Una opinió molt a tenir en compte...

EL PUNT: Atiant el foc del despropòsit

Alimentar la tensió social és un error polític de conseqüències imprevisibles
(Per Jaume Oliveres i Costa)

"Un dissabte del proppassat mes de juny vaig passar-me un matí a la Salut Alta, convidat per uns amics que treballen en el món del lleure infantil. Com sia que a primera hora del dissabte l'amic Casquete no controla els autobusos, després d'esperar llargament s'imposà l'opció del taxi, amb la primera sorpresa de la jornada: quan vaig indicar l'adreça al taxista aquest m'etzibà: «Però ja sap on es fica, vostè?» Total, anava a la plaça Antonio Machado, i la carrera es presentà com un monòleg xenòfob del conductor, fins que vaig haver de tallar el discurs. Posteriorment, a la plaça, l'ambient fou excel·lent.

Amb tot, un cop d'ull a l'entorn evidenciava trobar-se a l'epicentre d'un dels barris més difícils de la ciutat. Molts comerços tancats i els reclams del se vende o se traspasa ho feien ben palès, a més d'una gens dissimulada presència policial. Talment, la descontrolada immigració ha produït un patent desequilibri en alguns barris i cal una bona política de convivència i integració per corregir la situació, un treball que s'ha de fer amb una sensibilitat especial i que exigeix un esforç valent de l'administració. Trobar sortides a un mapa comarcal descompassat per una immigració que no estàvem preparats a rebre és el gran repte de futur.

És evident que a la perifèria badalonina existeixen alguns punts conflictius i que l'actual crisi econòmica no ajuda gens a trobar-hi solucions. I és constatable que hi ha veïns que es troben incòmodes i preocupats. Amb tot, s'han d'anar treballant polítiques de confluència i diàleg i no ajuda gens atiar els conflictes. En les passades eleccions municipals, partint d'un anterior error de càlcul dels socialistes, el Partit Popular tensà la corda i es convertí en el capità aranya dels descontents; diuen que electoralment tingué els seus rèdits però, socialment, tot complicà la convivència ciutadana, en una població on és fàcil vendre el discurs alarmista.

En el laboratori d'una política de confrontació, els populars han decidit jugar fort en la Badalona més necessitada i els socialistes no han estat amatents al que calia fer, ells que teòricament eren els més introduïts en l'entramat social després de la desfeta comunista. El despropòsit ha arribat fins al fet de convocar-se eleccions a l'associació de veïns del barri i els populars promoure una candidatura alternativa que guanyà per golejada davant la candidatura continuista, en mans socialistes. Un fet impensat fa pocs anys: els populars aconseguint espais de poder veïnal.

Aquesta setmana passada la nova junta veïnal ha convocat una manifestació de protesta contra el govern municipal per reclamar més seguretat i més neteja i més de tot. Júlia Sánchez, la nova presidenta dels veïns –i també càrrec de confiança del PP a l'Ajuntament–, fou la capdavantera de la mani, no gaire nombrosa però sí significativa, on no hi faltaren els regidors populars.

No cal dir que els aplegats darrere la pancarta reivindicativa demanaren a crits el cap de l'alcalde. Amb tot, qui sembra vents cull tempestes i a la concentració es presentà Josep Anglada, líder de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, amb una desena de manifestants, segurs que PxC té un àmbit de cultiu de vots en aquesta zona i per això darrerament ha aparegut en diversos actes somoguts. La festa acabà amb un enfrontament de populars i plataformistes, que no arribaren a les mans però sí que es donaren algun cop de peu. Encara, la pretesa pseudoassociació de veïns de Pep Ventura-Illa Fradera s'afegí a la concentració, segurs que si es tractava de cridar contra Jordi Serra no hi podien faltar. Total, un pas més en el camí del conflicte racista, ja que, fins i tot, els manifestants assenyalaren cases on suposadament existien pisos pastera.

Els resultats demostren que si no som prou responsables anirem a mal borràs. Buscar solucions no es fa cultivant la confrontació i, a més, sempre s'obre la porta a grups més radicals. D'altra banda, la família socialista s'hauria de plantejar quina ha de ser la seva política associativa i com fer xarxa als barris. Convergència, en aquest sentit, sembla molt més sensible a la realitat i aprofita al màxim les responsabilitats de la regidoria de Civisme. Tot, en un mapa ciutadà al qual caldrà estar molt atent."