Aquest video, del que en faig difusió, l'he trobat al blog de Duran i LLeida. És un treball titulat "Señores Gobernantes", publicat per l'Associació de Famílies Nombroses del País Basc hirukide, per resaltar els valors de les famílies.
... i es que dels nens, no acabem d'apendre mai.
Es un hecho constatable que, gracias a nuestros impuestos, se construyen equipamientos públicos y que una vez entregados, de manera inmediata y con la aceptación de todos, acabamos otorgando a la administración el rango de “único vigilante y cuidador” de su mantenimiento, obviando nuestra responsabilidad como ciudadanos.
En este sentido, y existiendo como existen tantos mecanismos de denuncia ¿por qué pasamos por alto los actos de aquellos que destrozan lo que con tanto esfuerzo se ha conseguido? ¿Por qué sigue imponiéndose el vandalismo a la cordura? ¿Por qué la mala educación predomina sobre el buen comportamiento y callamos?
A mí se me antoja que la administración no debe responder a estas preguntas, y por eso creo que necesitamos hacer autocrítica respecto de la apatía y la insensibilidad que nos hace indiferentes y que tanto daño social provoca.
Y hablando de educación, ¿cuál es la que les estamos proporcionando a nuestros hijos? Parece que únicamente se acepte como antisocial pintar grafitis en las paredes, la práctica del botellón o destrozar mobiliario urbano, pero, ni lanzar papeles y colillas al suelo está bien. Ni escupir, ni orinar, ni defecar en plena calle es algo normal. Ni arrojar chicles, ni arrancar plantas tiene explicación. Vamos, que aunque puedan ser vanales para muchos, ninguno de estos comportamientos ni similares tienen fundamentación lógica, por lo que únicamente nos queda pensar que la escala de valores ha dejado de transmitirse.
De hecho, no sólo nos cuesta reconocer nuestro fracaso en el terreno educativo o la comisión de nuestros propios comportamientos incívicos, sino que - y lo que es peor- nos dedicamos únicamente a culpar sistemáticamente y de forma demoledora a la administración, poniendo en el punto de mira a los servicios municipales de limpieza, de parques y jardines, de medio ambiente, de vía pública, de guardia urbana, etc, ya que resulta mucho más cómodo que un tercero cargue con los fallos del sistema.
Pero la realidad es bien distinta. Aquí todos, en mayor o menor medida, hacemos de nuestra ciudad lo que es, y sólo nosotros podemos recuperar el justo valor de las cosas, para luego exigir a la administración que cumpla su parte, la de proporcionarnos el entorno y los servicios que nos merecemos. Está en nuestras manos cambiar el orden de los acontecimientos.
Lorenzo Merchán González
Artículo publicado en la Revista EL TOT
Montserrat Nebrera/ Diari Avui (entrevista publicada el 17-08-09)...
- En un referèndum per la llibertat de Catalunya votaria
que sí.
- Evidentment. Qui no està a favor de la llibertat?
Entrevista:
DESCANSE EN PAZ, UN DEFENSOR DE LA LIBERTAD
EXTRACTO DE, LA VIDA LOCA, EL TRABAJO QUE LE LLEVÓ A LA MUERTE
El gerent de la fundació Mariano Arnal mostra les plantes cultivades únicament amb aigua de mar. Foto: M.M.La fundació Aqua Maris vol instal·lar a Badalona el primer jardí públic regat amb aigua de mar
En un moment en què l'aigua dolça és cada cop més escassa, la fundació Aqua Maris, amb seu a Badalona, vol demostrar que per tenir un jardí verd i frondós no cal malbaratar recursos sinó aprofitar allò que tenim proper i en abundància: l'aigua de mar. Aquest és el punt de partida d'una recerca enfocada a descobrir les aplicacions de l'aigua marina en l'àmbit de l'horticultura amb l'ambiciós objectiu d'aconseguir fórmules per mitigar la fam al món.
Els primers passos comencen a donar resultat i el jardí de la fundació llueix ben verd tot i la inclemència del sol en ple estiu i el fet que l'única aigua que es fa servir per regar-lo és la que prové del mar, que és a pocs metres del recinte. La recepta per fer que funcioni és regar les plantes des de baix, amb l'aigua salada procedent de la capa freàtica. És el que anomenen reg invers i que ara volen posar en pràctica més enllà del recinte de la fundació. Per aquest motiu, han sol·licitat a l'Ajuntament de Badalona que els cedeixi una part dels terrenys que hi ha entre la part del darrere de la seu de la fundació i la platja per crear el primer jardí públic halòfil, és a dir, regat amb aigua de mar. Es tracta d'una parcel·la afectada pel projecte d'allargament del passeig marítim, que a hores d'ara serveix d'aparcament per a les persones que van a la platja. El gerent de la fundació Aqua Maris, Mariano Arnal, assegura que no cal que sigui un jardí permanent i que es podria retirar un cop comencessin les obres. «Creiem que val la pena encetar aquesta línia i hi ha altres espais a Badalona amb moltes possibilitats, com ara la zona on s'ha de construir el canal del port, si finalment no es fa», hi afegeix Arnal. Per demostrar que creuen en el futur del projecte, la fundació ha creat la primera escola de jardineria i agricultura halòfila, que està previst que entri en funcionament a final d'aquest any. El gerent de la fundació està convençut que el futur de la humanitat és en l'aprofitament de l'aigua del mar i que ben aviat «es començarà a fer servir de forma normal per al reg i més endavant per al consum humà perquè conté tots els elements de la taula periòdica». Per això considera que és important començar amb la formació de professionals en aquest àmbit.
Talassoteràpia a la platjaM.M
La fundació també aborda els aspectes terapèutics de l'aigua de mar i ha editat textos sobre els beneficis de prendre banys de mar. «La platja és el millor i més gran balneari de talassoteràpia i és a l'abast de tothom», explica el gerent de la fundació Aqua Maris, que és l'autor de diversos llibres i documents amb recomanacions per fer un ús terapèutic de l'aigua de mar aplicat a diversos problemes de salut, com ara l'acne, el reumatisme, el mal de cap i l'otitis, entre molts altres. Un d'aquests treballs l'ha editat un hotel de la costa de Cadis per distribuir-lo entre els seus clients i donar-los a conèixer el valor afegit de passar les vacances a tocar del mar. Mariano Arnal assegura que la fundació treballa amb la idea d'aconseguir que algunes administracions, com ara el govern de les illes Canàries, s'interessin per aquest treball com a via per finançar-se. De moment, han descartat la idea de crear un centre de talassoteràpia a la seu de la fundació a Badalona perquè requeriria una inversió econòmica molt important que a hores d'ara no poden afrontar.
