 4410 i C's amb 3473 sufragis.
Solidarita Catalana per la Independència, la nova formació parlamentària (4 Diputats), obté a Badalona 1289 vots, per darrera de Plataforma per Catalunya que n'obté 2225.
Respecte els resultats de 2006, les úniques forçes polítiques que experimenten un augment són CiU que puja de 19.516 a 25.913 vots i el PP que fa un significatiu increment de 9.513 a 14.791 vots.
El PSC passa a ser la gran derrotada, passant de de 25.123 (2006) a 19.155 (2010), al igual que ERC que en perd 3.688. La tercera formació del Tripartit, ICV-EUIA, perd també 523 vots.
Pel que fa a Ciutadans, pràcticament es manté igual a Badalona, perdent 10 vots.
27/11/2010
EL PSC... "EL TIRO POR LA CULATA", L'ENÈSSIMA VEGADA.
L'últim en mercadotècnia: "encarregar lones amb imatges de simpatitzants del PSC per amagar les graderies vuides del Palau Sant Jordi".
Els del PSC han fet un comunicat a la premsa, no per negar el que és una evidència, si no per asegurar que no les van utilitzar, insistint que finalment van omplir el Sant Jordi, sense adonar-se que, només el fet que algú/alguna hagi plantejat aquesta estrategia d'engany, demostra fins a quin punt la seva política d'aparador ha arribat als límits de la paranoia política.
LA VANGUARDIA
CiU denuncia el hallazgo de lonas del PSC para llenar las gradas del Palau Sant Jordi en su mitin.
Los convergentes encuentran metros y metros de lona con la imagen casi a tamaño natural de asistentes a un mitin socialista.
Los socialistas critican la "burda" de manipulación
EL PERIÓDICO
CiU encuentra lonas del PSC para tapar gradas del Sant Jordi.
Con la imagen serigrafiada de personas, las pancartas sin usar estaban destinadas al relleno de espacios en el mitin celebrado ayer por los socialistas
Els del PSC han fet un comunicat a la premsa, no per negar el que és una evidència, si no per asegurar que no les van utilitzar, insistint que finalment van omplir el Sant Jordi, sense adonar-se que, només el fet que algú/alguna hagi plantejat aquesta estrategia d'engany, demostra fins a quin punt la seva política d'aparador ha arribat als límits de la paranoia política.
LA VANGUARDIA
CiU denuncia el hallazgo de lonas del PSC para llenar las gradas del Palau Sant Jordi en su mitin.
Los convergentes encuentran metros y metros de lona con la imagen casi a tamaño natural de asistentes a un mitin socialista.
Los socialistas critican la "burda" de manipulación
EL PERIÓDICO
CiU encuentra lonas del PSC para tapar gradas del Sant Jordi.
Con la imagen serigrafiada de personas, las pancartas sin usar estaban destinadas al relleno de espacios en el mitin celebrado ayer por los socialistas
26/11/2010
La importància de votar.
La campanya és de quatre anys y els programes són de futur. Anar a votar servirà per posar nota als que han gobernat i als que han fet oposició, i ponderar si el que ens ofereixen de nou representa un avenç per enfortir Catalunya i si els que lideraren aquest futur tindran capacitat per fer-ho. Quedar-se a casa no tindrà cap efecte.
Per fer un tast del dia a dia dels líders, durant la Campanya, deixo aquest reportatges fets pel progama Els matins de TV3.
Per fer un tast del dia a dia dels líders, durant la Campanya, deixo aquest reportatges fets pel progama Els matins de TV3.
Sobre las noticias que implican a agentes de la Guardia Urbana de Badalona y funcionarios de prisiones (a título personal)
La noticia la están macerando las agencias, porque no disponen de información exacta. Los diarios virtuales reproducen esas noticias poco veraces y nada contrastadas. El Secreto de Sumario no permite conocer el caso en profundidad, y por eso ya hemos asistido a titulares distintos, sin acusaciones concretas y la sombra de la sospecha sigue extendiéndose, para gusto del consumidor, ávido de morbo y curiosidad malsana.
Nadie se acuerda que detrás de esos detenidos, imputados, testigos y víctimas hay familias, parejas sentimentales, amigos y compañeros que están pasándolo muy mal.
Tampoco los responsables políticos pueden salir a la palestra, si no conocen ese Secreto de Sumario, porque de eso se trata, de que la Justicia trabaje con tranquilidad, para que llegue hasta el final del asunto.
Y yo me pregunto, ¿de dos titulares y medio; sin conocer lo que ha ocurrido exactamente; tratándose, como parece, de conductas delictivas individuales y privadas, dentro de colectivos ajenos a las mismas, se puede acusar a toda una institución, como la Guardia Urbana de Badalona y a sus representantes políticos de lo ocurrido?
Bueno supongo que sí, pero el que lo haga, que se coherente, que vaya al Juzgado, que lo ponga en conocimiento del Juez y que deje de revolotear y escampar la mie..., poniendo en entredicho al resto.
Cuando sepamos lo que ha ocurrido, será momento de sacar conclusiones.
Nadie se acuerda que detrás de esos detenidos, imputados, testigos y víctimas hay familias, parejas sentimentales, amigos y compañeros que están pasándolo muy mal.
Tampoco los responsables políticos pueden salir a la palestra, si no conocen ese Secreto de Sumario, porque de eso se trata, de que la Justicia trabaje con tranquilidad, para que llegue hasta el final del asunto.
Y yo me pregunto, ¿de dos titulares y medio; sin conocer lo que ha ocurrido exactamente; tratándose, como parece, de conductas delictivas individuales y privadas, dentro de colectivos ajenos a las mismas, se puede acusar a toda una institución, como la Guardia Urbana de Badalona y a sus representantes políticos de lo ocurrido?
Bueno supongo que sí, pero el que lo haga, que se coherente, que vaya al Juzgado, que lo ponga en conocimiento del Juez y que deje de revolotear y escampar la mie..., poniendo en entredicho al resto.
Cuando sepamos lo que ha ocurrido, será momento de sacar conclusiones.
25/11/2010
Del debat a sis al “cara a cara”
El debat a sis de TV3, on els partits polítics amb representació parlamentària van mesurar les seves forces (alguns, més aviat, van forçar les seves mesures), va tenir un desenllaç inesperat, quan el President Montilla (PSC), a les acaballes del debat, va demanar al candidat Artur Mas (CiU) efectuar el “cara a cara”, en català, on volgués i quan volgués, i Artur Mas, va reaccionar al repte efectista del President, acceptant el debat, recollint les paraules de Montilla i emplaçant-li a que romangués en el plató per celebrar el debat la mateixa nit, tal com el President havia suggerit.
El moderador Josep Cuní, amb l'anuència de la directora Mónica Terribas, tot decidit a no malgastar l'oportunitat (Mas portava pel braç a Montilla cap a la taula de debat), va oferir el plató i l'espai televisiu als candidats, sense treure’s el seu micròfon, amb la intenció d'asseure'ls cara a cara, essent una situació inesperada i tremendament emocionant. No obstant això, tot es va anar a norris quan Montilla va fer un pas enrere, rebutjant el “cara cara ipso facto” i va relegar al candidat Mas a pactar un dia alternatiu, rebutjant l'envit del convergent.
La nit ens va oferir moments intensos, un dells quan Montilla va trepitjar l'accelerador acusant Mas de voler pactar amb el PP i Mas va contestar reptant Montilla a que votés la seva investidura i permetés la governabilitat de Catalunya, en cas que CiU guanyés les eleccions, per evitar així la dependència del PP. (Touché per Montilla).
Quant a la resta de candidats, Albert Rivera (C’s), un dels més convincents, guanyava punts amb les propostes contra la corrupció i els perdia en el terreny lingüístic, quelcom habitual.
Puigercós (ERC), estratègic, va abraçar els anhels fiscals d’Artur Mas, encara que proposant-li el Referendum per la Independència, cas que el Concert fracassés, sense que Mas s’oposés frontalment.
Herrera (ICV), la “mosca collonera del debat”, i Sánchez Camacho (PP), “la mosca collonera de Catalunya” van oferir polítiques d'immigració equidistants, ell a favor de la integració i ella a favor de la repatriació.
I a l’endemà, a qui donaven com a guanyador les enquestes?
Doncs la realitat és que, sorprenentment, ni els programes de televisió, ni les emissores de ràdio, ni la premsa escrita van efectuar el típic sondeig per conèixer l'opinió ciutadana. Únicament vaig trobar una enquesta, duta a terme pel portal web e-noticies, on a la pregunta “Qui ha estat el millor del debat?”, en el moment en què redactava aquest article, a la 15:40 hores, donava com a guanyador Artur Mas, amb el 55,66%, seguit a molta diferència d'Albert Rivera amb el 22,17%; Puigcercós 14,56%; Montilla 2,59%; un empat a 2,59% entre Montilla i Alicia Sánchez Camacho i tancant Herrera amb el 2,43%.
Que sigui o no representativa; que marqui o no tendència, és una qüestió que no sabrem fins que la ciutadania dipositi el seu vot, però l'enquesta d'e-notícies deixa entreveure que, els que van participar, van coincidir a assenyalar Artur Mas com el vencedor de la nit per aclaparant majoria, i ara que el President Montilla vol cremar l'últim cartutx, buscant l’enfrontant directe, el fet que prefereixi utilitzar un discurs defugint la espontaneïtat i les improvisacions, portant el guió mil•limètricament preparat, em fa pensar que, del “cara a cara” de dimarts a la nit, Artur Mas hagués sortit encara més reforçat.
Publica a al revista EL TOT
24/11/2010
Comentari a l'article d'Andreu Mas: Més diners i menys paraules.
Estic d'acord amb l'opinió del periodista. Cal recordar a més que fa molt de temps que no es diu res de la manca de Mossos a Badalona. La prevenció és important i el desplegament dels Mossos a Badalona "un cachondeo", que ens està sortint molt car als ciutadans, dons la Seguretat Ciutadana que és competència directa del cos de la Generalitat, no potser que recaiga en el 80% sobre la Guàrdia Urbana, quan el cos municipal té altres competèncias, clarament diferenciades, que està deixant de banda, essent funcions, les de Seguretat Ciutadana, que el cos de la Guàrdia Urbana, ni pel número d'agents, ni per la seva estructura organitzativa i funcional, pot assumir en condicions òptimes.
El Punt: Més diners i menys paraules (Andreu Mas)
El Punt: Més diners i menys paraules (Andreu Mas)
23/11/2010
EXCUSES BARATES.
Ara resultarà que l'únic responsable de la deriva del PSC la té una sola persona. Que s'ho facin mirar, perquè si Montilla estava amortitzat, ¿no hagués sigut més convenient la celebració d' unes Primàries, la substitució de Montilla i l'explicació en positiu de les propostes del nou candidat/a? Per cert, ¿ho faran a Badalona? Ho dic perquè no pinta gens bé.
20/11/2010
Sr. Segura, ¡BASTA YA!
Hoy he recibido este mensaje de facebook del señor Ángel Segura, conocido en Badalona por su actividad política, completamente loable, en el que textualmente me decía lo siguiente:
" Lorenzo, ¿ Que tiene que ver que la Associacio d`Entitats Socials de Badalona recoja 20.000 firmas en contra de la subida de impuestos más de tres veces el valor del IPC en el 2.009, un auténtico escándalo, para que hables de lo maravillosamente que funciona Badalona? "
Sobre el particular, creo conveniente aclarar algunos puntos.
- Yo no he criticado en ningún momento la campaña del IPC.
- Badalona, una ciudad de 220.000 habitantes, tiene problemas económicos y sociales, como muchas otras ciudades de nuestro entorno y nunca me he dedicado a esconderlos, ni a decir que es una ciudad que funcione maravillosamente, o sea que, Ángel, no pongas en mi boca lo que no he dicho.
- Lo que sí es una temeridad es hacer lo que tú y unos cuantos ciudadanos de la ciuad estáis haciendo, cuando propagáis en todos los medios (radio, prensa, internet, boca a boca...) los hechos delictivos que ocurren en la ciudad, minuto a minuto, repitiendo muchas veces la misma noticia, aunque haya sucedido una semana antes y creando un estado de inseguridad perfectamente estudiado, persiguiendo a mi entender un objetivo político.
- Porque a nosotros, los agentes de Guàrdia Urbana y Mossos, a los que nos dedicamos a ésto de la seguridad, nos perjudica, nos indigna y nos duele este tipo de situación. Ayer, sin ir más lejos, se detuvieron a dos personas en Sant Crist, por tentativa de Robo con intimidación. ¿Porqué no lo publicasteis? A parte, se hicieron muchas más cosas, como todos los días. Pero claro, las detenciones y los buenos servicios no salen en ningún lado, NO INTERESAN... se os ve el plumero.
- Yo no me escondo y defiendo lo que creo justo, aunque pueda estar equivocado. Me da igual que me encasillen.
- La Guardia Urbana, sus agentes, con el sueldo recortado un 5%, los convenios incumplidos y la amenaza de que nos recorten otro 3%, te aseguro que NO PARA.
- SOMOS PROFESIONALES. ¡Basta ya! Si estuviera en mi mano, los sindicatos deberían convocaros y hablar con unos cuantos de vosotros para explicaros que os estáis pasando cien pueblos. Que una cosa es demandar más presencia policial, mejores resultados, y otra muy distinta es la campaña para crear artificialmente un estado de paranoia colectiva, inexistente en la realidad, insultando constantemente y poniendo en tela de juicio, un día sí y otro también, nuestro trabajo.
- Ah, por cierto, y M'agrada Badalona.
19/11/2010
Tendiendo puentes.
Por la parte que me toca, como Guardia Urbano -acusados indirectamente de falta de implicación- , y aunque no me corresponde a mí hablar en nombre de nadie, estoy convencido de que, como colectivo, responderemos a este nuevo manifiesto, que según sus autores "es el único que no está manipulado ni dirigido", de la única forma que sabemos: con nuestro trabajo diario. Independientemente de que nos hayan recortado el 5%, tengamos dificultades para ver cumplidos los convenios y planee en el horizonte otro recorte del 3% más.
Por cierto, si algún barrio está permanentemente vigilado, con agentes, los 365 días del año, es la Salud Alta. Ya lo quisiera para Coll i Pujol, donde yo resido.
En referencia a la Seguridad (un concepto que todos manejamos en la crítica pero muy pocos en la solución), claro que tiene puntos a mejorar. Ahora bien, resulta difícil creer que en estos últimos cuatro años, con el ingreso de 73 agentes nuevos, un aumento considerable de medios, junto a normativas más severas y campañas sistemáticas contra la delincuencia, no hayan servido de nada. Y eso que no me he referido en ningún momento a la situación de crisis económica y paro por la que está pasando nuestra ciudad.
Con respecto a esas cifras de Badalona que parece ser que no interesan a algunos, de detenidos y servicios realizados, pués están ahí y, en mi modesta opinión, no debemos obviarlas porque sirven para demostrar, por ejemplo, que hay tres o cuatro barrios que se llevan el 70% u 80% de las intervenciones, nada menos. Las zonas a las que va dirigido el citado manfiesto.
En definitiva, creo sinceramente, que los representantes de la Guardia Urbana y los Mossos d'Esquadra de nuestra ciudad siempre se han mostrado receptivos a reunirse con los vecinos para colaborar, como no podía ser de otra manera y en la medida de sus posibilidades, en la mejora de la Seguridad.
Al fin y al cabo, la Seguridad es cosa de todos y por eso no entiendo que, sin agotar todas las vías, se decida ir por el camino más corto, tirando por tierra el trabajo y la dedicación de tantos y tantos profesionales. Seguro que existe muchos puntos de encuentro y personas dispuestas a encontralos. Sólo hay que intentarlo.
18/11/2010
De las palabras a la acción. Delante de la proliferación de deshaucios y el aumento del mercado negro de pisos embargados en Badalona, una posible solución pasa por el pacto entre Ayuntamiento y las entidades bancarias, para gestionar las viviendas, ofreciéndolas en alquiler a personas con bajos recursos. La idea es plausible y los políticos que las defienden, merecen nuestra atención.
El articulista y escritor Luis Benvenuty pone sobre la mesa uno de los peores efectos de la burbuja inmobiliaria: el deshaucio masivo por impago, que afecta principalmente a los barrios de Sant Roc y La Salut, y el mercado negro que gira alrededor. A esta situación se ha llegado porque los bancos prestaban el cien por cien a personas que vivían por encima de sus posibilidades, sin trabajo fijo ni espectativas seguras, y ahora esos mismos bancos pretenden reparar su arriesgada gestión al precio que sea. Pues bién, en este estado de cosas, Badalona y políticos como Ferran Falcó y Diego Justicia, lejos de esconderse detrás de los eslóganes, aportan una posible solución pactada con las entidades bancarias, de las que el articulista se hace eco.
LA VANGUARDIA
Badalona ofrece una salida a los pisos embargados, por Luís Benvenuty.
"El municipio propone a cajas y bancos que les cedan sus viviendas embargadas y en peor estado para alquilarlas a precio asequible.
Una ola de embargos y desahucios está poniendo en jaque el orden público de los barrios más humildes de Badalona, desatando un mercado negro de la vivienda que origina incivismo, abusos, ocupaciones... A fin de atajarlo el Ayuntamiento ha sondeado a las entidades financieras que cedan al Consistorio de modo provisional la gestión de los pisos a los que no logran dar salida para que engrosen una bolsa de alquileres sociales. Ya se han producido los primeros contactos. El sector financiero no vería con malos ojos una medida que ya se puso en práctica en Tortosa y que puede impedir que cerca de cuatrocientos gitanos rumanos acaben en los ya atestados pisos de algún familiar o merodeando por el área metropolitana en busca de un nuevo hogar.
Esta es a pie de calle la última consecuencia de los alegres excesos de los años de bonanza que desencadenaron esta crisis global, un problema ahora patente en Badalona pero no exclusivo de la tercera ciudad de Catalunya. Sólo las cajas de ahorros necesitan inquilinos para 137.000 pisos en toda España.
Según explica el teniente de alcalde Ferran Falcó, lo que mantiene en vilo al Ayuntamiento de Badalona son algo menos de 40 pisos de escasa calidad ubicados principalmente en los complicados barrios de Sant Roc y la Salut, viviendas compradas sobre todo por pakistaníes antes de que la burbuja inmobiliaria explotara, con hipotecas al cien por cien y a un precio que ahora se antoja desproporcionado. Entonces sólo los pakistaníes se interesaban por estos pisos. Los asiáticos compraron los restos de un submercado inmobiliario y los alquilaron a quienes nadie más alquilaba una vivienda.
Ahora las entidades financieras no saben qué hacer con estas viviendas. Como dice el Tío Manuel, patriarca de los gitanos del barrio de Sant Roc, "nadie normal se compraría un piso aquí". Los propietarios dejaron de pagar las cuotas hace un año o dos, cuando empezó la crisis. Ahora todos estos pisos están pasando a manos de una larga lista de cajas de ahorros y bancos. Los desahucios son inminentes en todos los casos, en muchos de ellos por segunda vez. La mayoría de los inquilinos desconoce este hecho.
Según fuentes policiales, algunos siguen pagando el alquiler al antiguo propietario, que los engaña haciéndoles creer que aún es el dueño. Los moradores no están al tanto del embargo. La situación también posibilita un nuevo mercado negro: una vez desalojado el piso es ocupado de nuevo rápidamente, y el ocupa, normalmente un español, compra un contrato de alquiler en un estanco para hacerse pasar por el propietario y arrendar la vivienda entre los más bajos estratos sociales. Pero los precios no son mucho más bajos que en Barcelona.
Muchos no saben que los engañan. Otros sí, pero no tienen otro modo de acceder a una vivienda. Incluso se produce la compraventa de pisos usurpados por unos 2.000 euros.
El convergente Falcó teme que el problema pueda ser, en realidad, mayor. También lo cree Diego Justicia, de la asociación de vecinos de Sant Roc, que cree que los pisos de entidades financieras ocupados superan los 130. Ocupados, dice, sobre todo por familias del barrio y alrededores. "Ahora la mayoría de las entidades paga la comunidad, pero cuando hay averías dicen que no pueden entrar en las viviendas. Y entonces, cuando el techo se cae encima porque la bañera de arriba está rota y nadie se responsabiliza, llegan los conflictos".
17/11/2010
Això és el que sentim molts pares que hem viscut situacions molt semblants. Menys etiquetar i més recolçar a qui s'ho mereix.
CARTA D'UN ESTUDIANT UNIVERSITARI AL PRESIDENT MONTILLA, SOBRE L’AJUT ALS NI-NI.
Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen ... mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda.
És per això que m’agradaria demanar-li disculpes. Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar.
Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable. També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca.
Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
J.G.
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia
(No l'he escrit jo, però penso que val la pena fer-la còrrer).
Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen ... mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda.
És per això que m’agradaria demanar-li disculpes. Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar.
Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable. També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca.
Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència. Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
J.G.
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia
(No l'he escrit jo, però penso que val la pena fer-la còrrer).
Que se quiten las máscaras y digan lo que piensan, de verdad.
Muy bonito, sí señor. Lo han retirado de la red, pero el jueguecito de marras no tenía desperdicio. La Alicia Sánchez Camacho, en plan Lara Croft, cargándose inmigrantes en el ciberespacio. No les ha traicionado el subconsciente, porque un videojuego no se hace en dos minutos. Querían provocarnos, y lo han conseguido. De la dirigente no hemos tenido ni una palabra de reprobación. Y lo peor es que tienen una legión de seguidores, por lo visto, dispuestos a seguirles. Que vegüenza de PP.
Por otro lado, aquí hay "gato encerrado". Ahora la culpa la tiene la empresa que ha preparado el videojuego. No hay quién se lo crea. Espero que los creadores del jueguecito no se muerdan la lengua, si por una casualidad, los de Nuevas Generaciones mienten. Yo espero un comunicado de la empresa y si, como todo parece indicar, se trata de un encargo en toda regla, el PP quede retratado, aunque no me imagino al Presidente de Nuevas Generaciones dimitiendo.
Europa Press: El PP frena el videojuego de "Alícia Croft" para cambiar inmigrantes ilegales por "mafias"
Por otro lado, aquí hay "gato encerrado". Ahora la culpa la tiene la empresa que ha preparado el videojuego. No hay quién se lo crea. Espero que los creadores del jueguecito no se muerdan la lengua, si por una casualidad, los de Nuevas Generaciones mienten. Yo espero un comunicado de la empresa y si, como todo parece indicar, se trata de un encargo en toda regla, el PP quede retratado, aunque no me imagino al Presidente de Nuevas Generaciones dimitiendo.
Europa Press: El PP frena el videojuego de "Alícia Croft" para cambiar inmigrantes ilegales por "mafias"
16/11/2010
10/11/2010
Badalona, trayecto seguro.
Transcurridos prácticamente cuatro años, durante los cuales hemos vivido una de las peores crisis económicas, con todos los problemas que se derivan, y ahora que se acercan los nuevos comicios, todo indica que, junto a la situación económica y el paro, la seguridad volverá a ser uno de los elementos claves.
De hecho, las continuas referencias efectuadas por el principal partido de la oposición, el Partido Popular, sobre la falta de contundencia, la escasa presencia policial y la excesiva laxitud de la Guardia Urbana en la aplicación de las normas respecto de ciertos colectivos de inmigrantes, son toda una invitación a cuestionarse si esas acusaciones tienen fundamento y cuáles son las soluciones, en forma de medidas y propuestas, que nos aportan los populares.
Atendiendo a esas críticas, cabría preguntar a los detractores si la contribución de CiU para conseguir el desbloqueo de las reivindicaciones salariales de principios de la legislatura, el incremento de la plantilla de la Guardia Urbana con la llegada de 73 nuevos a gentes, la renovación del parque móvil, la mejora de material y la modernización de las comunicaciones, les parece o no suficiente.
O si no ha tenido relevancia la participación de Badalona en aspectos normativos como la aprobación de Ley sobre centros de culto y religión; el impulso, el proceso participativo y la puesta en marcha de la Ordenanza de Civismo; la activación, pionera en España, del servicio SMS para denunciar actos incívicos o la decidida apuesta jurídica para legislar sobre reincidencia.
En el mismo sentido, sería injusto atribuir a la casualidad la considerable reducción de los pisos sobreocupados, el aumento del número de detenciones anuales, los progresos en la lucha contra el incivismo o las mejoras en seguridad vial, sin reconocer que todo ello ha sido posible gracias al aumento de la dotación policial, la creación de nuevas unidades de civismo, comercio y mercados, el despliegue progresivo de guardias de distrito, destinados a los barrios, en el marco de una determinada planificación.
Pero también constituiría una falta de respeto y de reconocimiento que, mientras se ponen en tela de juicio todos estos argumentos, los agentes, que han visto mermado su sueldo un cinco por ciento, que han caído al furgón de cola de la comarca en cuanto a retribuciones y que han comprobado como la crisis paraliza el cumplimiento de los convenios, continúan día y noche al pie del cañón.
Conviene recordar además que la seguridad de Badalona no sólo corre a cargo de los agentes de la Guardia Urbana, al tratarse de un campo en el que intervienen multitud de colectivos, que sobrepasan incluso la esfera de la Administración, por lo que me parece muy grave que las propuestas del Partido Popular se reduzcan al incremento de policías en la calle (algo que ya se ha conseguido), sin elaborar un mínimo plan de seguridad y poniendo en tela de juicio la implicación y la profesionalidad de esos colectivos.
Publicat a la revista EL TOT
Badalona, seu del III Seminari Segruetat Ciutadana i Cohesió Social, els dies 9, 10, 11 i 12 de novembre.
La realització d'aquest seminari s'enmarca en el projecte Plataforma de Ciudadaes, Espacio Público y Cohesión Social que lideren la Diputació de Barcelona i el municipi xilè de Peñalolén.
La celebració del III Seminari a Badalona comptarà amb la participació d'alcaldes de la província i de municipis llatinoamericans, així com amb experts en les àrees de seguretat ciutadana i cohesió social.
L'acte d'inauguració d'aquest seminari serà avuí a les 9.30 hores i després, a les 13.30 hores, es presentarà la Declaració de Badalona, un document de posicionament conjunt de tots els ens participants en la qual es comprometen a treballar en xarxa pel compliment de les propostes sorgides en el decurs dels tres seminaris realitzats.
L'acte de presentació de la Declaració de Badalona comptarà amb la presència del Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó; de l'alcalde de Peñalolén, Cludio Orrego; de l'alcalde de Godoy Cruz, Alfredo Cornejo; així com altres representants de la política municipal i supramunicipal tant d'América Llatina com de Catalunya.
D'altra banda, durant aquesta setmana una delegació del municipi xilè de Peñalolén, integrada per diversos representants polítics i tècnics d'aquesta ciutat, està treballant conjuntament amb responsables i tècnics municipals de l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu d'intercanviar experiències sobre temàtiques relacionades amb àmbits com la gestió de l'espai públic, la cohesió social, la seguretat ciutadana i la gestió medioambiental i urbanística, entre altres.
Aquesta activitat es realitza en el mar de les relacions de cooperació internacional del municipi encaminades a reforçar vinccles amb ciutats de perfil similar al de Badalona per establir un intercanvi d'esperiències i bones pràctiques. La relació de Badalona amb Peñalolén s'inicia el 2006 a paritr de la participació en un projecte URB-AL de la Unió Europea en el qual, a més dels dos municipis hi participaren altres ciutats Europees.
(Fonts: BADANOTIS)
Descarrégat el Programa del Seminari
09/11/2010
La Policía Nacional busca a estos fugitivos
CLICA:
05/11/2010
Dios los cría...
Esto es lo que Sánchez Dragó publicó en su libro Dios los cría…:
"En Tokio, un día, me topé con unas lolitas, pero no eran unas lolitas cualesquiera, sino de esas que se visten como zorritas, con los labios pintados, carmín, rimel, tacones, minifalda... Tendrían unos trece años. Subí con ellas y las muy putas se pusieron a turnarse. Mientras una se iba al váter, la otra se me trajinaba".
El autor, que califica el encuentro de "partida de ping-pong", se jacta de explicarlo ahora porque "el crimen ya ha prescrito", aunque asegura que "las delincuentes eran ellas". A Dragó no le importa reconocer que "si en aquel momento me hubieran pedido que firmara un cheque por el total del poco dinero que tenía entonces, lo hubiese firmado sin pestañear".
Pués bien, ahora que las palabras de Dragó - bajo mi opinión una confesión pederasta o una apología del referido delito -, están siendo investigadas por el Defensor del Menor y que el PSOE, aunque tarde, también se ha unido a esta denuncia, resulta que aparece un Manifiesto en defensa del escritor titutlado, Contra la quema de libros. Manifiesto por Fernando Sánchez Dragó, y respaldado por una serie de intelectuales, del que me interesaría resaltar uno de los párrafos, porque después de examinarlo no he podido continuar con el resto del texto.
Léanlo, y juzguen ustedes mismos, y díganme si no piensan como yo, que, efectivamente, Dios los cría...
Párrafo:
“Resulta incomprensible que se desate semejante odio hacia un escritor por haberse referido, de forma por lo demás literaturizada, a un hecho inequívocamente amparado por la ley: haber mantenido algún atisbo de relación sexual con menores que superan una determinada edad y que actúan con su pleno consentimiento.(…)”
Los firmantes del Manifiesto:
Albert Boadella; Fernando Savater; Luis Alberto de Cuenca; Silvia Grijalba; Javier Ruiz Portella; Miguel Dalmau; Soler Pedro García Cuartango; Roberto Montero González; Álvaro Bermejo; Jesús González; Green Juan Bonilla; Jesús Munárriz; Luis Racionero; Fernando Baeta; José Luis Garci; Gustavo Bueno; María Dueñas; Pepa Roma; Benjamín Prado; Javier Esteban; Beatriz Preciado…
"En Tokio, un día, me topé con unas lolitas, pero no eran unas lolitas cualesquiera, sino de esas que se visten como zorritas, con los labios pintados, carmín, rimel, tacones, minifalda... Tendrían unos trece años. Subí con ellas y las muy putas se pusieron a turnarse. Mientras una se iba al váter, la otra se me trajinaba".
El autor, que califica el encuentro de "partida de ping-pong", se jacta de explicarlo ahora porque "el crimen ya ha prescrito", aunque asegura que "las delincuentes eran ellas". A Dragó no le importa reconocer que "si en aquel momento me hubieran pedido que firmara un cheque por el total del poco dinero que tenía entonces, lo hubiese firmado sin pestañear".
Pués bien, ahora que las palabras de Dragó - bajo mi opinión una confesión pederasta o una apología del referido delito -, están siendo investigadas por el Defensor del Menor y que el PSOE, aunque tarde, también se ha unido a esta denuncia, resulta que aparece un Manifiesto en defensa del escritor titutlado, Contra la quema de libros. Manifiesto por Fernando Sánchez Dragó, y respaldado por una serie de intelectuales, del que me interesaría resaltar uno de los párrafos, porque después de examinarlo no he podido continuar con el resto del texto.
Léanlo, y juzguen ustedes mismos, y díganme si no piensan como yo, que, efectivamente, Dios los cría...
Párrafo:
“Resulta incomprensible que se desate semejante odio hacia un escritor por haberse referido, de forma por lo demás literaturizada, a un hecho inequívocamente amparado por la ley: haber mantenido algún atisbo de relación sexual con menores que superan una determinada edad y que actúan con su pleno consentimiento.(…)”
Los firmantes del Manifiesto:
Albert Boadella; Fernando Savater; Luis Alberto de Cuenca; Silvia Grijalba; Javier Ruiz Portella; Miguel Dalmau; Soler Pedro García Cuartango; Roberto Montero González; Álvaro Bermejo; Jesús González; Green Juan Bonilla; Jesús Munárriz; Luis Racionero; Fernando Baeta; José Luis Garci; Gustavo Bueno; María Dueñas; Pepa Roma; Benjamín Prado; Javier Esteban; Beatriz Preciado…
03/11/2010
¿HI HA ALGÚ, QUE NO REPRESENTI AL TRIPARTIT, QUE ESTIGUI D'ACORD AMB EL NOU PLA SUMAT! PER LA GENERACIÓ NI NI?
Un article publicat al 3cat24.cat, explicant la nova proposta del Govern per afavorir els que ni estudien ni treballen ha provocat un allau de comentaris. Deixo l'article i els primeres 10 respostes de gent anònima perquè us feu una idea del que opinen la inmensa majoria de internautes.
En quant a la meva opinió, crec que la decisió del Govern no respecta les prioritats del ciutadans; és injusta amb un munt de col·lectius; amb el canvi de legislatura pot esdevindre inoportuna i només obeeix a una premisa que passa per l' electoralisme pur i dur.
ARTICLE:
S'obre el termini per apuntar-se al pla de formació de la Generalitat per als "ni-nis"
COMENTARIS:
1.- MKÈ02/11/2010 17:44:41
ELS JOVES "NI NI" , PRODUCTE DE LA GARRULERIA DELS SEUS PARES, NO ES MEREIXEN RES. LA MEVA FILLA VA A L'UNIVERSITAT I NO ESTÀ SUBVENCIONADA (PER MATRICULAR-LA HEM DEMANAT UN PRÈSTEC) PER NINGÚ. FINS I TOT QUAN L'EONOCMIA ERA BONA HI HAVIA DOS MILLIONS DE ATURATS. ENS EM D'ACOSTUMAR A TENIR SEMPRE ATUR, ATÈS LES POQUES GANES DE LA GENT DE POSAR-SE LES PILES.
2.- Xavier02/11/2010 17:45:33
..... una altra opció seria posar als Ni-Ni com a caps de llista del tripartit, no? ............... o potser ja ho estan?Quina barra!!!! "Si t'esforces t'espaviles com puguis (per aguantar als altres); i si no fots brot, ja et pagarem per no fer rès". Aquest hauria de ser el Slogan electoral del tripartit!!
3.- JL02/11/2010 18:07:56
Los jovenes que estan estudiando y trabajando cuando y donde pueden para pagarse los estudios, pueden estar sumamente orgullosos de estos politicos que tenemos que sufrir, quienes se esfuerzan a diario para poder tener un mejor futuro, no tienen ningun tipo de ayuda, solo los "VAGOS", parece que tienen derecho.
4.- Carla Carla02/11/2010 19:28:03
Estic d'acord amb tots vosaltres: penós, clarament es menysté amb aquesta mesura qui s'esforça. Encara que sincerament, jo no crec que ho facin per premiar-los, jo crec que el rerefons no dit d'aquesta mesura és que hi ha un gruix de jovent que no fot brot ni vol fer-lo, inútil, sense formació (humana em refereixo) i que no tenen cap mínim de consciència de res, que és una bomba de rellotgeria. Digueu-me paranoica, però crec que ho fan perquè són una massa social que si li dóna per actuar a lo bruto, i quan més temps passin sent ni-nis més possibilitats hi haurà, són una bomba de rellotgeria. REpeteixo: em fa angúnia la mesura, no hi estic d'acord, però crec que els acollona aquests fet. Com han dit abans per aquí, el probrema és haver arribat a aquestes quantitats industrials de ninis...
En quant a la meva opinió, crec que la decisió del Govern no respecta les prioritats del ciutadans; és injusta amb un munt de col·lectius; amb el canvi de legislatura pot esdevindre inoportuna i només obeeix a una premisa que passa per l' electoralisme pur i dur.
S'obre el termini per apuntar-se al pla de formació de la Generalitat per als "ni-nis"
COMENTARIS:
1.- MKÈ02/11/2010 17:44:41
ELS JOVES "NI NI" , PRODUCTE DE LA GARRULERIA DELS SEUS PARES, NO ES MEREIXEN RES. LA MEVA FILLA VA A L'UNIVERSITAT I NO ESTÀ SUBVENCIONADA (PER MATRICULAR-LA HEM DEMANAT UN PRÈSTEC) PER NINGÚ. FINS I TOT QUAN L'EONOCMIA ERA BONA HI HAVIA DOS MILLIONS DE ATURATS. ENS EM D'ACOSTUMAR A TENIR SEMPRE ATUR, ATÈS LES POQUES GANES DE LA GENT DE POSAR-SE LES PILES.
2.- Xavier02/11/2010 17:45:33
..... una altra opció seria posar als Ni-Ni com a caps de llista del tripartit, no? ............... o potser ja ho estan?Quina barra!!!! "Si t'esforces t'espaviles com puguis (per aguantar als altres); i si no fots brot, ja et pagarem per no fer rès". Aquest hauria de ser el Slogan electoral del tripartit!!
3.- JL02/11/2010 18:07:56
Los jovenes que estan estudiando y trabajando cuando y donde pueden para pagarse los estudios, pueden estar sumamente orgullosos de estos politicos que tenemos que sufrir, quienes se esfuerzan a diario para poder tener un mejor futuro, no tienen ningun tipo de ayuda, solo los "VAGOS", parece que tienen derecho.
4.- Carla Carla02/11/2010 19:28:03
Estic d'acord amb tots vosaltres: penós, clarament es menysté amb aquesta mesura qui s'esforça. Encara que sincerament, jo no crec que ho facin per premiar-los, jo crec que el rerefons no dit d'aquesta mesura és que hi ha un gruix de jovent que no fot brot ni vol fer-lo, inútil, sense formació (humana em refereixo) i que no tenen cap mínim de consciència de res, que és una bomba de rellotgeria. Digueu-me paranoica, però crec que ho fan perquè són una massa social que si li dóna per actuar a lo bruto, i quan més temps passin sent ni-nis més possibilitats hi haurà, són una bomba de rellotgeria. REpeteixo: em fa angúnia la mesura, no hi estic d'acord, però crec que els acollona aquests fet. Com han dit abans per aquí, el probrema és haver arribat a aquestes quantitats industrials de ninis...
5.- Noe02/11/2010 19:51:28
Trobo una vergonya que aprovin aquesta llei.I la gent que porta tota la seva vida estudiant per progressar i treballant, què? Sóc una jove de 24 anys que sempre me espavilat per treballar i estudiar. Ara que està tan malament la feina,m'espavilo i agafo qualsevol feina i alterno amb l'atur. Perquè procuro que em duri al màxim i pugui cotitzar per un futur. Però a més a més, segueixo estudiant, pagant pis, factures, cotxe. Evidentment no tinc "capritxos" ni res per l'estil, cosa que la generació Ni-Ni això ho desconeix.
6.- Anna02/11/2010 20:11:57
I si amb això encara no en tenen prou els NI-NI sempre poden anar a Gran Hermano o algun reality de tele-brossa, o lligar-se a un famós-a i explicar-ho per la tele..... per favor però quins valors estem transmetent, per a què cal esforçar-se en estudiar, millorar, en prosperar a la feina ??? si l'estat ( o Generalitat en el seu defecte ) ja et subvencionen per no fer res?!?!?!?!
7.- bcní02/11/2010 20:43:03
No sé quina funció pot tenir aquesta proposta del Tripartit pels joves que MAI han volgut ni treballar ni estudiar. Gent que no sap ni que és l'esforç, ni que és la disciplina, ni què és complir amb un horari i unes obligacions... Qui els voldrà contractar? I si els contracta algú, què faran i durant quant temps? Jo no sé per què hi ha pares tant inútils, però és clar que si permets que el teu fill esdevingui un paràsit social, què farà quant et jubilis i no pugui viure de la teva pensió?
8.- JordiLab02/11/2010 22:53:53
Hi ha molt jove preparat i amb estudis que no troba feina i, el gobern, en comptes d'ajudar a aquests, ajuda als NI-NI que no mereixen res! Els polítics, el que han de fer és inversions en crear llocs de treball, en I+D, en que les fàbriques segueixin a España i no tanquin per anar a països de l'Est i Xina. Prou a les polítiques de xecs, que endeuten el país i no solucionen els veritables problemes!
9.- pessimista02/11/2010 23:02:16
Ens escandalitzem per aquestes propostes, però a mi no m'extranyaria que no es cobrissin ni el 10% de les vacants, amb l'apalanque q porten alguns, per 400-500 eu ja veurem si es belluguen del sofà i la play.
10.- Jobaar02/11/2010 23:40:36
En aquest país sempre anem igual. El sistema és dolent i quan alguns se n'adonen, hi intenten posar remei de la manera més ràpida però que a la llarga no soluciona el problema. És com si tens un tumor al cap i prens aspirines pel mal de cap. Et marxa durant una estona però pots acabar malament.Jo també estic estudiant (màster a UK) i me l'estan costejant els meus pares treballant un ou, epp! i si em donen una beca serà una de Gran Bretanya, de cat o esp res de res.Ja ho deien: feliç ignorància.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)