Intoxicats pel núvol de l’opulència d’anys passats, ni uns ni altres hem sabut reaccionar a temps per preparar la ciutat de Badalona davant un fenomen, el de la recessió econòmica, llargament ignorat, encara que sistemàticament anunciat.
Perduts en l’efectisme dels seus eslògans i des de les seves còmodes atalaies públiques, els nostres representants polítics s’han dedicat més a blindar els seus partits, enfront al propi desgast, que a l’atenció de l’interès general, permetent així que la crisi econòmica, detonant de la crisi social, i l’efecte de la disminució de recursos municipals, autonòmics i estatals, segueixin aixafant qualsevol símptoma de recuperació.
Arribats a aquest punt, amb les eleccions com revulsiu de fons, els esforços per guanyar el pols a la desconfiança i a la desmotivació passen per la capacitat de generar debat polític engrescant la ciutadania, així com l’enfortiment dels equips i el reforçament dels lideratges.
D’aquí que, a l’avantsala de la seva reinvenció, el PSC reclami l’interès ciutadà, per refrescar la memòria dels més escèptics, centrant l’atenció en les conquestes urbanes i socials i mostrant la versió més reivindicativa de l’alcalde; la d’aquesta última setmana, amb la “petició de més Mossos d’Esquadra”, a la que jo m’afegeixo.
A l’altre costat, el PP, en un joc de malabarisme polític, arraconant l’argumentació i fidel al dictat dels seu líder -especialista en repercussió mediàtica-, treu a relluir la seva versió més pancartera, buscant amb deler el recolçament dels descontents, davant tants anys de polítiques permissives, amb objecte d’erigir-se en la nova esperança dels desempleats.
Entre ambdós postulats, guanya força la visió de la ciutat d’una tercera via, la de CIU, representada pel realisme polític del líder amb més puixança, la línia de treball del qual descansa en el debat, la crítica i la confrontació d’idees.
Sigui com sigui, en l’equilibri territorial de forces, Badalona hauria de tornar a ser una ciutat de referència, amb capacitat decisiva i decisòria, representada per un govern preparat i ben format, lliure d’hipoteques polítiques i equilibrat per una alternativa d’oposició crítica i responsable.
Perquè en un moment de forta tensió social com el que vivim, el diàleg i l’acord polític, desposseït de partidisme, sembla la millor via per restaurar la confiança i la credibilitat en les institucions, mentre que la crítica destructiva, practicada demagògicament, continua sent una eina desestabilitzadora.
Aquells que fonamenten la crisi econòmica de Badalona utilitzant alguns binomis per equipar immigració a delinqüència, classe política a corrupció o requalificació a especulació, sense proposar solucions, limitant-se únicament a la crítica per un interès partidista, perllongaran els seus efectes. Pel contrari, els qui posin a Badalona per sobre dels seus rèdits personals i sàpiguen adaptar les seves prioritats a les necessitats reals dels ciutadans, la situaran pel bon camí.
Per, Lorenzo Merchán González, per la Revista EL TOT
