¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES
COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA
27/04/2010
25/04/2010
Un lastre para Badalona
Yo no sé qué entiende usted por dignidad, ni alcanzo a comprender por qué en Badalona todos sus correligionarios le bailan el agua, pero sí estoy en condiciones de defender la dignidad de los que, por un puñado de votos, no aceptaremos nunca sus milongas políticas.
Sr. Albiol, puede usted hablar con la prensa, publicar los correos privados que estime oportuno y ponerme en evidencia cuanto le plazca, ahora bien, debe saber que mi libertad y la de los inmigrantes a los que usted ha declarado la guerra, ensuciando de paso el nombre de Badalona, bien valen la repulsa más enérgica, no sólo para mostrar nuestro rechazo ante el simplismo populista y la necedad política de la que hace usted hace gala, sino para exigir que la alcaldía de Badalona no pueda obtenerse jamás con tan poco esfuerzo.
Aunque es cierto que, después de mi etapa en Ciutadans, colaboré con su partido unos meses e incluso estuve dispuesto a apoyarle, también lo es que, ante mi primer cuestionamiento, el Sr. Albiol, decidió vetar mi presencia, por lo que escogí marcharme, no sin antes ser advertido convenientemente para que me mantuviera calladito.
Lo que ocurre es que, como sigo siendo el dueño de mis silencios, he decidido expresar nuevamente mi opinión. En este sentido, no es que no le convencieran mis ideas, y ahora entiendo el porqué. Tampoco me permitió exponerlas abiertamente, puesto que practicaba la desconfianza más absoluta. Pero, lo que yo andaba buscando, una nueva manera de concebir la participación democrática y una sensibilidad distinta hacia la Política, ni la encontré en mi anterior partido, ni en el Sr. Albiol, ni la percibí en su entorno, un grupo de recalcitrantes, dependientes o independientes, perfectamente adoctrinados, que nunca le cuestionaban una sola decisión, ni en público ni en privado, supongo que por miedo a ser excomulgados o desposeídos.
Y supongo que tampoco lo harán ahora, ante la nueva campaña, la de “No queremos rumanos”. Pero muchos de nosotros sí.
Porque no queremos contribuir a que a usted juegue con el mismo fuego, al que ha recurrido tantas veces, para promocionar su candidatura.
Porque una cosa son las consecuencias del fenómeno migratorio y las medidas para mejorar su integración, y otra muy distinta, la equiparación entre inmigración y delincuencia que usted propugna.
Porque no ha presentado usted ni un sólo plan de seguridad para la ciudad, malgastando su tiempo y nuestro dinero, diseñando trípticos para enfocar de forma distorsionada la realidad.
Porque los dirigentes de su partido, con la señora Ana Mato en primera persona, se han desentendido de su campaña, negándose a ser partícipes de sus conspiraciones y le han dejado sólo, y usted, Sr. Albiol continúa adelante en esta sin razón en la que anda metido, y que tanto perjudica a Badalona.
Lorenzo Merchán González
VER EL VÍDEO
21/04/2010
Reflexions sobre el vel islàmic a les escoles.
El fet que moltes dones portin vel, ¿pot obeir a una obligació imposada per pares, marits i familiars perquè compleixin uns preceptes religiosos, culturals o tradicionals, en un context on la dona està en desigualtat de condicions? I si això fora així, ¿tolerar el vel en les escoles no implicaria participar d'aquesta imposició i fer un flac favor per garantitzar la llibertat d'elecció?
¿Darrere de l'opció de dur el vel lliurement, no subjeu també la prohibició que els impedeix treure-se'l amb llibertat?
Només que una sola noia fora coaccionada per la seva família a portar el vel, ¿no és més cert que una llei que prohibís aquesta pràctica en les escoles, com passa a França, seria una manera de protegir un dels seus majors drets, el de la seva pròpia llibertat com persona?
He de dir que, davant el dilema en el qual em trobo al fer-me aquestes preguntes, sempre acabo responent-les afirmativament, el que em duu a concloure que la posició més raonable és que el vel quedi restringit a l'ús en l'àmbit privat.
20/04/2010
Lliçons, sense criteri i segons de qui..., les justes!
Diumenge, 14:30 hores. Sala Conjunta de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra de Badalona. Entra una trucada pel 092: quatre joves, vestits amb roba fosca, intenten accedir a un habitatge escalant per una finestra. La Sala emet el comunicat via ràdio a les patrulles de la Guàrdia Urbana i s'activen els serveis oportuns. Minuts després diversos indicatius uniformats arriben a la zona, visualitzen els quatre joves, que fugien del lloc i, després d'una persecució d'uns 15 minuts, acaben interceptant-los. Un vehicle de Mossos de paisà, mentrestant, s’afegeix a la intervenció per si són necessaris. Gràcies companys, tot controlat!
Com de costum no ha estat tasca fàcil i alguns agents han acabat exahustos per la manca d'aire, la tensió del moment i la pujada d'adrenalina, però aquest és el nostre treball. Per això ens preparem i per això ens paguen. Fins a aquí tot rodat.
Els agents asseguren les seves posicions, transmeten les circumnstàncies i les dades dels quatre joves a la Sala. També pura rutina.
Són quatre espanyols, tres menors d'edat, veïns de la ciutat, alguns amb antecedents. Romanen a l'interior dels vehicles policials, a l'espera de ser acusats. Intueixen que van a ser detinguts.
Comença ara la segona part del servei. Hem de confrontar les nostres sospites amb la versió del requeridor telefònic, per provar la participació dels joves i motivar així la detenció.
Però, de manera frustrant, tot se’n va a norris. Ningú ha vist res. Tanta moguda, tant esforç policial, i resulta que la peça clau, el requeridor, es desdiu de les seves apreciacions, manifesta que els joves simplement li infonien sospites; que pensava que la intenció dels joves era la de robar, i conclou que no està disposat a declarar com a testimoni per no repetir una experiència passada. Això sí, els amos de la casa, un matrimoni ancià, respiren alleujats i feliciten els agents, que no és poc.
Després, amb els quatre joves, anem a Dependències policials, on instruïm Diligències Informatives, explicant-ho tot. El Jutge i el Fiscal de Menors han de tenir coneixement, fins i tot de la manca de col•laboració ciutadana, i si fos el cas que cada pal aguanti la seva vela.
Els presumptes autors, convenientment informats, se’n van cap a casa, doncs no hi ha matèria per detenir-los i enviar-los a disposició judicial. La nostra tasca però, no s’atura aquí, perquè estem segurs que darrera la pròxima trucada hi haurà una persona que assumirà la seva responsabilitat i es prendrà seriosament la Seguretat de tots.
Assumim doncs, sense embuts que els de la Guàrdia Urbana, contínuament qüestionats, en moltes ocasions no hi arribem a temps i potser la nostra tasca és millorable, segur que sí, però lliçons, sense criteri i segons de qui... les justes!
Escrit per Lorenzo Merchán Gonzaléz per la Revista EL TOT
Com a feres infantils, resseguint aquella vella cançó del Torrebruno. Els uns contra els altres. Socialistes a una banda; ex-socialistes, independentistes, populars, algun despistat i alguna ànima de bona fe, a l'altra. S'han fumut els plats pel cap durant la inauguració de les estacions de metro de L10 (Gorg-La Salut-Llefià). Algunes pancartes al·ludien la meva persona, i la del cosí que ho és de la meva mare, però que fan meu. Exhibeixen una passió per unir famílies ben curiosa. Tant és. No diuen cap mentida. Som cosins, segons.
Del que deien les pancartes...una que enfonsaríem el comerç (?). Una altra no sé què deia, francament. En tot cas, no era l'important. L'important era fer soroll, posar nerviosos els socialistes, rebentar l'acte, creure que Montilla venia com a primer secretari del PSC, i no que era el President de Catalunya. I fer-li veure que el partit, el socialista, a Badalona no funciona.
Enmig de la ronda de Llefià, ha quedat estrany. Forçat. Però els socialistes s'han deixat enxampar. Han mossegat l'ham. Hi ha hagut crits, empentes, una mica de tensió. Res de l'altra món, però desagradable si , simplement, eres un badaloní que volia assaborir la posada en marxa d'una gran obra.
I de l'obra, què dir-ne? doncs, que ha valgut la pena. I que valdrà més la pena quan poguem arribar a l'aeroport del Prat. Que va ser la darrera obra iniciada a l'època del President Pujol, avui expressament oblidat en qualsevol dels parlaments oficials. Ja se sap. El poder no té memòria, sobretot si cal reconèixer que aquesta obra no s'ha fet en dos dies. El que m'ha sorprès més, no ha estat això. Ja esperava que ningú no digués quan va començar el que avui s'ha posat en marxa. El que no esperava és que, a més, es cometés l'error de ser injust, i s'afirmés que ara sí que es fan coses als barris, i abans no. Cantarella dels qui es veuen, en uns mesos, fent oposició. Si em permeten un consell, canviïn el discurs: que sigui generós, optimista, valent. Vaja, que sigui com el de l'Artur Mas, que ja fa temps que no mira la política amb el retrovisor.
13/04/2010
08/04/2010
LA CONFIANZA
De momento, Convergencia i Unió, a través del documento La Badalona que suma, y por mediación de su líder, Ferran Falcó, desmarcándose de sus socios de gobierno, es el único partido que ha pensado y plasmado en ideas un proyecto de mejora para Badalona, logrando abrir no pocos debates en cuestiones de importancia capital para la ciudad.
Por su lado, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana parecen esperar su oportunidad, para ofrecerse políticamente a la opción ganadora, pero en cuanto a proyecto global de ciudad, nada de nada.
En cuanto al socialismo de Badalona, el PSC sigue sin acometer una verdadera regeneración de ideas y de personas, mostrándose posiblemente, como la estructura más conservadora e inmovilista, condenado a pagar una costosa factura política.
En esta coyuntura, ¿qué proyecto nos ofrece el Partido Popular, la formación que pretende mostrarse como el redentor de la política badalonina y que lleva años instalado cómodamente en la oposición?
En mi opinión, poco o casi nada, que no sea la crítica visceral y la demagogia populista, a la que nos tiene acostumbrados, vídeo tras vídeo, ante la falta de propuestas constructivas. De proyecto de ciudad, únicamente un lema inverosímil: que están a dos concejales de la alcaldía. Como método, singularmente, el desgaste del contrario, no arriesgar en las propuestas y aprovechar el desconcierto económico y social existente.
La cuestión, para nosotros, radica en discernir qué candidato y qué equipo de personas disponen de la preparación necesaria para cambiar el rumbo de una ciudad como la nuestra, económica e institucionalmente marginada.
Puede que la respuesta se encuentre en la capacidad del líder y de su equipo de movilizar y unir al tejido social que, en tiempos de crisis ha demostrado sus ganas de sumar, junto al enorme potencial del capital humano de la ciudad.
Los líderes deben ser claros y diáfanos en sus propuestas, valientes en sus renuncias y autocríticos frente a sus errores. Sólo un grupo de personas capaz de relacionarse a todos los niveles, en todas las esferas y que crea verdaderamente en el empuje de la gente debe gozar de nuestra confianza.
¿Tienen García Albiol y su equipo alguna de estas cualidades? Por la trayectoria, y por mi conocimiento personal, se me antoja que no.
Escrito por Lorenzo Merchán para la Revista EL TOT
06/04/2010
ELS NOUS POBRES
L'any passat, el dia 23 de març de 2009, en el programa ELS MATINS DE TV3, Sor Lucia Caram, monja Dominica del Convent de Santa Clara de Manresa, va presentar el Banc d'Aliments de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, i en Josep Cuní es va comprometre a tornar a rebre-la quan la situació així ho requireix.
Avuí, 6 de abril de 2010, Sor Lucia Caram ha tornat al programa per posar de manifest que les coses, lluny de millorar han empitjorat més. Ara a Manresa, com a molts altres indrets de Catalunya, hi ha gana i la gent que acudeix al Banc d'Aliments, treballadors fins fa poc, i que són ELS NOUS POBRES, col·lapsen totalment el servei.
1) ENTREVISTA D'AVUÍ 6 D'ABRIL DE 2010
Avuí, 6 de abril de 2010, Sor Lucia Caram ha tornat al programa per posar de manifest que les coses, lluny de millorar han empitjorat més. Ara a Manresa, com a molts altres indrets de Catalunya, hi ha gana i la gent que acudeix al Banc d'Aliments, treballadors fins fa poc, i que són ELS NOUS POBRES, col·lapsen totalment el servei.
1) ENTREVISTA D'AVUÍ 6 D'ABRIL DE 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)