Per llegir el contingut de la resolució cliqueu: http://www.boe.es/boe/dias/2009/10/15/pdfs/BOE-A-2009-16468.pdf
¡URGEIX VENDRE PIS! ÉS A BERGA. ¡¡PREU ECONÒMIC REBAIXAT!!
CLICA LA FOTO PER MIRAR LES CARACTERÍSTIQUES
COLABORA AMB CÀRITAS DIOCESANA
25/10/2009
Per publicar això millor que no haguessin pubiqucat res... Tot un muntatge disenyat per a ingenus.
Per llegir el contingut de la resolució cliqueu: http://www.boe.es/boe/dias/2009/10/15/pdfs/BOE-A-2009-16468.pdf
23/10/2009
El absentismo laboral, el agujero negro de la función pública.
Paradojas de la vida, la crisis por la que atraviesa la economía española, ha producido entre sus efectos colaterales, que la función pública represente uno de los pilares de la futura economía sostenible, sin que para ello nadie haya reparado en solucionar definitivamente una de las principales lacras de nuestra Administración: el absentismo laboral de los funcionarios.
En Italia, el Parlamento se ha tomado la cuestión muy en serio y, recientemente, ha aprobado un nuevo código disciplinario para sancionar con el despido directo a los funcionarios que acumulen más de tres ausencias injustificadas en un plazo de dos años. Con esta nueva normativa los altos cargos o funcionarios, que tengan a otros empleados públicos bajo sus órdenes, también podrán ser duramente sancionados si no colaboran o no informan de las infracciones cometidas en su departamento.
Al respecto de esta iniciativa, que proviene del país vecino, mi pertenencia al colectivo de funcionarios españoles, en este caso al catalán, y más concretamente al de Badalona, me permite asegurar que en España, el de los funcionarios, es un sector que, como tantos otros, se encuentra plagado de buscavidas que se aprovechan de la picaresca, beneficiándose de un puesto de trabajo, a-normalmente intocable y descaradamente vitalicio, con el agravante de que los sueldos de los funcionarios provienen del esfuerzo de todos los ciudadanos que rigurosamente pagan sus impuestos.
Los vagos, improductivos y escaqueados; los que se quedan en casa sin motivo alguno; y sobre todo los que mienten en las justificaciones de inasistencia al trabajo, a quien realmente están perjudicando con su actitud es al conjunto de los funcionarios, no sólo por el deterioro en la imagen que ello provoca, sino porque el absentismo redunda en una merma de productividad que se torna letal para el sistema productivo.
En este sentido, la sociedad española a la que yo me sumo, está harta de la impunidad y de la indefensión ante un sector privilegiado y demanda un cambio en la normativa, esencial para el buen funcionamiento de la administración. Lo que no es de recibo es que legislatura tras legislatura, el colectivo de los funcionarios se haya convertido en una especie de lobby dirigido por algunos sindicatos, con la fuerza suficiente para manipular la voluntad de los gobiernos, en detrimento del interés general.
Aplaudo, por tanto, la valentía de los italianos, por dar una respuesta a un clamor social, y espero que, por lo menos, Cataluña sepa reaccionar para ser pionera en una legislación que dignifique la profesión de funcionario, de manera que el trabajador que cumpla bien y se esfuerce sea recompensado y pueda exigirlo legalmente, y el que se aproveche de su puesto de funcionario, no se vea amparado por la impunidad y la sobreprotección sindical y sea igualmente despedido en base a la misma ley.
Lorenzo Merchán (publicado en la revista EL TOT)
22/10/2009
Ser más iguales para ser más libres (Lorenzo Merchán)
La igualdad entre hombre y mujer pasa por reconocer que nuestro rol en la vida no va asociado al género con el que nacemos, de manera que la condición hombre o mujer no debe limitar nuestra forma de pensar, nuestras costumbres y mucho menos nuestros comportamientos.
Las personas, al nacer, no se incorporan a la vida acompañadas de un libro de instrucciones en el que se les asigna, en función del género masculino o femenino, unas determinadas funciones, derechos y obligaciones.
Es durante el proceso de crecimiento y maduración donde el papel de padres y educadores, junto al entorno social, imprimen el carácter y la manera de actuar frente a los demás, de ahí que sea tan importante que, desde el primer minuto, se eliminen todas las connotaciones negativas ligadas a la condición sexual.
También, por su capacidad de influencia, los medios de comunicación ejercen un papel clave en la propagación de los fundamentos de la igualdad, de manera que la renuncia a esta exigencia, en favor de los ránquines de audiencia constituye una de las peores lacras de la actualidad, motivo por el cual debemos estar alertas para denunciar la propagación y el fomento de la desigualdad en cualquier medio de difusión.
De igual manera, desde el punto de vista normativo, el fortalecimiento y la defensa de las bases para que el binomio familia-escuela resulte clave en la transmisión de los valores igualitarios entre niños y niñas, deberían ser considerados como aspecto básico y fundamental en las leyes educativas.
Porque la defensa de nuestros derechos empieza por el respeto hacia los derechos de los demás, nadie, por haber nacido hombre o mujer, tiene derecho a imponer al otro una determinada manera de hacer o a eximirse de sus responsabilidades.
Ser más iguales nos hace más libres e independientes pero a la vez contribuye a mejorar la convivencia, algo de lo que adolecen muchas de las actuales relaciones familiares, laborales y sociales, enmarcadas todavía en las viejas concepciones que otorgan a la mujer un rol servicial y al hombre el receptor de sus servicios.
Contrariamente, la educación debe girar en torno a la persona y no sobre el género, para que desde bien pequeños, los niños aprendan y asuman, dentro de la normalidad más elemental, que tanto la interdependencia como la autosuficiencia, se consiguen en la práctica desde el reconocimiento y el respeto hacia los derechos de los demás.
Nadie es mejor ni más que nadie por haber nacido hombre o mujer. Es hora ya de hacer tabla rasa para que ninguna persona sienta ninguneada su existencia por el estigma de su nacimiento y de que la educación en la igualdad vaya acompañada no sólo de proclamas sino también de su cumplimiento real en la práctica.
(Artículo publicado en la revista EL TOT)
20/10/2009
AL SEU ÚLTIM ARTICLE, FERRAN FALCÓ FA SERVIR EL CONTINGUT D'UNA TRUCADA TELEFÒNICA PER POSAR DE MANIFEST L'INCIPIENT AUGMENT DEL FRAU FISCAL, MOLTES VEGADES LLIGAT A L'I INCIVISME.
El bloc d'en Ferran Falcó: Una conversa real
Farem ficció de l'interlocutor i l'adreça donada, però ahir em va trucar una persona per explicar-me que al seu bloc d'habitatges hi ha uns veïns, coneguts per tothom per la seva actitud vital incívica, que passen pels habitatges per vendre menjar, sabatilles, i altres objectes de dubtosa procedència.
M'ha dit que són dels qui viuen a l'habitatge de lloguer amb preu reduït per la seva situació social, però que són també els qui cobren diferents pensions no contributives i altres ajudes socials de les que disposa el nostre sistema de cobertures. Diu que són, també, els qui embruten, fan escàndols i criden al carrer pertorbant la convivència. I diu que no pot entendre com mentre l'interlocutor es lleva a les quatre del matí per treballar i poder pagar religiosament el seu lloguer i les despeses de la comunitat, hi ha d'altra gent que ni es lleva ni paga la comunitat ni -no ho sap- probablement el lloguer social que li ha estat atorgat.
Això passa, passa aquí, i és un tabú que ningú no s'atreveix a entomar perquè es considera un mal menor o un dany colateral al sistema. Però la gent té dret a viure dignament i a ser respectada. I la gent que paga i contribueix en la mesura del seu esforç a la comunitat a la qual pertany, té dret a què es revisi si la justícia social que tots defensem i que pregona genèricament el nostre sistema, no pot acabar esdevenint injusta quan se'n fa un abús i es converteix en una manera de viure del sistema sense contribuir-hi ni tant sols amb la dosi de civisme i respecte pels altres que tocaria.
Defenso la solidaritat i la compassió amb els més desvalguts, defenso la justícia social i el donar oportunitats i suport als qui no se’n poden sortir sols. Però també defenso una societat exigent i autoexigent amb els deures de tots plegats. Alguna cosa fem malament si l’assistència esdevé el modus vivendi permanent d’algú.
I no es tracta de buscar culpables, sinó de parlar de deures per no pervertir els drets.
Farem ficció de l'interlocutor i l'adreça donada, però ahir em va trucar una persona per explicar-me que al seu bloc d'habitatges hi ha uns veïns, coneguts per tothom per la seva actitud vital incívica, que passen pels habitatges per vendre menjar, sabatilles, i altres objectes de dubtosa procedència.
M'ha dit que són dels qui viuen a l'habitatge de lloguer amb preu reduït per la seva situació social, però que són també els qui cobren diferents pensions no contributives i altres ajudes socials de les que disposa el nostre sistema de cobertures. Diu que són, també, els qui embruten, fan escàndols i criden al carrer pertorbant la convivència. I diu que no pot entendre com mentre l'interlocutor es lleva a les quatre del matí per treballar i poder pagar religiosament el seu lloguer i les despeses de la comunitat, hi ha d'altra gent que ni es lleva ni paga la comunitat ni -no ho sap- probablement el lloguer social que li ha estat atorgat.
Això passa, passa aquí, i és un tabú que ningú no s'atreveix a entomar perquè es considera un mal menor o un dany colateral al sistema. Però la gent té dret a viure dignament i a ser respectada. I la gent que paga i contribueix en la mesura del seu esforç a la comunitat a la qual pertany, té dret a què es revisi si la justícia social que tots defensem i que pregona genèricament el nostre sistema, no pot acabar esdevenint injusta quan se'n fa un abús i es converteix en una manera de viure del sistema sense contribuir-hi ni tant sols amb la dosi de civisme i respecte pels altres que tocaria.
Defenso la solidaritat i la compassió amb els més desvalguts, defenso la justícia social i el donar oportunitats i suport als qui no se’n poden sortir sols. Però també defenso una societat exigent i autoexigent amb els deures de tots plegats. Alguna cosa fem malament si l’assistència esdevé el modus vivendi permanent d’algú.
I no es tracta de buscar culpables, sinó de parlar de deures per no pervertir els drets.
14/10/2009
La Selecció Urugaya de futbol fa servir un eixemple de superació per motivar els jugadors
Aquests dos son alguns dels vídeos que la Selecció uruguaya de futbol fa servir per motivar els jugadors abans dels partits. Trobo un encert la seva difusió, no només per relativitzar els nostres mancances, sinó per demostrar que la "superació" no te límits. Sempre és pot fer quelcom més.
Ah, per cert! aprofito per fer una proposta a la marca Armani:
- Que en comptes de fitxar a Cristiano Ronaldo per substituïr Beckam en la nova campanya, que contractin en Nick Vujicic, el protagonista d'aquest video, perquè ell si que dona la talla de totes totes.
Ah, per cert! aprofito per fer una proposta a la marca Armani:
- Que en comptes de fitxar a Cristiano Ronaldo per substituïr Beckam en la nova campanya, que contractin en Nick Vujicic, el protagonista d'aquest video, perquè ell si que dona la talla de totes totes.
EL PUNT: Badalona congela els impostos i les taxes i crea noves bonificacions
Francesc Serrano, Regidor d'Hisenda a Badalona
12/10/2009
ELS DE LA U.E., QUE MIRIN ATENTAMENT I PRENGUIN NOTA, PERQUÈ...
... ALTRES "FESTES" COM AQUESTA DE LES ILLES FEROE (DINAMARCA), AMB PROP D'UN MILER DE DOFINS MORTS D'UNA TACADA, SI QUE S'AHURIEN D'ERRADICAR D'AQUEST PLANETA PER SEMPRE.
06/10/2009
Publicar un "sms", sense consentimient, és una indecència. (Per Lorenzo Merchán González)
Del debat dels continguts s'ha passat al debat sobre la legalitat de la seva publicació, possiblement de forma interessada, per ocultar el fons de la qüestió, que no és altre que la incomoditat dels autors amb l'etapa política per la qual travessen, situació posada de manifest inconscientment davant l'opinió pública en un atac de sinceritat via “sms”.
No obstant això, cal qüestionar la imparcialitat dels fotògrafs i la dels diaris que van publicar les fotografies perquè, posats a fotografiar pantalletes, o bé es van centrar en unes poques, o els fotògrafs no són molt hàbils, o si ho són -que jo crec que sí-, no es va considerar oportú publicar els missatges de socialistes, convergents o republicans.
Però “considerar una merda el teu partit”, el teu treball o el teu equip de futbol és més habitual del que sembla. Qui no ho ha pensat alguna vegada i qui no ho ha dit públicament en algun moment de la seva vida?
L'interessant per mi és la disconformitat, la discrepància i el dissentiment que van transmetre en els seus missatges, més que l'epítet utilitzat, amb independència de què el canal no fos l'apropiat, per qüestions òbvies.
Però molt baix hem caigut, si ara, després de ser sorpresos en l'exercici del seu íntim dret a la comunicació privada via “sms”, el que toca a continuació és vilipendiar-los , sotmetre'ls a l'escarn de la ciutadania, i aprofitar l'ocasió per afeblir la seva acció política.
És indecent que la premsa, malnomenada “seriosa”, es presti al joc polític amb aquest tipus de maniobres, exposant a la llum pública el contingut de missatges privats que no aporten cap informació, el rerefons del qual no es conegués per endavant, com ho és també que es publiquin les filtracions d'informacions judicials sota secret sumarial.
No és qüestió de “matar al missatger”. Del que es tracta és de preservar el valor de la intimitat i la pròpia imatge com un dret fonamental, quan no es transgredeix altre d'igual o superior calat.
04/10/2009
AVUÍ: ENTREVISTA A ARTUR MAS (Per Tian Riba i Sandra Arenas)
Pregunta: Es presenta com l'impulsor del canvi. Per fer què?
Artur Mas: El més important de tot: per treure Catalunya de la crisi econòmica. Per tornar a créixer i que la societat vagi endavant. El segon objectiu és defensar, millorar i incrementar l'autogovern en temes claus: com que el finançament no ha quedat ben arreglat, haurem de fer un salt endavant. Catalunya no ha de perdre l'horitzó d'un concert econòmic. Hi ha també la gestió de les grans infraestructures, com els aeroports catalans. Són temes transversals, que no divideixen la societat sinó que la uneixen. Aposto per aplicar el dret a decidir més en aquells temes que ens uneixen que no pas en els que ens separen, almenys en el curt termini. Resolguem allò que uneix més els catalans i no allò que els separa.
DAVANT L'OFEGAMENT ECONÒMIC DELS AJUNTAMENTS, LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA, EN LA SEVA XIX ASSAMBLEA, PREN ELS ACORDOS SEGÜENTS:
RESOLUCIÓ 5, SOBRE EL FINANÇAMENT LOCAL
Els ajuntaments de Catalunya hem arribat a una situació financera límit. L’estat de les finances locals, històricament precària, s’ha vist agreujada per diferents factors. La manca d’ingressos propis, el descens generalitzat de l’activitat econòmica o la disminució de les transferències de recursos al ajuntaments per part de l’estat estan portant els ajuntaments a l’ofegament econòmic.
Els ajuntaments ja fa molts anys que estan portant a terme competències que no els són pròpies i assumint el seu cost. Durant aquests anys, el món local ha reivindicat davant del Govern de la Generalitat i de l’Estat la necessitat d’acabar amb aquesta situació que condiciona la viabilitat econòmica dels ajuntaments.
Amb la situació actual de crisi econòmica, els ajuntaments han incrementat d’una manera molt important les demandes dels seus ciutadans en serveis relacionats amb polítiques socials, atenció a les persones, etc i, per altra banda, els ingressos que fins ara rebien per part de l’Estat i de la Generalitat, han disminuït.
Malgrat que els alcaldes de Catalunya som coneixedors de la impossibilitat de tancar ara un nou model de finançament local donat que les negociacions es duran a terme al 2010, també sabem el greu problema que això suposa per als municipis, i la situació en la que deixa fins aleshores als ajuntaments.
A més, les mesures d’urgència proposades des del govern són conjunturals, i en molts casos no poden reparar la situació que ja estan patint els ajuntaments.
Per tot això, la XIX Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya
ACORDA
Primer.- Donar suport als ajuntaments de Catalunya que, a aquestes alçades de l’any, es troben amb greus dificultats econòmiques i que, previsiblement, tancaran els seus exercicis amb dèficit.
Segon.- Donar suport als ajuntaments en les rigoroses mesures d’austeritat que s’hauran d’adoptar per al 2010. Sabem que els ajuntaments estan fent tot el possible per mantenir els serveis, però també som conscients que en molts casos no es podran mantenir, almenys no amb la mateixa capacitat.
Tercer.- Sol·licitar que als Pressupostos Generals de l’Estat del 2010 i als de la Generalitat de Catalunya que es mantinguin totes les partides i conceptes pressupostaris que tradicionalment s’han destinat a les entitats locals, sense retalladess ni cap supressió.
Quart.- Es reclama al Govern de l’Estat la creació d’un Fons de l’IVA suportat pels ajuntaments, que permeti el seu reintegrament atesa la repercussió anunciada de l’augment percentual de l’IVA que recaurà sobre la prestació dels serveis públics municipals, que suposarà un increment generalitzat de la despesa. (residus, neteja, energia, etc.)
Cinquè.- Proposar que fins un 60% de la dotació de 5.000 milions destinada al Fons Estatal d’Inversió Local pugui ser aplicada al finançament de despeses corrents relacionades amb polítiques socials i educatives i altres serveis públics bàsics que actualment presten els ens locals, continuïtat que podria posar-se en perill com a conseqüència de la minoració dels ingressos el 2010.
Sisè. Iniciar l'estudi i revisió de tota la normativa sectorial (estatal i autonòmica) que impliqui competències impròpies, i que actualment no van acompanyades del seu preceptiu finançament, per tal que es pugui valorar jurídicament el retorn a l'administració que les ha legislat.
Setè.- Donar suport a la negociació durant la tramitació parlamentària del projecte de llei de PGE, de les propostes presentades per les entitats municipalistes (FEMP, FMC i ACM) relatives a:
a) Elevar els lliuraments a compte del 95 al 98%.
b) Elevar el límit d’endeutament del 110 al 130%.
c) Flexibilitzar l’aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària a l’exercici 2010 quantificant el límit de dèficit permès per al conjunt de les entitats locals en el 0,35% del PIB.
d) Règim especial d’ajornament i fraccionament del deute de 1.500 milions mitjançant la devolució en sis anys amb dos anys de carència.
e) Modificació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.
f) Modificació de l’article 193 del Text Refós del TRLRHL en el supòsit de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu.
g) Modificació de l’article 28.3 del Real Decret Legislatiu 1/2004 que aprova el Text Refós de la Llei de Cadastre Immobiliari en els los supòsits de revisió dels valors cadastrals.
Vuitè.- Demanar al Govern de la Generalitat la convocatòria de la comissió bilateral, Generalitat- ens locals, per avançar en el compliment de les disposicions estatutàries en matèria de finançament local previstes en el títol VI, capítol III "Les finances dels governs locals":
- La creació d'un model de participació en els ingressos de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Fons de Cooperació Local, de caràcter incondicionat, com a instrument que contribueixi a la suficiència financera dels ens locals.
- Adequar la dotació actual del fons de cooperació local en concordància amb el paràgraf anterior.
- El compromís de vehicular el màxim de recursos mobillitzables possible, dels destinats a polítiques socials, a través dels ajuntaments, donat que els municipis estan essent com sempre, l’administració que més durament ha de treballar per ajudar les famílies fortament afectades per la crisi.
03/10/2009
EL PUNT: Llefià i la Salut sumen energies a favor de la interculturalitat
Una trentena de col·lectius dels barris de Llefià i la Salut, juntament amb l'Ajuntament de Badalona, han programat per segon any consecutiu Els Colors de la Tardor, una experiència que arrenca demà diumenge i que representa un compromís de totes les parts implicades per la convivència i la interculturalitat. El conjunt d'activitats va ser presentat dijous al centre cívic La Salut, juntament amb un mapa d'entitats i serveis d'aquests dos barris que ara es comença a distribuir
(Per llegir la resta del article: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/87721-llefia-i-la-salut-sumen-energies-a-favor-de-la-interculturalitat.html)
ACTES DESTACATS:
- Diumenge 4 d'octubre
XV Festival Torre Mena Folk de Tardor (11 h)
- Dissabte 17 d'octubre
Badaground (hip-hop i break dance) a la rambla Floridablanca (17 h)
- Dissabte 24 d'octubre
Festa central a la rambla Floridablanca (tot el dia), que inclou la II Mostra Gastronòmica
- Dissabte 7 de novembre
Els Fils del Món (teixits i vestits d'arreu), a la plaça d'Antonio Machado (10 h)
- Dijous 19 de novembre
Projecció del documental Akulliku sobre la utilització de la fulla de coca a Bolívia, al centre cívic La Salut (19 h)
- Dissabte 28 de novembre
Jornada de debat i reflexió al centre cívic Torre Mena (10 h)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)