BARRI DE SANT ROC

EL PUNT: UNA ENTITAT DE SANT ROC REP UN PREMI PER UN PROJECTE D'ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Aunque el Régimen pretenda hacernos creer lo contrario, en Cuba hay cientos de presos políticos.

No estaría mal que uno, dos o más jueces decidieran remover también ese tema ¿o es que, a estas alturas, alguien cree que las dictaduras sólo son de derechas?

EL PUNT: La titular d'un jutjat de Badalona va ordenar ahir una mesura pionera a l'Estat en relació amb el cas de la banda de lladres que en els darrers mesos han actuat en una setantena de bars de la ciutat: els ha prohibit l'entrada a la localitat en el cas que acabin sortint en llibertat, fins que el procés judicial conclogui i s'hagi emès una sentència d'una instància superior. La mateixa jutgessa va dictar ahir presó provisional per a 17 dels 18 detinguts en l'operació, que encara no s'ha tancat. Els integrants d'aquesta banda, set clans familiars, acumulaven entre tots més de 200 antecedents i des de començament d'any havien estat detinguts més de 50 vegades.

La mesura dictada ahir pel jutjat d'instrucció número 2 de Badalona és pionera en l'Estat i consisteix en una ordre d'allunyament d'aquesta ciutat per als 18 detinguts que, des de la setmana passada, han estat arrestats acusats de cometre robatoris amb força en una setantena de bars de la ciutat. L'operació, que va començar dijous passat, s'havia saldat fins ahir amb 18 detinguts, tot i que els Mossos d'Esquadra en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Badalona encara tracten de localitzar cinc persones més per detenir-les en les properes hores. La decisió de la jutgessa, que ha ordenat presó provisional per a 17 dels 18 detinguts, es converteix en una mesura cautelar per quan, si es dóna el cas, aquests surtin en llibertat provisional i mentre el procés judicial no es conclogui i hi hagi sentència d'una instància superior.


Una detenció diària

Segons va explicar ahir el cap de la unitat d'investigació dels Mossos de Badalona, el sotsinspector Antoni Almaida, els detinguts en aquesta operació –tres dels quals van ser arrestats entre dissabte passat i dimarts– són un «clar exemple de delinqüents multireincidents». En aquest sentit, i fins que han estat detinguts, els acusats sumen entre tots més de 200 antecedents policials –comptant només els que consten al cos dels Mossos–, mentre que des de començament d'any ja havien estat detinguts 58 vegades, cosa que gairebé suposa una detenció diària de mitjana. «No estaven empadronats al municipi ni tenien cap feina remunerada. Vivien de delinquir», va indicar ahir Almaida, que va destacar la «gran mobilitat» d'aquestes persones, totes de nacionalitat romanesa i que integraven vuit clans familiars que s'agrupaven en grups per perpetrar els delictes, amb canvis constants entre ells per despistar la policia. El responsable dels Mossos també va fer referència a la «creixent intensitat» de l'actuació dels empresonats, que primer van cometre furts i després van continuar robant amb força a l'interior de vehicles, fins assaltar bars i robar de manera violenta a carrer, amenaçant els vianants amb armes blanques però sense ferir-ne cap.

Fruit dels escorcolls fets a cinc domicilis situats al barri de la Salut de la ciutat badalonina, els agents han intervingut una vuitantena de telèfons mòbils, 9.000 euros fraccionats –alguns amagats en aparells electrònics–, una vuitantena de telèfons mòbils, desenes d'articles de joieria i, fins i tot, gènere dels establiments, com ara paquets de cafè. La investigació continua oberta per determinar l'origen de tot el material comissat. Fins ara, els agents han relacionat alguns dels objectes amb un robatori amb força en un domicili de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i en una empresa de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Sumats a la lluita contra la reincidència

L'ordre de la jutgessa es va saber ahir a la tarda, després que, al matí, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó (CiU), va indicar que l'equip de govern de la ciutat –integrat pel PSC, CiU i ERC– s'afegeix a la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de buscar fórmules –com ara sol·licitar la reforma del Codi Penal– contra els delinqüents reincidents, una de les problemàtiques que més s'han viscut a districtes com ara el de Ciutat Vella. «En aquest cas, Barcelona és com Badalona. Tot i que 17 delinqüents ja siguin a la presó, sabem que arribarà un moment en què tornaran al carrer. Genera alarma social veure que gent que es dedica només a delinquir pugui estar en llibertat al cap de pocs dies», va assegurar Falcó. El polític creu necessari que es doni resposta a aquests tipus de robatoris: «En la mesura que no som capaços d'aturar-los es reprodueixen de forma notable, com ho demostren aquests casos.» Falcó, que va lloar l'actuació «exemplar» dels cossos policials, va fer extensiu aquest problema a moltes altres ciutats de l'àrea metropolitana.

EL PERIÓDICO: UNA JUEZA DICTA UNA SENTENCIA PIONERA EN ESPAÑA Y PROHÍBE ENTRAR EN BADALONA A UNA BANDA DE LADRONES

La Badalona que suma, un cambio positivo

El documento presentado por Ferran Falcó, líder de Convergencia i Unió, no deja indiferente al que lo lee, y precisamente ese parece ser el espíritu de su propuesta. Promover la participación y debate.

“La Badalona que suma”,  no se queda en el eslogan y reproduce un conjunto de reflexiones con el fin de explicar el proyecto de ciudad propuesto por CiU, a través de una serie  de propuestas políticas, para Reivindicar la personalidad propia; Ejercer la capitalidad territorial; Transformar la gestión municipal; Asegurar la cohesión interna; Ordenar la estructura urbana; Garantizar la conexión externa; Impulsar el dinamismo económico; Crear cultura y oferta cultural y Apostar por la sostenibilidad y la lucha contra el cambio climático.

Badalona tiene muchos retos por delante y atraviesa una situación económica difícil, como el resto de ciudades importantes, y por ello en este documento, el grupo de CiU realiza un estudio de la situación actual y propone una serie de soluciones  para hacer viables algunas de las cuestiones, entre las que destacaría las siguientes:

- ¿Se puede ceder la gestión del Puerto a la iniciativa privada para obtener los recursos necesarios para que el Ayuntamiento impulse nuevas políticas de promoción económica que ayuden a los emprendedores y creen ocupación estable?

- ¿Puede permitir la ciudad tener más tiempo parado el proyecto de la B500, o se debe impulsar ya, aunque eso implique realizar el proyecto actual, que prevé un peaje que será un agravio comparativo con los ciudadanos del Maresme que van al Vallés por una vía exenta de pago?

- ¿Badalona debe aspirar de forma clara a ser la capital del Maresme Sud y del Barcelonés Nord desarrollando mejor todo su potencial?

-  ¿Hemos hecho bastante para aprovechar el capital humano que Badalona tiene en todos los ámbitos?

 - ¿Cómo debemos afrontar el necesario debate sobre los límites del crecimiento de la ciudad?

Aunque no lo expresen así sus promotores, “La Badalona que suma, un cambio positivo” surge frente a la mediocridad de ciertas formaciones de la ciudad, dedicadas a rentabilizar las consecuencias de la crisis, especializadas en la provocación y el enfrentamiento social, sin ofrecer una alternativa viable.

Se trata, por tanto, de una manera constructiva de hacer política,  dispuesta a sumar todo tipo de sensibilidades, para hablar de valores, pero también de estrategias de futuro.

En un momento en que la crisis económica parece haber tocado fondo, todo indica que no habrá recuperación sino se produce una suma de esfuerzos, por lo que la iniciativa de Ferran Falcó bien merece ser tenida en cuenta, por cuanto supone una herramienta para generar el debate que la ciudad necesita.

Artículo publicado en EL TOT.

Ferran Falcó presenta les bases perquè CiU de Badalona faci l’any 2011 “una proposta que sorgeixi de la gent i sigui plural i diversa”

Comença l’experiència “La Badalona que suma”, amb la distribució en paper i per internet d’un text al qual els badalonins podran fer aportacions

Planteja un projecte global combinat amb propostes concretes sotmeses a debat

3.000 exemplars d’un document de bases. Una plana web on deixar comentaris sobre la proposta. Un enviament massiu per internet a més de 4.000 contactes. Aquestes són algunes de les xifres que Convergència i Unió mou amb l’experiència “La Badalona que suma. El canvi positiu”, mitjançant la qual inicia un procés amb què, segons Ferran Falcó, la federació vol implicar “el màxim nombre de badalonins possible, de sensibilitats diverses, que puguin fer aportacions positives per configurar la proposta de model de ciutat que defensarem l’any 2011”.

El document s’estructura en tres grans parts. Una inicial que planteja les millores que, en opinió de Falcó, s’han introduït amb l’entrada de CiU al govern municipal, l’any 2007. En el text, el polític convergent assegura que “s’ha notat un cert canvi al govern de Badalona, però no renuncio a ampliar-lo liderant el govern”. En aquest sentit, Falcó detalla diversos aspectes positius del mandat actual, com ara que “s’ha situat el civisme i la convivència al centre de l’acció del govern, s’ha treballat amb una millor cultura de coalició, i s’han pres decisions amb més celeritat”.

Malgrat això, el document planteja que cal continuar avançant en el canvi positiu. En aquesta línia, que constitueix el segon bloc del text, Falcó planteja que cal que la ciutat marqui la diferència buscant “noves maneres de fer”, i afirma que aconseguir-ho “exigeix dos ingredients: tenir idees pròpies i tenir voluntats pròpies”. Per a Falcó, “avançar en el canvi positiu implica no resignar-se a acceptar tal com són les coses que no ens agraden, i aspirar a molt més”.

El regidor explica que el projecte que vol liderar s’ha de basar en “horitzons de futur compartits i ambiciosos, que sumin complicitats de gent diversa”, i considera que hi ha uns eixos fonamentals sobre els quals la ciutadania ha de fer les seves aportacions “perquè el canvi positiu que ha començat segueixi endavant”. La presentació d’aquests eixos forma la tercera part del document.

En aquesta part, Falcó defensa que cal “reivindicar la personalitat pròpia” de Badalona, en la qual són claus “l’orgull de sentir-se badalonins, l’existència de projectes de futur, la vitalitat de la societat i els emprenedors, i la possibilitat de lluir èxits”.

Falcó també defensa que una manera de marcar la diferència i ampliar el canvi positiu és “exercir la capitalitat territorial”. El polític nacionalista afirma que “som la capital natural del Maresme sud i el Barcelonès nord, i ens ho hem de creure”, afegint que “no és somniar truites esdevenir la ciutat de referència per als veïns de tota aquesta àrea”.

Un tercer eix en el qual Falcó presenta unes bases per a fer aportacions i esmenes és el de la necessària “transformació de la gestió municipal”, sobre la qual planteja, entre altres propostes, que “cal que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment”. En aquesta línia, Falcó posa damunt la taula dues propostes noves: “que l’Ajuntament cedeixi la gestió del Port de Badalona a la iniciativa privada mantenint-ne la titularitat pública”, i que el consistori faci el mateix amb altres edificis del patrimoni municipal, com ara la Torre Codina.

El regidor de CiU també manifesta que perquè Badalona marqui la diferència i continuï el canvi positiu cal “assegurar la cohesió interna”, amb especial atenció a les problemàtiques derivades de la nova immigració, i l’atenció adequada a la gent gran, a les persones amb diferents capacitats físiques i intel•lectuals, i a un jovent que, segons Falcó, té un enorme potencial. En aquesta tasca per a assegurar la cohesió interna, Falcó planteja la necessitat de “tancar la fractura digital i fer més fàcil l’accés de tothom a les noves tecnologies”.

Un cinquè eix que Falcó planteja té a veure amb l’ordenació de l’estructura urbana. En aquest àmbit, Falcó defensa que “construir la ciutat sobre diverses centralitats inconnexes és un risc perquè disgrega”, i aposta perquè els barris estiguin més ben connectats i perquè el centre s’eixampli. El polític també convida els badalonins a manifestar-se en relació als límits de creixement de la ciutat. En aquest sentit, Falcó afirma que “Badalona ha de decidir fins on, per on, i com vol créixer”, afegint que “hi ha un límit, i l’hem de definir entre tots”.

En l’àmbit de l’encaix territorial i de les infraestructures, Falcó afirma que “Badalona necessita la B500”, afegint que “no podem tenir aquest projecte aturat durant més temps”. Així mateix, defensa “que el tramvia serveixi, venint des de les Glòries, per connectar els barris de Montigalà, Bufalà, Morera i Pomar, que no tenen ni tren ni metro propers, amb la xarxa de transport públic metropolità”.

Falcó situa l’impuls del dinamisme econòmic com una de les principals qüestions estratègiques que la ciutat ha d’afrontar amb urgència. En aquest sentit, afirma que “necessitem passar dels polígons plens de magatzems, als polígons plens de tallers, d’estudis de disseny, i d’empreses que fabriquin qualitat”. En aquest àmbit, Falcó llença la proposta d’ “acabar l’edifici del BCIN” i fer que aquest servei “sigui gestionat per l’empresariat badaloní”. A més a més, Falcó proposa transformar l’IMPO en un “Institut Municipal de Finances i Empresa que doni suport als emprenedors i les empreses amb crèdits tous, ajuts fiscals, o crèdits de mediació on l’Ajuntament actuï d’avalador”. Per resumir aquesta idea, Falcó afirma que “de poc serveix que formem persones i les reciclem laboralment si després no hi ha empreses on puguin treballar de forma estable”, per la qual cosa considera clau que l’Ajuntament destini recursos “a generar les condicions necessàries perquè els emprenedors i les empreses es multipliquin”.

Pel que fa a la cultura, la proposta de bases que Falcó planteja defensa la importància del capital humà. En aquest sentit, afirma que “Badalona pot convertir-se en referent cultural si aprofita el capital humà amb què compta, i si conserva, modernitza i manté els equipaments existents”, afegint que “tenim gent amb talent” que ha permès que “el millor que s’ha fet en cultura a Badalona ha estat fet per les entitats”.

Finalment, Falcó aborda la qüestió ambiental, convidant els badalonins a plantejar propostes per millorar la sostenibilitat de la ciutat i lluitar contra el canvi climàtic. El regidor de CiU ja n’apunta algunes, sobre les quals demana opinió, com ara que l’Ajuntament de Badalona “sigui una organització energèticament eficient”, apostant per l’energia solar.

Recalcant que no es tracta d’un document programàtic tancat i convidant el lector a fer aportacions, Falcó acaba afirmant que aspira a presentar “un projecte propi però fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i diversitat de la gent de Badalona”.

Des d’avui, qualsevol ciutadà que ho desitgi pot fer aquestes aportacions a través del web http://badalonasuma.wordpress.com/, un espai on es pot trobar tot el document dividit en cadascuna de les parts.

Paral•lelament, s’enviaran 3.000 exemplars impresos a entitats i particulars de la ciutat, a més de fer un enviament de la proposta a través de correu electrònic i de xarxes socials com Facebook.

Badalona, 17 de febrer de 2010

Ni Rajoy ni Zapatero, l'únic que va estar a l'alçada, amb diferència va ser en Duran i Lleida. Per a mostra... els videos de la seva intervenció.

Salvant la distorció política
 (EL PUNT)

Què pensen dos dels protanistas?

Josep Pera, Regidor de Ciutadania i Convivència a Badalona

–Badalona té problemes greus de convivència?

–«Vam trigar a reaccionar davant d'algunes problemàtiques, però vam atacar aquestes urgències i no hem amagat el cap sota l'ala. El dia a dia dóna lloc a problemes puntuals de convivència, com els impagaments en algunes comunitats de veïns o qui no respecta les normes bàsiques de comportament. Això, però, no genera una tensió social generalitzada.»
–Per què destaquen el seu pla d'acollida?
– «En comptes de l'Ajuntament, el teixit associatiu i les entitats són la primera porta d'entrada per al nouvingut. Després hi som nosaltres, com a reforç, però abans confiem en aquesta xarxa de cohesió, que ensenya a aprendre català o a conèixer la ciutat. Això beneficia el mateix immigrant, fa ciutat i capacita determinades entitats per si en el futur tornen a haver-hi més arribades d'estrangers.»
–El futur va en aquesta línia de treball?
–«No hem d'esperar que la segona generació d'immigrats s'integri, sinó que cal incidir en la primera. Insistim a les associacions d'autòctons que els ajudin i això també ho fem a les associacions d'immigrats perquè s'integrin en el teixit de tota la ciutat, o almenys s'hi relacionin. No volem diverses Badalones sinó una que sigui única però diversa, i aquest és un procés en construcció i queda molta feina per fer. La integració es un repte de ciutat que hem d'assumir entre tots, incloent-hi aquells barris que encara hi viuen d'esquena.»

Li Dan Qi, assessora les relacions entre empreses xineses i autòctones

–Quan fa que és a Badalona i què fa?

–«Fa quatre anys que hi sóc i assessoro les relacions entre empreses xineses i autòctones. De fet, tenim una empresa familiar amb treballadors d'aquí i d'altres d'origen xinès.»
–Com són les relacions amb la ciutadania autòctona?
–«Amb les empreses i les institucions que tractem, molt bones. De fet, l'empresari xinès esdevé un teixit molt important a Badalona, l'autèntic centre d'activitat econòmica xinès de Catalunya.»
–Es diu, però, que el ciutadà xinès és molt tancat i que li costa relacionar-se.
–«És cert, massa i tot. Però la cultura xinesa recomana passar desapercebut, perquè ho considera positiu. Amb tot, que siguem tancats és més una qüestió de temps que no pas de voluntat: fa menys anys que som aquí que altres col·lectius d'immigrats i la primera generació encara està assumint el canvi d'entorn. Per això ens centrem en el treball, la raó per la qual som aquí. Tenim poc temps lliure, però ho sacrifiquem per tenir una vida millor. Amb tot, estic convençuda que la segona generació no tindrà cap problema per integrar-se.»
–Hi ha qui diu que viuen més bé del que sembla i que pels negocis que regenten no paguen impostos...
–Ja ens agradaria [riu]. Hisenda no és tan intel·ligent per saber si rere del CIF d'una empresa hi ha un xinès o no. Malauradament per la nostra caixa, paguem impostos com qualsevol altre.»

Juguem net!

El pes de la recuperació no pot recaure només en una part. Les administracions han de donar exemple i si per començar s’han d’eliminar Ministeris innecessaris, com el de Vivenda o el d’Igualtat, doncs fem-ho!.

Quant a les pensions, el Pacte de Toledo és el camí, però s’ha de dir que, en aquest tema, tant Zapatero com els que l’avalen com els que emmudeixen, ens faltan al respecte.

Dic això després de llegir l’Informe Bufet Larrauri & Martí Advocats, elaborat per contrastar el sistema de pensions dels ministres, senadors, diputats, secretaris, etc, amb la resta de treballadors, del qual en destacaria el següent:

- Els ministres com els secretaris d'Estat tenen la possibilitat de compatibilitzar dues i fins a tres tipus de pensions una vegada que decideixen retirar-se o cessar en el càrrec per al qual han estat nomenats. Els altres ciutadans només poden cobrar una, o en el millor dels casos, dues pensions, si la suma d'ambdues no arriba a la quantia màxima establerta en uns 2.200 euros.

- Mentre tots els contribuents han de tributar pels seus ingressos, un terç del sou dels diputats o senadors no està subjecte a IRPF perquè es considera com indemnització per a despeses del seu càrrec.

- La primera gran diferència entre una pensió pública i una pensió d'un alt càrrec, o millor dit entre un ciutadà i un alt càrrec institucional, és que així com el ciutadà mai podrà percebre dos salaris de l'erari públic, el ministre, el senador, diputat, secretari, etc, podran percebre dos i tres salaris de l'Erari Públic.

- Els ciutadans estem obligats a cotitzar durant 35 anys per a cobrar la totalitat de la base reguladora de la pensió a la que tinguem dret, no obstant això els membres del Govern en tenen prou amb jurar el càrrec i acumular set anys d'exercici per a poder obtenir la pensió màxima de jubilació.

- Els parlamentaris cobren a més una indemnització per cessament equivalent a una mensualitat de l'assignació constitucional per cada any de mandat parlamentari en les Corts Generals i fins a un límit de 24 mensualitats. Aquesta indemnització a més s'abonarà mensualment. La disculpa és la necessitat d'equiparar als parlamentaris espanyols a la mitjana dels països del nostre entorn i que no tenen cobertura per atur quan abandonen el càrrec parlamentari.

 - Els ministres quan cessen en el seu càrrec perceben el 80% del seu salari durant els dos anys següents podent compatibilitzar aquest ingrés amb el sou de diputat o senador.

Reflexionant sobre l’Informe i per justícia social, abans de llançar més “globus sonda” per retocar el sistema de pensions dels ciutadans, juguem net! i consensuem una Llei que impliqui un esforç per tothom, i primer pels polítics.

Article publicat en la revista EL TOT

Les "actituds, els valors i l'estratègia en l'acció" les bases de la recuperació de la crisi econòmica (Felip Puig, 9-2-2009, Girona)

Imatges d'arxiu

Avuí, dia 9 de febrer de 2010, en el Senat, en la primera Sessió de Control a l'Ejecutitu, des de les files socialistes s'ha celebrat la proposta de CiU per a arribar a un Pacte d'Estat contra la crisi. En aquest sentit, el President Rodríguez Zapatero ha recordat que l'Executiu sempre ha procurat arribar a enteniments amb CiU i especialment en l'àmbit econòmic: «Tot aquell esforç que tracti d'enfortir la credibilitat per a fomentar la confiança i guanyar la recuperació econòmica és benvingut», ha recalcat. Per això, ha prosseguit assegurant: «Des d'aquí li avanço la plena disposició al diàleg del Govern i per descomptat Grup Socialista per a culminar acords».


Es un fet que el plantejament d'estabilitat que oferix CIU no té res a veure amb la consigna frontista del PP, però les veritables claus per les quals CIU és l'única força capaç de generar confiança en la ciutadania, dintre i fora de Catalunya, ja van ser avançades fa justy un any,  el 9 de febrer de 2009, pel Secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, en una conferència que, sota el títol "Ens en sortirem" va pronunciar a la ciutat de Girona.


Consultant els diferents espais webs de la formació nacionalista he trobat un estracte de l'esmentada Conferència i n'he volgut fer resò, per compartir la importància i la vigència del seu contingut.

Estracte de la Conferència:

Felip Puig situa en les "actituds, els valors i l'estratègia en l'acció" les bases de la recuperació de la crisi econòmica

El dirigent nacionalista espera que “els polítics actuem bé en aquestes circumstàncies i que un resultat de la superació de la crisi sigui la restitució de la credibilitat de la política”
--------------------------------------------------------------------------


“S’ha de tenir clar que no hi ha una fórmula màgica per superar la crisi i no s’ha de confiar en ningú que digui que la té. Ara bé, sí que hi ha actituds davant la crisi que poden facilitar la reacció”. Aquesta és una de les receptes que el Secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig ha diagnosticat avui en una conferència que, sota el títol “Ens en sortirem. La reacció que l’economia catalana necessita” ha pronunciat a Girona. Puig s’ha mostrat convençut que noves “actituds, valors i estratègia d’acció” serien una bona arma per encarar l’actual situació econòmica marcada per “una crisi que afectarà a tota una generació. Una crisi global amb efectes locals”.


Quines són les actituds, segons Puig que caldria emprendre? Doncs “molt senzilles, però molt exigents: Generar confiança sobre bases sòlides; escoltar i atendre les opinions d’amplis sectors socials; determinació, eficàcia, agilitat; fermesa, coratge, assumpció de risc; buscar i construir consensos amplis entre les forces polítiques, fixació de prioritats versus el tacticisme actual; diàleg, concertació i participació; esperit de superació constant; i treballar més i millor”. En resum “enviar missatges clars i honestos i mostrar solidaritat i empatia sinceres”.

Pel que fa als valors, el dirigent nacionalista ha recordat aquells “tradicionals, però arraconats i que cal recuperar”. Entre ells cal destacar: “l’honestedat i la responsabilitat rebutjant l’engany i la frivolitat; treballar per l’interès general i pel bé comú versus el partidisme, el sectarisme i el clientelisme; lideratge i autoritat política; esforç, rigor i autoexigència; recuperar valors genuïns de Catalunya com l’esperit emprenedor i la solidaritat, l’austeritat, l’estalvi i el consum responsable”. Però pel número dos de Convergència cal un tercer element que és “una estratègia d’acció”. “Cal que fem bé la diagnosi si ens en volem sortir” ha sentenciat amb la voluntat de no amagar la realitat actual però intentant transmetre un missatge d’optimisme.


I per dissenyar un full de ruta, ha recorregut a Roosevelt, president americà que va haver de capejar la Gran Depressió. “Els temps són diferents i les solucions també ho han de ser. Ara bé, Roosevelt va plantejar la seva resposta com la combinació de tres grans accions: alleujar, recuperar i reformar”. I això ens situa “en una triple dimensió que cal atendre en una crisi: la humana, l’empresarial i la socioeconòmica”.


Pel que fa a la dimensió humana “caldrà estar al costat de la gent que pateix” millorant el Servei d’Ocupació, preveient mecanismes més originals perquè la gent que queda a l’atur o se li retallen els ingressos pugui arribar a final de mes, fomentant el reciclatge professional, regular per llei carència de pagament d’hipoteques, reducció de l’IVA sobre serveis bàsics; plans d’Ocupació Comunitària i activació i impuls dels moviments de voluntariat.


Pel que fa a la dimensió empresarial, segons Puig cal “recuperar, és a dir, actuar perquè retorni l’activitat econòmica a uns nivells satisfactoris”. En aquest àmbit “la clau és que hi hagi crèdit disponible perquè les empreses i els particulars puguin invertir”, no deixant de banda la “intervenció en el sistema financer per oferir finançament a empreses i famílies, la reducció dec períodes de devolució de l’IVA de les factures impagades o bé l’ajornament d’obligacions fiscals”. I finalment hi ha un àmbit que Felip Puig creu imprescindible per donar els primers passos: “acordar el nou finançament per Catalunya”. Òbviament, el sistema de finançament que el Parlament de Catalunya va acordar amb el nou Estatut.


Felip Puig no s’ha estat d’entrar en detalls de les propostes que Convergència i Unió dia a dia està posant damunt la taula en les diverses iniciatives que tan a nivell del Parlament de Catalunya com a Madrid es defensen. I un dels àmbits sobre els quals la federació nacionalista posa més ènfasi és en l’actuació i la gestió de l’administració pública. “ Crear un pla de xoc d’inversió pública, amb sistemes ràpids de contractació; reforma la llei IIAA; aconseguir les inversions de l’Estat reconegudes a l’Estatut; modificació els mòduls i els índexs en tributació de règim d’Estimació Objectiva; amortització lliure per inversions empresarials amb garantia ocupació; recuperació de la deducció 5% per inversió en actius fixes; manteniment de les deduccions per internacionalització i inversions medi ambient; programa de reducció de l’Administració de la Generalitat; marcar el termini de pagament de l’administracions en 30 o 60 dies; reforma de la llei de Morositat, modificació dels terminis de recuperació IVA d’impagats i la supressió Impost Successions i Donacions.”


“Reformar, és a dir, canviar tot allò que calgui per a donar solidesa al desenvolupament posterior a la crisi”. Aquesta, segons Puig és la clau, una clau que passa també per “confiar en les nostres pròpies forces, recuperar l’orgull de país, l’autoestima col.lectiva, i posar en tensió els valors que ens identifiquen i el caràcter col·lectiu d’aquesta nació”.


Està clar que aquesta és “una crisi important però ens enganyaríem si penséssim que és una crisi financera i que la restricció del crèdit és l’únic responsable de la crisi en els sectors productius”. I és per això que Felip Puig reivindica la recuperació de “la bona política” per superar aquesta situació.



Felip Puig: “la resposta vindrà de la política”


“La gent viu mig resignada a l’haver de passar un període dolent. Per això, espera que els polítics assumeixin el seu rol de lideratge i ajudin a trobar sortida a aquesta situació”. Sent crític amb el laxament que fins ara s’ha produït arrel d’una època de bonança, Puig s’ha mostrat convençut que només des de la política “es poden vertebrar els projectes col·lectius, fixar objectius compartits i preparar-nos per a fer front a les maltempsades”. Però cal una política “més exigent” i “no perdre més el temps. Per aquestes raons, els polítics hem de prendre la iniciativa. No podem perdre el temps, no podem perdre oportunitats”.


“Cal una nova ètica: en la banca, en els negocis, en els mitjans de comunicació,.... i també en la política. El tacticisme, el sectarisme i la demagògia com a forma de fer política s’ha acabat” ha sentenciat el diputat de la federació nacionalista. “La situació econòmica i social del país exigeix noves idees, valors i actituds per part de tots. També, i sobretot, dels polítics. Regeneració democràtica, radicalitat democràtica, obertura dels partits, humilitat i sensibilitat, proximitat i coneixement de la realitat i de la diversitat social i territorial”.


Puig no ha volgut acabar la conferència sense llançar el missatge d’optimisme que s’encarrega de divulgar arreu del territori català: “Ens en sortirem. Estem preparats. És el moment de tornar a defensar un model de societat basat en la llibertat, el respecte a la diversitat, el diàleg i la participació, l’acollida i la integració, una societat forta, que rebutgi l’intervencionisme, el “control o destrucció”, que superi la tendència a la mediocritat i al domini de les burocràcies dirigents dels partits”.

El badaloní Jaume Lleal enceta una campanya per canviar el nom al Teatre Principal, una vegada finalitzades les obres de reforma, proposant el nom d'un il·lustre badaloní:  ENRIC BORRÀS.

Per signar la proposta i adherir-s'a la campanya visita la web: http://teatreborras.tk/

En una extraordinària demostració de valentia i autoestima, la mediadora Fàtima Ghailan explica els motius de la seva denúncia, deixant l'alcaldesa de Cunit en evidència.