¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES
COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA
28/06/2010
24/06/2010
22/06/2010
21/06/2010
Badalona és des d'avui la primera ciutat del món amb rostre
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, i el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera, han presenciat personalment avui els últims treballs del gran mural que l'artista Jorge Rodríguez Gerada ha realitzat en la paret d'un edifici situat entre els carrers de Cuba i d'Àgueda Mompel, al barri de Sant Crist en el marc del projecte "Identitat'(s)".
L'artista cubà-novaiorquès Jorge Rodríguez Gerada, un dels fundadors de la corrent artística coneguda com Cultura Jamming o Interferencia Cultural, ha realitzat un retrat hiper-realista a carbó d'aquest rostre de Badalona en un format gegantesc escalant la paret d'un edifici del barri de Sant Crist per mostrar al món sencer la cara de la ciutat. Aquest artista és l'autor de retrats gegantins al carbó de gent anònima en diferents ciutats del món.
El mural fet a Badalona ocupa una superfície d'uns 400 metres quadrats i ha estat realitzat al llarg de cinc dies. El rostre dibuixat a carbó és el fruit de la fusió de 34 fotografies amb 34 rostres, una per cadascun dels barris que formen Badalona. Aquestes cares han estat escanejades amb un sistema de 3 dimensions, han estat fusionades i el resultat final ha estat aquesta única cara que des d'avui identifica Badalona.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, ha explicat que la realització d'aquest mural en el marc del projecte "Identitat'(s)" neix de la voluntat del govern municipal d'explicar als badalonins qui som i d'on venim, i posar de relleu que Badalona és la suma de tota la gent que ha vingut a aquesta ciutat, ara i abans, al llarg dels seus 2000 anys d'història. Ferran Falcó ha dit que el rostre que des d'avui es pot veure en passar per l'autopista representa aquesta fusió d'identitats ja que "la identitat de Badalona la conformem tots".
Per la seva banda, Jorge Rodríguez Gerada, ha dit que aquest mural representa un canvi en la seva trajectòria artística ja que es tracta del primer projecte d'identitat composta, que parla d'una identitat social en comú, i que la seva idea és que pugui perdurar en el tems. Per aquesta raó, aquest retrat fet a mà i a carbó, rebrà un tractament especial que impedirà que s'esborri durant uns quants anys.
Recordem que aquest mural, juntament amb altres obres que diversos artistes han fet i estan fent aquest mes de juny a la ciutat, s'emmarca en el projecte "Identitat'(s)", un conjunt d'intervencions urbanes en espais públics de la ciutat.
L'objecte d'aquestes activitats és aportar una visió positiva sobre la multitud de realitats d'una ciutat "glocal" (global i local), reivindicar la identitat dels individus i col·lectius que conformen Badalona i, alhora, mostrar l'art com a mitjà de transformació social.
20/06/2010
Petits éssers, grans moments.
Per Lorenzo Merchán
Molts dels nostres fills assoliran pròximament una nova etapa escolar, l’E.S.O., per la qual cosa he volgut fer un petit homenatge a aquells alumnes que durant aquestes setmanes viuran els últims dies de primària, segurament el període més tendre, vertader i màgic de la seva infància.
Es diu aviat, però enrere queden dotze anys durant els quals uns petits éssers hauran anat forjant la seva personalitat, preparant-se per al més difícil: la maduresa; i en aquest recorregut, el treball de pares, avis, tutors, professors, conserges, entrenadors, etc, es mereix també el major dels reconeixements, doncs avui dia, no resulta gens fàcil enfrontar-se a tants i tants problemes.
Vosaltres, nois i noies, de simples espectadors, passareu a ser els protagonistes de les vostres pròpies realitats. Tot en un obrir i tancar d'ulls, sense gairebé temps per a preparar-vos. I nosaltres, intentarem sobreviure al que suposa passar a un segon pla.
No serà un canvi senzill, però l'any que ve tindreu l'oportunitat de reivindicar-vos com persones independents i autosuficients, capaços d'aprendre, de qüestionar i de criticar tot tipus de decisions, però també sereu els principals responsables dels vostres encerts i de les vostres errades.
Igualment, arribareu a confiar en l'amistat per sobre de totes les coses, i valorareu com mai els consells dels amics i amigues, el que serà segurament el vostre tresor més preuat.
Alguns inclús aconseguireu enamorar-vos i fins i tot uns quants sereu correspostos, tot i que, sota el meu parer, això no dependrà tan del vostre físic, com del grau de sinceritat, autenticitat i respecte que demostreu vers als altres.
I en aquest viatge cap al desconegut, en el qual us anireu descobrint mica en mica, tant per fora com per dins, nosaltres, els pares, continuarem al vostre costat, opinant sobre les vostres decisions, recolzant-les en ocasions o desaconsellant-les en d’altres, com ho hem fet sempre, esperant que entengueu que, si d'una banda, l'autoritarisme resulta repudiable, d'altra, l'autoritat és indiscutible i necessària.
A partir del curs que ve la vostra vida serà radicalment diferent, plena d’esdeveniments singulars, i dependrà de vosaltres poder sortir ben parats.
I en aquest nou camí, la humilitat, la lleialtat, la senzillesa, la generositat i el respecte mutu seran els millors dels aliats per estar a l’altura de les circumstàncies.
Felicitats i enhorabona a tots i totes perquè, a pesar de la vostra curta edat, heu aconseguit graduar-vos, demostrant que esteu preparats, no només per la diversió i l’esbarjo, sinó també per la lluita i el treball, i si algú pateix qualsevol entrebanc, confio que s’aixequi ràpidament per tornar a intentar-ho de nou, doncs val la pena.
Es diu aviat, però enrere queden dotze anys durant els quals uns petits éssers hauran anat forjant la seva personalitat, preparant-se per al més difícil: la maduresa; i en aquest recorregut, el treball de pares, avis, tutors, professors, conserges, entrenadors, etc, es mereix també el major dels reconeixements, doncs avui dia, no resulta gens fàcil enfrontar-se a tants i tants problemes.
Vosaltres, nois i noies, de simples espectadors, passareu a ser els protagonistes de les vostres pròpies realitats. Tot en un obrir i tancar d'ulls, sense gairebé temps per a preparar-vos. I nosaltres, intentarem sobreviure al que suposa passar a un segon pla.
No serà un canvi senzill, però l'any que ve tindreu l'oportunitat de reivindicar-vos com persones independents i autosuficients, capaços d'aprendre, de qüestionar i de criticar tot tipus de decisions, però també sereu els principals responsables dels vostres encerts i de les vostres errades.
Igualment, arribareu a confiar en l'amistat per sobre de totes les coses, i valorareu com mai els consells dels amics i amigues, el que serà segurament el vostre tresor més preuat.
Alguns inclús aconseguireu enamorar-vos i fins i tot uns quants sereu correspostos, tot i que, sota el meu parer, això no dependrà tan del vostre físic, com del grau de sinceritat, autenticitat i respecte que demostreu vers als altres.
I en aquest viatge cap al desconegut, en el qual us anireu descobrint mica en mica, tant per fora com per dins, nosaltres, els pares, continuarem al vostre costat, opinant sobre les vostres decisions, recolzant-les en ocasions o desaconsellant-les en d’altres, com ho hem fet sempre, esperant que entengueu que, si d'una banda, l'autoritarisme resulta repudiable, d'altra, l'autoritat és indiscutible i necessària.
A partir del curs que ve la vostra vida serà radicalment diferent, plena d’esdeveniments singulars, i dependrà de vosaltres poder sortir ben parats.
I en aquest nou camí, la humilitat, la lleialtat, la senzillesa, la generositat i el respecte mutu seran els millors dels aliats per estar a l’altura de les circumstàncies.
Felicitats i enhorabona a tots i totes perquè, a pesar de la vostra curta edat, heu aconseguit graduar-vos, demostrant que esteu preparats, no només per la diversió i l’esbarjo, sinó també per la lluita i el treball, i si algú pateix qualsevol entrebanc, confio que s’aixequi ràpidament per tornar a intentar-ho de nou, doncs val la pena.
11/06/2010
IDENTITAT(S) BADALONA, UN PROJECTE DE COHESIÓ SOCIAL A TRAVÉS DE L'ART
IDENTITAT(S) busca el sentiment de pertinença, provocar linterès dels ciutadans i configurar una identitat sociocultural a través de lart a Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, amb 220.000 habitants composta per 34 barris molt diferents entre ells.
A través de lart samplia la realitat. Els ulls comencen a veure lentorn duna altra forma, es magnifica la unió. Les barreres culturals que marcaven i protegien un terreny es desmunten. Perquè així és lart, embelleix, deixa veure el que els prejudicis i estereotips tapen.
Res és igual abans i després dun acte creatiu...
http://identitatsbadalona.wordpress.com/
10/06/2010
CRISIS, DEUDAS Y BURROS
(Autor: desconocido)
En la Facultad de Ciencias Económicas, un alumno le pide al profesor que les explique los orígenes y las consecuencias de la crisis que azota al actual sistema económico capitalista.
Lejos de andar con terminologías técnicas y utilizar un vocabulario selecto, elige un discurso sencillo y cercano a todo el mundo:
Y les dice así:
El señor trajeado se dirigió a una aldea donde nunca antes había estado y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran. Una buena parte de la población le vendió sus animales, pensando que era un precio asequible.
Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 200 euros por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.
Y a continuación, al día siguiente, ofreció 300 euros. El resto de la gente vendió los pocos burros que aún quedaban.
Al ver que no había más animales, les pidió que buscaran más y ofreció 600 euros por cada próximo burrito que tuvieran, dando a entender que los compraría todos a la semana siguiente. Y se marchó.
Al día siguiente, tras esquilar a todos los burros para que no fueran reconocidos, mandó a su ayudante con todos ellos a la misma aldea para que los ofreciera a 450 euros cada uno.
Ante la perspectiva de un pingüe beneficio a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron dichos burros a 450 euros y, quien no tenía el dinero, lo pidió prestado al Banco. De hecho, compraron todos sus burros y todos los que aún quedaban en la comarca.
Como era de esperar, este ayudante desapareció, al igual que el señor trajeado. Y nunca más aparecieron por allí.
Resultado:
La aldea quedó llena de burros “de lujo” y los vecinos, todos, endeudados.
Hasta aquí la parábola que contó el profesor. Veamos lo que explicó después:
Los vecinos que habían pagado al contado, tenían en casa un burro carísimo que no podían desprenderse de él a no ser que perdieran una buena parte de su dinero.
Los que habían pedido dinero prestado, al no poder vender los burros, no pudieron pagar el préstamo. Estaban peligrosamente endeudados con el Banco.
El Banco se quejó al Ayuntamiento diciendo que si no cobraba, se arruinaría y entonces no podría seguir prestando dinero ni a los vecinos, ni al propio Ayuntamiento. Por lo tanto, se arruinaría todo el pueblo.
Para que el Banco no se arruinara, y el pueblo tampoco, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio directamente al propio Banco. Pero este, ya cobrada una gran parte del dinero; sin embargo, no perdonó las deudas a los vecinos del pueblo, que siguieron igualmente endeudados como antes.
El Alcalde, con esta medida, dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado y al borde de la ruina.
Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está casi en la quiebra, no podrán cobrar después lo que le presten.
Resultado:
Los dos listos del principio, forrados.
El Banco, con sus ganancias resueltas; y un montón de gente endeudada a la que el Banco seguirá cobrando lo que les prestó más los intereses. Incluso, adueñándose de los ya pobrecitos devaluados burros de los vecinos que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.
Mucha gente arruinada con burro y otros arruinados y sin burro para toda la vida.
El Ayuntamiento igualmente arruinado.
¿Resultado final?:
Para solucionar todo esto y “salvar” la economía del pueblo, el Alcalde decidió una medida digna de un hombre sabio e ilustrado:
Bajar el sueldo a sus funcionarios.
... y digo yo... además de procesar a los dos listos, si es que se les trinca, ¿los sindicatos no deberían pedir la cabeza del alcalde?
04/06/2010
02/06/2010
Duran i Lleida, motivos para creer.
Extractos de una intervención en el Congreso, “magistral”.
“(…) El modelo de crecimiento económico que sostenía el Gobierno no era el modelo económico para España. Estábamos creciendo por encima de nuestras posibilidades (…) sobre pies de barro: construcción, demanda interior exagerada, déficit exterior exagerado. Usted lucía (señor presidente del Gobierno) que ya pasábamos a Italia, que estábamos a punto de pasar a Francia. Que éramos los que más kilómetros teníamos de AVE. Y la fiesta en realidad se acabó.
(…) Nosotros propusimos un Pacto de Toledo para tomar decisiones y si se nos hubiera hecho caso en las que proponíamos para fomentar la ocupación, hoy no estaríamos pagando más de 30.000 millones de euros en subsidio de paro, estaríamos creciendo e impulsando la rebaja del déficit público a través de ingresos y no de gastos, como ustedes nos proponen.
(…) No hay una sola medida en el decreto que fomente la ocupación, que cree empleo para que el país se recupere.
(...) No estamos de acuerdo con el decreto porque entendemos que deberían haber congelado antes los sueldos a los funcionarios y hoy no recaerían sobre ellos la rebaja que ustedes van a imponer.
(…) No estamos para nada de acuerdo respecto a la congelación de las pensiones por injusta y no estamos dispuestos a que se incremente el nivel de vida y no se revaloricen las pensiones, como ustedes plantean.
(…) Pero todos debemos saber que si no se aprueba este real decreto los funcionarios estarán en peores condiciones, no para cobrar un sueldo rebajado sino, incluso, para cobrar su sueldo, para cobrar su nómina, porque gracias a ustedes el país está como está. Y deben ser conscientes de ello porque ustedes nos han llevado a esa situación, y que si no se aprobase ese decreto –que se va a aprobar simplemente con sus votos- la situación de los pensionistas todavía sería peor, a partir de mañana, que lo que ustedes proponen para el futuro. No quiero que España sea intervenida como Grecia, porque si España es intervenida como Grecia, el precio político y económico que va a pagar nuestra sociedad, que van a pagar los funcionarios, que van a pagar los pensionistas, va a ser muy superior.
(…) El problema, señor presidente del Gobierno, es usted y su Gobierno. En los próximos meses, sin duda, debe traer a esta Cámara una propuesta de reforma laboral. Debe acabar de una vez por todas la reforma del sistema financiero, garantizar que haya liquidez, garantizar que haya crecimiento económico, que haya empleo. Usted tiene esa tarea; usted tiene esos deberes. Pero esto ya no se aguanta más. Su etapa, señor presidente, está ya finiquitada.
(…) No convoque elecciones ahora, porque lo peor que le podría suceder a este país –todo el mundo lo sabe- es que en plena crisis económica, la peor de España en ochenta años, no quedáramos sin Gobierno. Sin embargo, después de hecha la reforma laboral y asumidas las normas que le proponen el Fondo Monetario Internacional y la Unión Europea, cuando venga el momento de aprobar el techo de gasto, de aprobar los presupuestos (…) señor presidente, será la hora de que convoque elecciones.”
Artículo publicado por Lorenzo Merchán González en la revista EL TOT
01/06/2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)