El puente rumano

Los últimos datos publicados por el Observatorio Permanente de la Inmigración, a fecha 30 de junio de 2010, sobre la distribución de inmigrantes rumanos con Certificado de Registro/Tarjeta de Residencia, indican que Almeria cuenta con 32.538 ciudadanos rumanos, Cádiz (3.846), Granada (14.073), Huelva (17.536), Málaga (14.385), Oviedo (2.200), Cantabria (6.515), Ciudad Real (21.894), Cuenca (12.514), Guadalajara (13.279), Ávila (3.857), Burgos (9.105), Salamanca (2.237), Valladolid (6.767), Zamora (1.844), Alicante (25.730), Castellón (45.446), Valencia (46.905), Badajoz (9.627), Madrid (175.587), Murcia (12.859) y Ceuta (20), todas ellas provincias gobernadas actualmente por alcaldes del Partido Popular.

Se trata de alcaldes del Paritido Popular con responsabilidades de primer nivel en barrios tan complejos de gestionar como Lavapiés, Costa Polvoranca, Valdemingómez-Cañada Real o Barranquillas en Madrid; el Pequeño Bucarest en Coslada; El Cabanyal, Malvarrosa o Nazaret en Valencia; El Perpétuo Socorro o San Lorenzo en Castellón; Las Mil Viviendas, Juan XXIII o Colonia Requena en Alicante; Palma-Palmilla en Málaga; El Almanjayar, Casillas de Zaidín y La Chana de Granada; el Puerto de Santa María de Cádiz; El Puche y Pescadilla en Almeria; La Carisa en Oviedo; La Ciudad Sin Ley, El Espíritu Santo o Los Rosales en Murcia; La Esperanza o Sant Martí en Ciudad Real. Barrios con problemas estructurales, económicos y sociales; de falta de vivienda; de tasas de paro elevadas; de fracaso escolar; de inseguridad ciudadana; de niveles altísimos en drogodependencia; en los que la inclusión social de los inmigrantes, y en concreto, de los gitanos rumanos, y su integración entre la población autóctona, ocupa y preocupa, no sólo por la falta de recursos municipales, sino por su propia idiosincrasia, el arraigo de sus costumbres y la falta de interlocutores a los que dirigirse.

Pero a ninguno de estos alcaldes del Partido Popular se le ha ocurrido la idea de salir en la prensa para criminalizar ni a los gitanos rumanos ni a ningún otro colectivo, diciendo que se trata de delincuentes que han venido a delinquir.

Ni a ninguno de estos alcaldes del Partido Popular se le ha pasado por la cabeza editar vídeos, repartir folletos o invitar a eurodiputados para centrar la atención mediática, propiciar el enfrentamiento social y rentabilizar el resultado, posiblemente porque ellos ya ejercen como alcaldes, y ellos son los responsables de mejorar la situación.

Es más, con la excepción de algún grupúsculo de tendencia xenófoba, no recuerdo que ninguna formación política haya actuado siguiendo la estrategia del Partido Popular de Badalona, utilizando el fenómeno rumano como puente hacia la alcaldía, erigiéndose para ello en ideólogo, promotor y cómplice de la crispación social y proponiendo, como única salida posible, el estado policial de los barrios y la expulsión colectiva.

Sin duda alguna, hay otras alternativas para llegar al Poder, sin necesidad de despreciar la acción política, ridiculizar y minusvalorar la acción y dedicación de las fuerzas de seguridad o dinamitar la tarea desempeñada por las entidades sociales, políticas y vecinales.
Hay otras maneras de contribuir a mejorar los problemas, y lo triste es que se necesite el Poder para comprenderlo.

Publicado en la Revista EL TOT

2007, L'ANY QUE VA COMENÇAR LA CRISI.

Visionar aquest reportatge i escoltar els protagonistes no ens pot deixar indiferents. Solves va mentir conscientment, eludint LA CRISI, fins i tot, eliminant el terme, i Zapatero va fer malabars semàntics per no afrontar la realitat, justificant-se en la necessitat de crear confiança, el que va comportar el retard en la pressa de mesures i la recessió. La vaga dels sindicalistes també arriba tard i, de la mateixa manera, exenta de credibilitat.

HA ARRIBAT L'HORA QUE ELS CATALANS OBRIM ELS ULLS I PARLEM CLAR!!!!

VIDEO: http://www.zeniting.com/player.php?id=228&textoBusqueda=empresaris&app=1

BADALONA, UN FRONT MARÍTIM DE PRIMERA LÍNEA I QUALITAT PER ATREURE FUTURS TURISTES.

BADALONA ESTÀ D' ENHORABONA PERQUÈ AVIAT GAUDIRÀ D'UNA ZONA LITORAL I D'UN PASSEIG DE PRIMERA QUALITAT, AMB OFERTES SOCIALS, ESPORTIVES, CULTURALS I D'ESBARJO, PER SITUAR-LA TAMBÉ A PRIMERA LÍNEA, AL MAPA TURÍSTIC INTERNACIONAL. ENS HO MEREIXIEM I PER AIXÒ CREC QUE HEM DE FELICITAR ALS QUE HAN FET POSSIBLE QUE AQUEST PROJECTE, COM EL MUSEO DEL CÓMIC I LA ILUSTRACIÓ, LA NOVA LLOTJA DE PESCADORS, EL CANAL NAVEGABLE,... S'HAGIN REACTIVAT I ACCELERAT DURANT AQUEST MANDAT, COM ESTAVA PREVIST, FENT-LOS COMPATIBLES AMB LA LLUITA CONTRA LA CRISI.

EL PUNT: EL PASSEIG MARÍTIM INICIA AVUI EL COMPTE ENRERE 

Aquesta tarda es posa la primera pedra d'aquest projecte, llargament esperat per la ciutat després que l'Estat prometés fer-lo fa deu anys

Les obres tindran una durada de 18 mesos.

 

Estat actual del tram, entre el carrer de Mar i el port de Badalona, per on s'ha d'allargar el passeig marítim. Foto: EL PUNT.

 

El mateix tram, com quedarà finalment un cop allargat i urbanitzat. Foto: EL PUNT.

 

Raons de pes avalen el canvi

¿Recorden el contenciós dels professors de l'Escola de Música de Badalona que, segons sentència ferma, van ser acomiadats improcedentment, i l'Ajuntament va ser obligat a readmetre'ls, pagant els seus honoraris retroactivament i abonant les despeses judicials, sense que ningú dimitís ni fóra cessat per això?

¿Recorden els 2.329 milions de pessetes que es van embutxacar, presumptament, els imputats en el Cas Pretòria a través d'un solar, al costat del Port de Badalona, i que només el responsable de Marina Badalona va renunciar al seu càrrec, a instàncies de l'Alcalde?

¿I sabien que ara ens tocarà pagar també més de 120 milions de pessetes a la Federació Catalana d'Esports amb Discapacitat Física, com a concessionària del poliesportiu de Montigalà, per solucionar un conflicte sobre la gestió de la instal·lació, que fa més de vuit anys que dura, a fi de paralitzar així la denúncia judicial per la qual la citada Federació reclamava més de 565 milions de pessetes, i que, a més, l'Ajuntament abonarà a la mateixa entitat 1.164.660 de pessetes mensuals mentre el projecte, que resta parat, no es realitzi, i que, com en el cas dels músics, no hi ha hagut cap dimissió ni cessament?

¿Cal ficar a tots els partits de govern i a tots els polítics en el mateix sac?¿No és més cert que aquests fets responen a la mala gestió duta a terme en les últimes legislatures a les àrees de Cultura, gestionada per ERC, així com Urbanisme i Esports, gestionades pel PSC?

¿Es que no disposem d'una oportunitat d'or, en les properes eleccions municipals, per passar comptes, deixant a aquestes formacions en la oposició?

La resposta a aquestes preguntes, en un sentit o en un altre, ens farà més o menys responsables del futur de la nostra ciutat. Perquè, davant l’obligació teòrica que cada polític respongui dels seus actes,  quan una formació, per qüestions d'estratègia partidista, oculta, empara o defensa la mala gestió d'un dels seus membres, està abonant el terreny de la crítica i la reprovació.

Dic tot això, en comprovar, una vegada i una altra, com a Badalona, durant les campanyes electorals, es repeteix un procés d’adormiment de la memòria que, combinat amb altres mecanismes molt més perversos, com les campanyes de la por o la compravenda de voluntats, perjudiquen al procés natural de renovació i regeneració política, afavorint al fet que els mateixos que són qüestionats constantment, segueixin en els seus llocs com si res.

Votar en llistes obertes seria una possible solució, perquè comportaria que els partits polítics augmentessin el seu propi nivell d’autocontrol i d’autoexigència, però mentre aquesta fórmula electoral segueixi sent una utopia, un grup polític que enganyi al ciutadà, permetent comportaments impropis entre les seves files, no hauria de ser digne de la nostra confiança.

Lorenzo Merchán, a la revista EL TOT

SINDICALISMO BASURA

Con este tipo de vídeos, la UGT pretende reactivar las campañas del miedo, por si la "factoría PSOE" no lo hace, y lo que está consiguiendo realmente es cargarse los pilares del sindicalismo. Mientras tanto la
Ministra de Igualdad, contradiciendo las críticas de la mismísima Vicepresidenta, habla de sátiras, pasando por alto la mezquindad de las imágenes. Juzguen ustedes mismos.

Zapatero inventa la figura del PARADO EN ACTIVO.

 
La enésima estrategia para desviar la atención del ciudadano ha sido el  último recurso del presidente Rodríguez Zapatero para maquillar los datos del paro . Todo un alarde en el arte de confundir. Se trata de su propuesta para considerar TRABAJADORES EN ACTIVO a los que se encuentran en situación de demandar empleo y estén impartiendo un curso de formación del INEM, con independencia de que hayan perdido su trabajo y no tengan expectativas, ni a corto ni a largo plazo, de encontrar otro.

No creo que los socialistas compartan ese tipo de esquema mental y si lo hacen tienen un problema, porque la absurdidad del planteamiento va a dejar completamente perplejos a más de cuatro millones de PARADOS, estén o no realizando un curso.

Es gravísimo que Zapatero intente colar por la puerta de atrás esta figura del PARADO EN ACTIVO, so pretexto de minimizar los efectos del incremento del desempleo. Es indecente y no se debe consentir.

Redes: Cambiar el cerebro para cambiar el mundo

 Recomiendo este documental. Mejorar nuestro futuro puede estar en nuestras manos.

"Estamos programados, más que cualquier otro animal, para cambiar, para aprender y para dejar que nuestro entorno moldee el sustrato de nuestros pensamientos: el cerebro. Si queremos mejorar nuestro comportamiento con los demás y con nuestro entorno natural habrá que trabajar en ello desde los primeros años, como hacemos para aprender a hablar o a tocar un instrumento. En Redes, escuchamos las propuestas de Richard Davidson, neuropsicólogo de la Universidad de Wisconsin-Madison, para mejorar la educación. Con el psicólogo Daniel Goleman, también descubriremos cómo consumir en el futuro para ser unos mejores huéspedes de este planeta."

Redes (25/04/10): Cambiar el cerebro para cambiar el mundo

Compartint l'esforç...

Aquesta tarda, he pujat amb la meva filla de nou anys, la Sílvia, a les pistes d'atletisme Paco Aguila. Ha començat avuí a entrenar amb la UGE Badalona, i en finalitzar m'ha comentat que estava encantada i que haviem d'anar a compar une malles i un jersey per córrer. El més fort és que, mentres ella s'entrenava, jo he anat a casa, m'he posat també la vella roba de córrer i 'he acabat engrescant-me amb ella, compartint el que més ens agrada, i ara haurem de comprar unes malles i uns jerseys per tots dos.

Una proposición "indecente".

El artículo 9 del Reglamento del Premio Príncipe de Asturias establece que:

"Cada Premio Príncipe de Asturias consta de un diploma, un símbolo distintivo y representativo del galardón –consistente en una escultura de Joan Miró–, una insignia con el escudo de la Fundación y una dotación en metálico de 50.000 euros. Si el premio fuera compartido, corresponderá a cada galardonado la parte proporcional de su cuantía.
Para recibir la escultura, la insignia y la dotación económica, el galardonado deberá estar presente en el solemne acto de entrega de los premios.
Los premiados, si así les fuera solicitado por la Fundación Príncipe de Asturias, participarán en los actos organizados con ocasión de la entrega de los galardones."

Todos los finalistas se lo merecían por igual pero, ante todo, muestro mi más sincera felicitación a la Selección Española de Fútbol, por ser la digna ganadora del referido Premio.

Ahora bien, teniendo en cuenta que la cuantía del premio -divido entre más de una veintena de componentes- no les va a suponer un enriquecimiento económico notable, mi propuesta sería que los miembros del equipo,  si es posible en bloque, sopesaran la posibilidad de donar el importe del mismo a una asociación benéfica o a varias, como podría ser CARITAS.

Estoy completamente seguro que esta acción supondría un gran alivio para ese otro colectivo de personas que no tienen la suerte de nuestros campeones de poder formar parte de la mejor Selección de Fútbol del Mundo. Personas, a los que cualquier ayuda, venga de donde venga, supondría un soplo de aliento en sus maltrechas vidas.

Esa es mi propuesta "indecente".

Podrían haber competido en igualdad de condiciones...

El Premio Príncipe de Asturias de los Deportes se lo han ganado por su espíritu de entrega, sacrificio y superación y por su capacidad para encajar los golpes de la crisis, los liberados sindicales de este país, con especial mención, a los representantes de los controladores, uno de los colectivos social y económicamente más maltratado.

DOCUMENTAL: URBANES AL CAMP.

Aquest documental, de la sèrie "A pagès" de TV3, l'he vist aquesta matinada i m'ha impactat per la seva rotunditat. A tots els que ens agrada la natura i que, quan les circumstàncies ens ho permeten, fem turisme rural, visionar un reportatge tant realista ens reafirma molt més en els valors positius del camp, doncs, als que vivim a les ciutats en un ambient, un contest i uns horaris completament diferent, ens hi serveix per posar en valor l'activitat que fan les dones i els homes de la pagesia. Per això, us convido a que vegeu el reportatge i en tregeu les vostres pròpies consecuències.

EL DEBAT IMAGINARI

De tornada d'uns dies de descans, envoltat de família i amics, reprenc aquest reconfortant exercici de redacció, amb l’ànim que les meves opinions, encara que no siguin del vostre gust, almenys serveixin per inquietar i provocar una mínima reflexió, que generi algun que un altre debat.

Debats, per exemple, perquè a l'hora de decidir... sí, sí, de decidir com és la Catalunya que volem, puguem saber què és el que proposa realment cada partit polític i en quines etapes pensen desenvolupar la seva opció, per si de cas, hi ha més d'una formació que proposa el Concert Econòmic per a Catalunya o la Confederació, com a forma d'encaix amb Espanya, dos aspectes amb els quals m'identifico personalment.

En el debat sobre l'atur, la reforma laboral i les pensions, acapara la meva atenció el senyor Duran i Lleida, el polític millor valorat de l’arc parlamentari, per la predisposició a arribar a acords per frenar la inestabilitat del sistema econòmic espanyol; la  fortalesa a l'hora de criticar i censurar algunes de les mesures del Govern més controvertides i la seva capacitat per proposar solucions, fugint de l'enfrontament personal com a únic recurs.

També m'agradaria que es debatés sobre les subvencions públiques. Sobretot les que s'atorguen per relació de proximitat ideològica. I jo les prohibiria totes, o exigiria el compliment més escrupolós de la normativa vigent, perquè s'atorguessin en igualtat de condicions, que actualment deixa molt a desitjar.

O proposaria un debat sobre la utilitat i el sou dels càrrecs de confiança i assessors polítics, perquè sembla ser que tots els partits es posen d'acord en la seva necessitat, sense renunciar a la quota de poder que representen. I ho resoldria per llei, eliminant la figura o limitant i reorientant el capítol de contractació de les Administracions, partint d'un sistema d'igualtat d'oportunitats real i just, perquè el ciutadà pogués comptar amb els tècnics millor preparats acadèmica i professionalment i no com passa fins ara, que només accedeixen a aquests llocs els més servils al govern de torn.

I perquè no parlar d'immigració i d'incompliment reiterat, per part del Govern Central de la Llei de Estrangeria, extrem que repercuteix directament  en els governs autonòmics i locals, que veuen desbordats els seus recursos, com s'ha demostrat recentment en localitats com Calafell o el Vendrell, que a punt han estat de “legalitzar” la mateixa il·legalitat.

De les dificultats de finançament dels Ajuntaments i de la falta de resposta del Govern Autonòmic i Central, o de la misèria que prolifera pels nostres barris enfront del malbaratament de les caravanes solidàries d'alt standing i d'ONG, perquè es fixin una miqueta més en el que tenen davant dels seus propis nassos i actuïn en conseqüència.

De totes aquestes coses i d’algunes més m'agradaria que es debatés més sovint.




Publicat a la revista EL TOT

El Govern de l'Estat està retallant el dèficit????????????

Que no ens enganyin ni ens manipulin des dels mitjans afins al Govern.
El dèficit està baixant gràcies a l'esforç que estem fent tots els
ciutadans, després de les retallades de sou, la desaparició d'ajudes com
els 2500 i els 400 euros, la pujada de l'IVA,etc, etc...