VER LA NOTICIA EN TELEVISIÓN

De izquierda a derecha, el Jefe de la Guardia Urbana Conrado Fernández, el Regidor de Seguridad Ciudadana i Primer Teniente de Alcaldía Ferrán Falcó y el Regidor de Ciudadania y Convivencia Josep Pera.

Un miler de sancions al primer any de l'ordenança de civisme a la ciutat

(Badanotis, Clara Bayo - 29/12/2009)

"El consum d'alcohol a la via pública, les molèsties provocades a veïns per part d'animals de companyia, la tinença no adequada de gossos als carrers i els conflictes i molèsties entre veïns d'immobles encapçalen el llistat de sancions que s'han realitzat durant el primer any de vigència de l'ordenança de civisme a Badalona.
Des de l'1 de gener de 2009 va començar a aplicar-se la nova Ordenança de Civisme de Badalona. En aquest any de vigència de la normativa cívica, la Guàrdia Urbana, a través de la Unitat de Civisme, actualment amb vuit agents, situa el nombre d'advertiments en 1.971, número que quasi dobla el de sancions imposades, un total de 1.278, 987 de les quals ja tenen expedient obert.

El rànquing de sancions
 Entre les dades més destacades, que pel que fa a les sancions, se n'han aixecat 987, a les quals es sumen 291 que estan pendents d'introduir al sistema de gestió de les actes aixecades en les darreres setmanes d'acord amb la nova Ordenança de Civisme. Serien, en total, 1.278 propostes de sanció imposades.
Sobre les 987 que s'han analitzat, 264 corresponen al consum de begudes alcohòliques al carrer, mentre que en segon lloc es troben les sancions imposades per fer les necessitats fisiològiques a la via pública (163 sancions).
En tercera posició, amb 133 sancions es troben les que tenen a veure amb les relacions veïnals, com les motivades per festes nocturnes a domicilis o les molèsties per sorolls a les nits. Els abocaments de residus a la via pública, la neteja i reparació de vehicles al carrer, la venda ambulant, l'incivisme en la tinença d'animals domèstics o la publicitat estàtica són altres de les sancions destacables.

Escoles, entitats i associacions

Més enllà de la tasca informativa i sancionadora realitzada per la Guàrdia Urbana, la regidoria de Ciutadania i Convivència ha llençat un programa d'informació sobre civisme a les escoles, casals i entitats de la ciutat. En el marc d'aquest programa s'han realitat 9 xerrades a escoles i instituts. Això vol dir que més de 280 alumnes han rebut informació sobre l'ordenança. Alhora, durant aquest any 2009 s'han fet xerrades informatives a diversos casals de gent gran de la ciutat, amb més de 460 participants.
Les associacions de veïns i les associacions de mares i pares també s'han inclòs al programa. De moment s'han visitat 4 associacions de veïns i dues AMPA, cosa que es continuarà fent en el futur.
Falcó, ha valorat positivament aquest primer any de vigència de la nova Ordenança de Civisme i ha destacat que "el fet que els advertiments doblin les sancions prova que la voluntat del Govern no és tenir una eina més per sancionar econòmicament, sinó que l'aposta ferma és la informació i la sensibilització per no haver de posar multes per incivisme".
Malgrat això el regidor ha afegit que "voldríem que l'any vinent fos menor perquè significaria que les actituds incíviques dels ciutadans van baixant d'intensitat".

COMENTARIO:
Por Lorenzo Merchán González

Sin duda, estos resultados, que son más que esperanzadores, provienen del reajuste que está sufriendo Badalona en materia de seguridad ciudadana, convivencia, medio ambiente e higiene social, en clara sintonía con la metamofosis urbana de la ciudad.

Nada más lejos, por tanto, del desánimo augurado por algunos sectores contrarios a la regularización de los comportamientos incívicos en un cuerpo normativo, puesto que el proceso de participación, la preparación, la difusión y, finalmente, la aplicación de la nueva Ordenanza de Civismo ha servido, por encima de todo, para hacer pedagogía de los valores sobre los que debe cimentarse nuestra ciudad.

2010, el año de la Capitalidad Cultural de Badalona, constituye un período de especial relevancia en el que pondremos a prueba las capacidades reales de la ciudad y, en este sentido, en el terreno de la seguridad ciudadana y la convivencia, las espectativas son de lo más optimistas, si tenemos en cuenta las líneas de partida y el trabajo realizado hasta la fecha.

Por tanto, nada de relajarse, diría yo, ante lo que nos viene encima. Badalona merece el compromiso de todos para hacerla más fuerte y más presente. De nosostros también depende.

BLOC D'EN FERRAN FALCÓ

Balanç del primer any de l'ordenança de civisme: fotaleses i debilitats
1.- DOSSIER ESTADÍSTIC
2.- RECULL DE PREMSA

BADALONA T'ESPERA!

VINA A LA CALVACADA

BON NADAL I MILLOR ANY 2010

La Regidora de Medi Ambient i Mobilitat Mercè Rius presenta les dades ambientals de Badalona

Mercè Rius, Regidora de Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona

BADALONA: DADES AMBIENTALS

BADALONA: MERCAT EN FALS

DURAN I LLEIDA, UN DELS POLÍTICS MÉS VALORATS DELS ÚLTIMS ANYS

http://www.duranilleida.cat/

AMB ELS SUBSIDIS, NO N'HI HA PROU

"En els seus començaments, mentre el Govern encara la negava, la crisi semblava ser només una qüestió macroeconòmica i llunyana, que afectava banquers arriscats i companyies poc sòlides. Però implacablement, la crisi econòmica ha anat quallant en tots els sectors de la societat, i avui dia són moltes, moltíssimes, les famílies que pateixen els seus efectes. Dies enrere, Càritas va presentar el seu balanç del 2009, i les seves xifres resulten d’allò més colpidores: més de cinquanta mil persones ateses, que representen un 84% d’augment respecte de fa dos anys; un 36% de persones que mai abans no havien demanat cap ajut, i un munt de famílies amb problemes per resoldre el seu allotjament, la seva alimentació o l’atenció elemental dels infants.

També apareix tota una franja de nous pobres, persones i famílies a les quals la pèrdua del seu lloc de treball ha fet entrar en un espiral de problemes i de desesperació.

Tot això ens ha de fer reflexionar. El Nadal ens ha de moure encara més a la solidaritat i a la fraternitat amb totes les persones que no poden atendre les seves necessitats més bàsiques. Però també ens ha de fer reflexionar políticament: els subsidis poden ser útils, però el que les persones necessiten de debò és feina. El gran objectiu de totes les administracions hauria de ser generar ocupació, invertir en formació i procurar restablir la confiança i l’empenta perquè es creïn noves empreses i llocs de treball.

Davant tota aquesta necessitat, les persones i les famílies hem de ser més solidàries que mai, i els governs també ho han de ser. Però cap govern, ni aquí ni allà, es pot permetre ser només solidari. Un govern de debò ha de liderar, ha d’incentivar, ha de generar confiança… I d’això, ara com ara, no se’n veu enlloc."

Libertad sí, pero para los toros.

El centro del debate que se cierne sobre las corridas de toros gira en torno a la existencia de dos tipos de sufrimiento animal, el justificado y el injustificado. Mientras que, por un lado, muchos animales son sacrificados para la alimentación humana, y lo que debe exigirse, desde el punto de vista del comportamiento humano, es que el sacrificio sea lo menos doloroso posible para el animal, por otro lado,  el de las corridas de toros, por mucho que forme parte de una fiesta, es un sufrimiento injustificado y gratuito que introduce un elemento, el de la tortura animal, que por sí mismo desautoriza la defensa que pueda hacerse desde cualquier punto de vista, incluso el de la supervivencia de la especie.
En este asunto, la defensa de la libertad, que tantos abanderan, no puede ser otra que la de dejar pastar al toro libremente por el campo.

Lorenzo Merchan González

PARA LA REFLEXIÓN, ME HA INTERESADO ESTE ARTÍCULO. ESPERO QUE SIRVA PARA DEMOSTRAR QUE LA TORTURA ES EL VERDADERO ARGUMENTO QUE MOTIVA A LA MAYORÍA DE DETRACTORES DE LAS CORRIDAS DE TOROS, POR ENCIMA DE CUESTIONES IDENTITARIAS DE INFERIOR CALADO.

LA TORTURA

El toro es un animal herbívoro y por lo tanto pacífico. Su instinto de defensa frente a situaciones de miedo le lleva a intentar huir en lugar de atacar. Sólo a base de castigos y manipulaciones se consigue alterar su naturaleza tranquila. En la plaza el toro lo único que busca desesperadamente es una salida para poder huir. Por esta razón lo primero que hacen los toros cuando entran al ruedo es dar varias vueltas. Finalmente, como no hay escapatoria posible, deben afrontar la terrible situación. Sus supuestos ataques son intentos desesperados para intentar defenderse de unos agresores armados. Aún así, algunos toros no pierden la esperanza de huir. Una prueba de ello son los toros que se han abalanzado sobre la gradería donde se encuentra el público. Uno de los casos que causó mayor estupor en todo el mundo, fue el del toro Pajarito, que, desesperado, se abalanzó sobre las graderías en la plaza de toros Monumental de Ciudad de México. 

Aunque se tratara de un animal de naturaleza más fiera este espectáculo tampoco sería justificable, ya que formaría parte de la manipulación que los seres humanos ejercen sobre otros animales para sus caprichos. 

Las torturas empiezan mucho antes de que los toros salgan al ruedo. Durante los días previos a la corrida los toros no son alimentados, y durante las últimas horas tampoco se les proporciona agua. Para prepararles para la corrida se les mantiene a oscuras durante horas, se les recortan y liman los cuernos (hecho conocido en argot taurino como el “afeitado”). De esta manera se les priva de su única defensa. 

También se les propician palizas, golpeándolos con sacos de arena o palos en los riñones y en los testículos, con el objetivo de disminuir su fuerza. Les untan los ojos con vaselina para disminuir su visión, ya mala de por sí. Les hacen cortes en las pezuñas, untándoselas con aguarrás. Les introducen algodón en la nariz para dificultar su respiración. Les tapan las orejas con papel de periódico húmedo para hacerles perder equilibrio y reflejos. Y ya desde semanas antes se les empieza a suministrar laxantes mezclados con la comida para debilitarlos. 

Todas estas prácticas están prohibidas por el mismo reglamento taurino, pero se realizan de forma oculta, ya que lógicamente todo esto no se hace en el ruedo a la vista del público. Aún así, han sido confirmadas por algunos veterinarios y trabajadores de cosos taurinos. 

En este debilitado estado, el toro tiene que salir del toril hacia al ruedo, donde tiene lugar la parte más cruenta y conocida por tod@s: 

En el momento de salir se le clava la “divisa” (un objeto punzante más pequeño que los que le clavarán a continuación). La divisa es según los taurinos un distintivo de la ganadería, pero en realidad la verdadera finalidad de esta es causar dolor al toro en el momento de salir, para asustarle y para que salga de manera brusca, y muestre una apariencia fiera y alterada.
La tortura reglamentada a la cual se someterá al toro se divide en tres tercios, los cuales también se conocen como suertes, según el argot taurino.

EL TERCIO DE VARAS

El picador (torero a caballo) introduce una puya (lanza de madera provista con un objeto punzante de metal en la punta) que penetra hasta 40 cm., realizando movimientos para desgarrar y horadar la carne del animal, provocándole intensas hemorragias y un dolor inmenso. Debido a la gran pérdida de sangre, los toros padecen una sed insoportable que en ocasiones llevan a los toros a lamer su propia sangre. El picador debe realizar un mínimo de dos puyazos por toro.

EL TERCIO DE BANDERILLAS

Las banderillas son lanzas de madera de unos 70 cm. de longitud y 18 mm. de diámetro. Están provistas con arpones de acero afilados y cortantes de unos 6 cm. Suelen estar decoradas con los colores de la bandera española o los de las comunidades autónomas. Serán clavadas en el lomo del toro con finalidad de “humillarlo”, es decir, que agache la cabeza para que el matador pueda clavarle la espada mortal. 

Según el reglamento taurino, a cada toro se le debe castigar con tres pares de banderillas.

TERCIO DE MUERTE O SUERTE SUPREMA

El estoque (espada de un metro que se usa con objetivo atravesar el corazón) penetra 45 cm., seccionando vasos sanguíneos vitales, lo cual produce una hemorragia interna masiva que no se percibe desde el exterior, pero que supone una infernal agonía para el animal. 

En el mejor de los casos este será el final del sufrimiento del toro, pero con frecuencia los matadores fallan sus estocadas y deben repetir una y otra vez la introducción del estoque, lo cual supone la perforación de los pulmones, que se van encharcando de sangre. No es infrecuente escuchar que el animal ha recibido hasta diez estocadas y que empiece a vomitar sangre de manera pavorosa, si no lo ha hecho desde antes. 

Los bóvidos tienen una resistencia y un instinto de supervivencia extraordinarios. Sin embargo, este excelente atributo en este caso alarga la agonía, ya que en algunos casos ni aún así mueren, y se recurre a la puntilla (cuchillo que secciona la médula espinal), que deja al animal paralizado, pero no inconsciente, lo cual significa todavía vivo y consiente.

TROFEOS PARA LOS TOREROS

Como trofeos al toro se cortan las orejas, y si la afición lo considera oportuno, también el rabo, para ser entregadas como recompensa al matador. El animal, que aún puede estar agonizando y plenamente consciente, puede sentir cómo le mutilan. Existen pruebas videográficas en las que se pueden ver toros pataleando mientras les cortan las orejas. Finalmente un carro tirado por dos mulas arrastrará al toro hacia el desolladero. 

Los caballos son también víctimas de la brutalidad de las corridas de toros. Deben actuar como muro de contención, y los golpes que reciben les causan hemorragias internas. En numerosas ocasiones reciben cornadas que les abren las tripas, ocultas por el peto. A menudo se las vuelven a meter dentro y se los cose para que vuelvan a salir. 

Es necesario drogarlos (inclusive con inyecciones de morfina) y taparles un ojo para que no vean al toro y no intenten huir. También se les cortan las cuerdas vocales para que no puedan gritar de dolor. En palabras de los propios taurinos, se ha llegado a decir que esto se hace para que los gemidos del caballo no puedan herir la sensibilidad de los espectadores. 

Los caballos usados en las corridas de toros suelen ser viejos, y por esta razón están poco valorados en el mercado. No es extraño que muchos fallezcan horas después de haber participado en una corrida de toros, lo cual ya está previsto por quienes les han conducido a este infierno. 

Desgraciadamente el maltrato a los toros en España no se limita exclusivamente a las corridas de toros que todos conocemos. También existen diferentes festejos populares en que se emplean animales (fundamentalmente toros y vaquillas), y que suponen una fuente importante de ingresos para los ganaderos, al vender aquellos animales que no se consideran aptos para las corridas. Estos festejos son muy comunes en muchas provincias de España y suponen una de las causas más comunes de expresión de brutalidad y chabacanería de la incultura española. Sin embargo, gran parte de la población residente en grandes ciudades no tiene conocimiento de la existencia de estas barbaridades tan comunes en un gran número de pueblos. Solamente podemos ofrecer un resumen de las fiestas crueles que se celebran en España, porque existen cerca de 3.000. 

El dominio por la fuerza y la humillación de un ser indefenso en ningún caso se puede considerar cultura, sino que constituye un homenaje a la peor crueldad humana, que es hacer del dolor una fiesta. 

La inmensa mayoría de la población es contraria a las corridas de toros y sus variantes pueblerinas. Es responsabilidad de tod@s actuar para acabar con esta barbarie que pagamos tod@s y que sólo sirve para enriquecer a unos pocos y perpetuar un modelo de dominación del hombre sobre el animal y una supuesta cultura española llena de caspa y sangre. 

Cada año 60.000 toros son torturados antes de morir en nuestro país. España es el país del mundo en el que se maltratan más animales en las celebraciones fiestas populares tradicionales. En la mayoría de los casos estas fiestas se realizan en honor a santos y vírgenes, con lo cual cuentan con la bendición de la Iglesia Católica

(ver el artículo Tauromaquia: corridas de toros)

NOVA GUIA DE RECURSOS, EN SIS IDIOMES, MOLT MÉS PRÀCTICA I FÀCIL DE CONSULTAR

EL PUNT: LA NOVA GUIA DE RECURSOS DE BADALONA S'EDITA EN SIS IDIOMES

BADANOTIS: BADALONA ELABORA UNA NOVA GUIA DE RECURSOS DE LA CIUTAT

LA REVISTA DE BADALONA ENS TORNARÀ A INFORMAR SOBRE LA NOSTRA CIUTAT. NO LA DEIXIS ESCAPAR!!!!

Torna als quioscos la Revista de Badalona

Badalona recupera una de les capçaleres més antigues de la ciutat, Revista de Badalona (RdB), que es va començar a editar el 1941. Des d’aquest divendres, el primer número de la nova etapa (el 693, ja que es manté la numeració) es pot trobar als quioscos a un preu de 3 euros. Els últims anys, la publicació s’havia editat com a suplement mensual d’El Punt per a Badalona. El febrer d’aquest 2009, l’editora del diari, Hermes Comunicacions va decidir deixar d’editar-la i va arribar a un acord per cedir-la a l’editorial Nautilus Comunicació i Cultura. La seva intenció és publicar-la com a mínim tres cops l’any.

La nova RdB s’ha renovat tant en disseny com en continguts, on combina temes d’actualitat, com la imminent celebració de la Capital de la Cultura Catalana de la ciutat, amb d’altres de més històrics, com un reportatge sobre l’alcalde Frederic Xifré o un altre sobre el carrer de Mar. En aquest primer número hi participen diverses persones vinculades a la revista al llarg de la seva història. La presentació de la publicació es realitzarà dilluns a les 19.30 h a la Sargantana. (Comunicació 21.com)

A Badalona, val molt la pena viure-hi.

 

Si ens atenim simplement als resultats, el que es diu mobilitzar no van acabar mobilitzant, però ningú podrà negar que les consultes del diumenge 13D, que ni eran vinculants, ni comptaven amb la infraestructura més idònia, s'han dut a terme amb el màxim rigor democràtic i han suposat un exercici cívic-polític de primer ordre, quant a la capacitat d'organització es refereix i, més encara, quant al propòsit divulgatiu de les seves aspiracions.

Focalitzant la qüestió a la nostra ciutat, aquesta facultat de fabricar i proposar idees i d'aconseguir a més que milers de ciutadans les recolzin, les materialitzin i les propaguin amb èxit em sembla essencial, des del punt de vista de la vitalitat, la confiança i la credibilitat que això pot generar, i necessària vers el moment polític en què es troba  Badalona, tenint en compte que la ciutat emergeix del seu ostracisme i que es mostra preparada per  abandonar la parsimònia política i superar l'estancament social al que estàvem acostumats.

En aquest sentit, l'engranatge polític, econòmic i administratiu del govern de Badalona ha propiciat, sota el meu punt de vista, un canvi positiu en funció de les necessitats reals de la ciutadania, sobre la base del projecte pactat a l'inici de la legislatura entre les tres forces polítiques, PSC, CIU i ERC i la cobertura econòmica que han suposat les ajudes del Pla E de l'Estat.

I quan em refereixo a les actuacions decisives, crec que és de justícia fer esment al paper dels que estan contribuint a donar l'impuls que necessitava la ciutat, no només per a desencallar antics projectes, sinó per a assolir que la ciutat guanyés en autoestima i autoconfiança. I proba de la influència positiva a la que faig referència és que,  a les bondats econòmiques de les inversions estatals esmentades, caldrà sumar en un futur molt pròxim el Museu Nacional del Còmic, que se situarà a l'antiga Caci; la remodelació del Passeig marítim i de l'estació de Renfe; el recolçament a les polítiques d'acollida esdevenint un referent nacional del model; nous projectes tecnològics en l'horitzó o la museïtzació més intensa des de la descoberta de les Termes Romanes, conformant els eixos principals  perquè Badalona recuperi la capitalitat econòmica, cultural, sanitària i esportiva que mereix.

I no vull finalitzar sense donar les gràcies a un munt de lluitadors anònims que, sense cap mena d’inerès, continuen al peu del canó,  donant el seu temps lliure i moltes vegades els seus diners,  dedicant-se en cos i ànima a ajudar la gent més necessitada de la ciutat. A tots els que fan que Badalona sigui una ciutat especial, en la que val molt la pena viure-hi, els hi dessitjo Bon Nadal i millor any 2010.

Lorenzo Merchán

Revista EL TOT

BADALONA VA PER FEINA...

Aquest és el llistat de projectes que es presentaran davant el Ministeri de Política Territorial per finançar el proper any amb càrrec al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL):

http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/includes/noticies/fitxers/entrada18508/fitxer28/FEOSL_2010_projectes.pdf

I SOBRE LA QÜESTIÓ, DOS APUNTS MÉS:

1.-Patrimoni, economia i atenció social (Bloc d'en Ferran Falcó)

2.- La Junta de Govern Local ha aprovat el llistar de projectes que es presentaran davant el Ministeri de Política Territorial

ARTICLE A DESTACAT

Les parelles de ball
( JAUME OLIVERAS I COSTA)

"Quan hem parlat de la situació de socialistes i populars en la Badalona afectada per l'operació Pretòria i en la perspectiva d'un llarg període electoral que és a la cantonada, seria una anàlisi incompleta si no donéssim un cop d'ull a les formacions que completen l'arc municipalista, amb les seves justes aspiracions però, també, amb les limitacions pròpies de la realitat de la geografia electoral badalonina.
Nacionalistes, ecosocialistes i republicans, alternativament, han format part de diversos governs municipals, de la mà dels socialistes i segons els interessos del PSC i les valoracions personals que auguren les garanties d'estabilitat de govern. Ara i aquí, sembla impossible que qualsevol d'aquestes formacions pogués donar la maneta als populars i, d'altra banda, és gens probable un acord de govern dels tres grups, deixant de banda els socialistes, molt més quan entre les tres opcions no sumen catorze regidors i és impensable que aquest guarisme entri en les possibilitats del pròxim futur. Una altra cosa seria que la família socialista intentés atraure CiU i ICV a compartir govern, però cap d'ells no sembla gaire disposat a aquesta operació.
Malgrat la moguda pretoriana també hagi esquitxat els convergents i fins i tot el seu cap de llista està imputat en un procés de presumpta corrupció –procés que es pot diluir en la nit fosca del temps i sense gaires complicacions–, el partit nacionalista navega prou bé en les aigües badalonines i fins pot aspirar a augmentar els seus percentatges, ben situat en alguns barris que fins fa pot li eren hostils (Pomar, Sant Roc, la Salut Alta...) i marcant territori en llocs on havia prestat vots i ara en reclama la propietat (Centre, Dalt la Vila, Casagemes...) Ferran Falcó sap conduir la seva gent i, com he dit altres vegades, ha creat un bon equip municipal, amb persones de provada eficàcia que no han renunciat a entrar a les conselleries conflictives per demostrar la pròpia capacitat. El sostre convergent pot ambicionar una nova alçada, moderada però suficient per fer-se valer en el pròxim futur. L'entesa amb els socialistes sembla tenir llarga vida, encara que els interessos de la política nacional i estatal poden interferir, tot i que Serra i Falcó defensen l'autonomia dels grups municipals.
Els ecosocialistes han aprofitat les rendes de l'antiga vitalitat del PSUC, cosa que els ha permès mantenir algunes importants bosses electorals i molt més importants influències polítiques. Però a cada bugada hi han deixat un llençol i poc en resta d'aquella crònica, cosa que no és pas dolenta, ja que els dóna possibilitat d'un vot nou, jove i verd, i amb trempera. Amb tot, Iniciativa no acaba de definir una ideologia pròpia i els seus socis alternatius són maldestres en la modernització del seu missatge.
Per la resta, necessitats de militància, els costa competir en la presència en l'entramat ciutadà, avui limitada als darrers reductes dels vells –i bells– palaus d'hivern. El futur, marcat per la condemna als rengles de l'oposició i necessitats d'un lideratge ara absent, és més aviat fosc i només un miracle podria estalviar-los la pèrdua de percentatge electoral; a més, la possible continuïtat del pacte socioconvergent no els situa gaire bé en l'escaquer badaloní.
Amb presència molt minvada, els republicans tenen el repte de mantenir-se al consistori, empresa gens fàcil a partir de la complicada crònica del seu grup municipal i de la sortida de la gent de Reagrupament, força important a Badalona. Els darrers conflictes a Dalt la Vila, els dificultosos equilibris a Cultura i la manca d'un perfil engrescador als barris de la ciutat, farà que els sigui costerut mantenir la presència al consistori, on la pròpia indefinició sobre líders i candidats pot complicar molt més les aspiracions de govern.
Les possibilitats de nous projectes polítics (CUP, Reagrupament, UPD, Ciudadanos, PxC...) és difícil de preveure quan a un any vista poden passar moltes coses, a més de la dificultat que tindrà qualsevol grup per crear-se un espai electoral propi. Nacionalistes, ecosocialistes i republicans hauran de començar a definir les seves estratègies i Pretòria fer-nos entendre fins on arribarà el desencís i l'abstenció. El futur, a la cantonada."

FACEBOOK: NEIX A BADALONA, DE LA MÀ DE FERRAN FALCÓ I DAVID CANALS, EL GRUP DE CORREDORS - RUNNERS -

 

FACEBOOK: RUNNERS

"Hi ha tanta gent que corre! a la platja, a la serralada, fins a Masnou, a les torres mapfre, a Sant jeroni o al dipòsit. Aquesta pàgina és per compartir entre els amants del running tot allò de bo que té aquest esport. Tothom hi cap, els corredors d'ultrafons, els de fons, els de mig fons, els de les curses populars. Tots!...perquè som molts!!"
(David Canals, Administrador del Grup)

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANTS DE COMUNICACIÓ DE LA GENERALITAT

El Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya s’ubicarà a Badalona

La missió del Museu del Còmic serà la de preservar, investigar i difondre el llegat dels dibuixants catalans des del segle XIX fins a l’actualitat.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els representants del sector que formen part de la comissió de treball del Pla Director per al nou equipament han decidit avui ubicar el Museu del Còmic i la il·lustració de Catalunya a Badalona. El projecte presentat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat preveu situar el Centre a l’edifici de la Companyia Auxiliar de Comerç i la Indústria (CACI), que es troba a la façana marítima, al costat del nou port esportiu i pesquer. Pròximament es presentarà el projecte del futur Centre.

La candidatura de Badalona ha estat la millor valorada de les quatre presentades. Les altres tres eren als municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sitges.

L’edifici del CACI, obra de l’arquitecte Jaume Botey, va ser construït el 1899 per allotjar una fàbrica de colls de camisa de cotó. Es tracta d’una de les obres emblemàtiques de l’època industrial i representa un dels escassos vestigis del passat modernista de Badalona. L’edifici destaca per la seva construcció de ciment forjat com a estructura interior amb un exterior d’obra vista.

El CACI disposa d’una superfície útil de 4.103,35 metres quadrats en sis plantes i conserva íntegra l’estructura exterior. En la decisió d’ubicar a Badalona el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya s’ha tingut en compte la bona accessibilitat amb transport públic, tant en tren com en metro (estació Gorg de la Línia 4 i futura línia 9), així com la seva localització al passeig marítim. També s’ha valorat que l’edifici del CACI és el que més s’adequa a la superfície considerada necessària pel Pla Director, així com el teixit social i cultural de Badalona, amb il·lustradors i dibuixants de reconegut prestigi com Jaume Passarell, Tomàs Marco i Enric Sió

La comissió de treball del Pla Director del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya està formada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, representats de FICOMIC, de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), així com col·leccionistes i experts en el sector.

El Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya serà  una eina al servei dels creadors de tots els temps i de sensibilització de la població envers els valors culturals del còmic i la il·lustració en tant que llenguatges transmissors de coneixements.

El Pla Director considera que el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya ha d’esdevenir un centre de referència a nivell internacional pel que fa al món del còmic i la il·lustració. El nou equipament pretendrà estimular els visitants a descobrir i experimentar el dibuix com a mitjà de comunicació, alhora que serà un espai dels creadors i un espai al servei dels agents del sector.

La CACI serà Museu. Badalona és capital

EL PUNT:  Il·lustradors i artistes de Badalona celebren l'elecció de la CACI como a museo del còmic

Enrique, desde Sant Roque dice: ¡OK, OK, OK! ¡PODEMOS, PODEMOS, PODEMOS,PODEMOS!

Tras los trabajos de limpieza efectuados por el Ayuntamiento de Badalona, este es el estado en el que quedó una de las zonas de aparcamiento del barrio de Sant Roque.

A cerca de esta iniciativa, Enrique, uno de los vecinos más activos y luchadores del barrio afirmó recientemente:

“EN 30 AÑOS, ESTO NO SE HA HECHO NUNCA, YA ERA HORA” este es el comentario que se repite entre los vecinos de la zona, nuca una actuación a tenido tan buena acogida en el barrio, si seguís sumando cosas positivas pude que no sea imposible normalizar el distrito 6, por lo menos tendríamos que creernos que tenéis el propósito político de conseguirlo y eso solo se consigue con la determinación de aplicar las normativas como en el resto de BADALONA."

La edad del pavo y el botellón, un cóctel explosivo

Tradicionalmente el paso de la educación primaria a la secundaria había supuesto un cambio en los hábitos y comportamientos de nuestros hijos, al pasar de la etapa infantil, marcada por la ingenuidad y la ternura, a la llamada edad del pavo, un período de conflicto generacional, en el que los jóvenes probábamos a ser adultos sin dejar de comportarnos como niños.

Bien sea porque en la actualidad nos enfrentamos a jornadas laborales interminables, desempeñando, muchas veces, trabajos ingratos; bien sea por el dificultoso acceso de las madres al mundo laboral, con los problemas de conciliación familiar que ello suscita; bien por un exceso de proteccionismo y permisividad hacia nuestros hijos; o quizás por la mezcla de unos y otros factores, lo cierto es que la autoridad que antaño ejercían nuestros padres, abuelos y profesores, ha pasado a ser cuestionada y sustituida, por el acceso libre y descontrolado a Internet y por el incipiente paternalismo legal que regula las relaciones de nuestros hijos.

Una salida a este dilema, en un momento en que los menores de edad reciben información-basura a borbotones y escasean las referencias morales hacia los valores humanos, pasa porque los padres fomenten el diálogo, intensifiquen su apoyo y corrijan los errores de los adolescentes, influyendo con su compromiso en el arraigo familiar.

Lamentablemente, cuando los tabúes sexuales han sido parcialmente aniquilados y el consumo de alcohol y drogas, sobre todo las blandas, se ha convertido en una moda socialmente comprendida e institucionalmente tolerada, en aras a una libertad mal entendida, nuestros niños, acostumbrados a la opulencia, y los padres, de espaldas a la realidad, se enfrentan a los problemas en precariedad de condiciones. Porque precarias son las respuestas institucionales; escasas las peticiones sociales para que aumenten los espacios de diversión pensados por y para ellos; y precarios los resultados derivados de políticas insensibles al desarrollo integral de los menores.

Por ello, es de vital importancia que reivindiquemos el aumento de las propuestas encaminadas a facilitar los lugares apropiados para la práctica del deporte, de la música, de las aficiones compartidas y de los proyectos culturales, lúdicos y sociales, escuchando y tomando siempre como referencia las necesidades reales de nuestros hijos.

Y mientras tanto…, mientras conseguimos la implicación y la complicidad de los distintos agentes sociales para dar respuestas positiva a esta situación, debemos exigir que las fuerzas del orden incrementen la vigilancia y la prevención para que nuestros hijos, menores de edad, se mantengan al margen del consumo de alcohol y las drogas, mediante campañas que eviten su presencia tanto en eventos y locales de mayores como en los llamados botellones, donde el cóctel con la edad del pavo acaba siendo explosivo.

Publicado por Lorenzo Merchán en la revista EL TOT de Badalona